Eliseu Meifrèn i Roig: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 29:
Més endavant tornà a Barcelona i s'hi estigué un temps. El 1880 realitzà la seva primera exposició, a la [[Sala Parés]], i el 1883 va contraure matrimoni amb Dolors Pajarín Valls, amb qui tingué tres fills. Els anys següents continuà anant a París i alternant estades en aquesta ciutat i a Barcelona. A Paris hi realitzava dibuixos i aquarel·les que representaven la vida urbana i els cafès i que sovint eren elogiades quan s'exposaven. Meifrèn forma part d'aquella generació insatisfeta que, en paraules de C. Baños, ''«tenían el pensamiento en París y el corazón en Barcelona y, deslumbrados por el arte parisino y el impresionismo, lo cultivaron»''.<ref> Concha Barrios ob.cit.</ref>
 
Més endavant, durant la dècada dels noranta, com que viatjà molt i exposà el seu treball a diverses ciutats d'[[Europa]] i [[Amèrica]],<ref>Joan Josep Tharrats ob.cit </ref>, es va anar fent una fama d'artista cosmopolita i aventurer i va anar creixent el seu prestigi gràcies al fet que les seves obres va arribar a ser àmpliament conegudes i que obtenir nombrosos premis.<ref> [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1881/04/28/pagina-2/34665505/pdf.html?search=Eliseo%20Meifr%C3%A9n Notícia del seu viatge] La Vanguardia 8-5-1889 </ref>
Va estar a [[Chicago]] el 1893, a [[Brussel·les]] el 1910, a [[Montevideo]] i [[Buenos Aires]] el 1910, a [[Amsterdam]] el 1912 i a [[San Francisco]] el 1915, on creà i exposà la seva obra.
Després d'aquests anys de dinàmica activitat, el 1917<ref> [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1915/02/09/pagina-2/33326387/pdf.html?search=Eliseo%20Meifr%C3%A9n Noticia del seu retorn] La vanguardia 18-6-1917 </ref> tornà a Barcelona, on sempre havia residit la seva muller, i Meifrèn hi convisqué fins que el 1924 en va restar vidu. No gaire temps després es tornà a casar i s'establí amb la seva segona esposa a [[Mallorca]], on fou professor de l'Escola de Belles Arts, fins a l'inici de la [[Segona Guerra Mundial]] que tornen a Barcelona. Meifrèn hi morí el febrer de 1940.