Experiment de Millikan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 1:
[[Fitxer:Millikan’s oil-drop apparatus 1.jpg|thumb|250x250px|Fotografia de l'aparell de Millikan. S'observa el recipient que contenia oli de motor per a mantenir les cambres interiors a temperatura constant. A la part superior esquerra hi ha l'atomitzador, a la part inferior esquerra el telescopi d'observació, també es veuen les 3 finestres i el conductor elèctric, provinent d'una bateria, que entra per la part superior.]]
L''''experiment de Millikan, ''' o ''' experiment de la gota d'oli, '''és un important experiment realitzat per primera vegada el 1909<ref name=":7">{{Ref-publicació|cognom = Millikan|nom = R.A|article = The Isolation of an Ion, A Precision Measurement of Its Charge, and the Correction of Stokes's Law|publicació = Science|url = https://www.jstor.org/stable/1634813|data = 30 setembre 1910|pàgines = 436-448|volum = 32|exemplar = 822}}</ref><ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom = Millikan|nom = R.A|article = The Isolation of an Ion, a Precision Measurement of its Charge, and the Correction of Stokes’s Law|publicació = Phys. Rev.|url = http://web.ihep.su/dbserv/compas/src/millikan11/eng.pdf|data = Abril 1911|pàgines = 349--397|volum = 32|exemplar = 4|doi = 10.1103/PhysRevSeriesI.32.349}}</ref> pels físics [[Estats Units|nord-americans]] [[Robert Andrews Millikan|Robert Andrews Millikan]] (1868-1953) i [[Harvey Fletcher]] (1884-1881), i perfeccionat per Millikan el 1913,<ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom = Millikan|nom = R.A|article = On the Elementary Electrical Charge and the Avogadro Constant|publicació = Phys. Rev.|url = http://link.aps.org/doi/10.1103/PhysRev.2.109|data = 1 agost 1913|pàgines = 109-143|volum = 2|exemplar = 2|doi = 10.1103/PhysRev.2.109}}</ref> que els permeté determinar la [[càrrega elèctrica]] de l’[[electró]], i pel qual concediren el [[Premi Nobel de Física]] del [[1923]] a R.A. Millikan.
 
L’experiment consistí essencialment a fer caure gotetes d’oli, mitjançant un [[polvoritzador]], en el si d’un [[camp elèctric]]. Algunes de les gotetes es carregaven elèctricament per efecte d'una radiació de [[raig X]] i, si hom dóna al camp elèctric un valor apropiat, és possible d’equilibrar-ne la caiguda. Mesurant la intensitat del camp elèctric necessari per a contrarestar la [[força de la gravetat]], el pes de la goteta, i coneixent la massa de les gotetes (que hom obté mesurant llurs velocitats de caiguda lliure en l’aire), Millikan observà que els valors de les càrregues elèctriques de les gotetes eren sempre múltiples enters d’una quantitat fixa, que és la [[càrrega elemental]]. El valor obtingut fou ''e'' = 1,5924(17)×10<sup>−19</sup>&nbsp;C, només un 0,62 % inferior al valor acceptat actualment ''e'' = 1,602176565(35)×10<sup>−19</sup>&nbsp;C.<ref name=":5">{{Ref-publicació|cognom = Mohr|nom = P.J.|article = CODATA recommended values of the fundamental physical
Línia 12:
[[Fitxer:Millikan.jpg|thumb|Robert Andrews Millikan (1923)]]
 
Aquest mètode fou modificat pel mateix J.J. Thomson i pel físic anglès [[Harold Albert Wilson]]''' '''(1874–1964).<ref>{{Ref-publicació|cognom = Wilson|nom = H.A|article = Charge on the Ions Produced in Air by Rontgen Rays|publicació = Phil. Mag.|url = |data = 1903|pàgines = 429-441.|volum = 5}}</ref> Wilson afegí plaques a sota i a sobre el nigul de manera que podia carregar-les i produir un [[camp elèctric]] uniforme vertical en l'espai ocupat pel nigul. La velocitat de caiguda del núvol la mesurà amb i sense el camp elèctric i, suposant la validesa de la [[Llei de Stokes|llei de Stokes]], el valor de la càrrega es pot calcular a partir de l'equació de la força.<ref name=":0" />
 
El físic nord-americà Robert A. Millikan s'interessà en el problema de la determinació de la càrrega de l'electró durant una estada d'un any a Europa el 1895. L'octubre assistí a Berlín a una sèrie de lliçons sobre física teòrica impartides per [[Max Planck]] (1858-1947) en relació als raigs catòdics. De tornada als Estats Units passà a treballar d'assistent d'[[Albert Abraham Michelson]] (1852-1931) a la [[Universitat de Chicago]]. El següent any J.J. Thomson determinà la naturalesa corpuscular dels raigs catòdics. El 1906 Millikan decidí millorar el mètode de Wilson emprant una bateries més potents, de 1600-3000 V, per produir un camp elèctric més intens entre plaques separades 5 mm. Treballant amb el seu alumne de doctorat [[Louis Begeman]] (1865-1958) obtingueren valors més precisos.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Millikan|nom = R.A.|article = On the Charge Carried by the Negative Ion of an Ionized Gas|publicació = Phys. Rev.|url = http://authors.library.caltech.edu/9601/1/MILpr08.pdf|data = 1908|pàgines = 197-198|cognom2 = Begeman|nom2 = L|volum = 26}}</ref><ref name=":6">{{Ref-llibre|cognom = Heering|nom = P.|títol = Constructing Scientific Understanding Through Contextual Teaching|url = https://books.google.cat/books?id=zXK-tLclDOUC&vq=millikan&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|edició = |llengua = |data = 2007|editorial = Frank & Timme GmbH|lloc = |pàgines = |isbn = 9783865961181|cognom2 = Osewold|nom2 = D}}</ref>