Consell insular: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
enllaç no actiu
Línia 13:
Tal com avui els coneixem, els consells insulars són institucions recents, que varen néixer impulsades des de l'illa de [[Menorca]] com a una solució per evitar la concentració de poder en [[Mallorca]], l'illa més gran i poblada de l'arxipèlag balear.<ref>QUINTANA PETRUS, Josep Maria. "Els plantejaments autonòmics de Menorca durant la Transició", dins ''La Transició a les Illes Balears. Simposi 25 anys IEB''. Palma: Conselleria d'Educació, Cultura i Esports, 1998, p. 61 i seg.</ref> Foren creats pel Reial decret llei de 13 de juny de 1978, que instaurà la preautonomia balear, i per la Llei d'eleccions locals de 17 de juliol de 1978, que configuraren un sistema amb tres consells insulars (Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera) i un [[Consell General Interinsular]] com a òrgan de coordinació entre ells (del qual després s'originaria l'actual [[Govern de les Illes Balears]]).
 
Posteriorment s'incorporaren a l'article 141.4 de la [[Constitució espanyola]] i a l'article 41.3 de la Llei de bases de règim local. L'[[Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983| Estatut d'Autonomia de 1983]] els va dedicar el capítol IV del seu títol III, en desenvolupament del qual s'aprovà la Llei 5/1989, de 23 d'abril, de consells insulars. Aquesta seria substituïda més tard per la vigent Llei 8/2000, de 27 d'octubre.
 
El 2007 dos fets marquen una nova etapa en la història dels consells insulars. Per un costat, l'aprovació del nou [[Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007| Estatut d'Autonomia]], que els atorga noves competències i la capacitat d'elaborar reglaments, i que disposa que els seus membres siguin escollits en eleccions separades a les del [[Parlament de les Illes Balears]]. I per un altre, la creació del nou [[Consell Insular de Formentera]], segregat del d'Eivissa.
Línia 25:
==Naturalesa jurídica==
 
La concreta naturalesa jurídica dels consells insulars han estat objecte de diverses controvèrsies doctrinals,<ref>COLOM PASTOR, Bartomeu."Una vegada més sobre la naturalesa jurídica dels consells insulars: aproximació històrica, jurídica i política". ''Revista Jurídica de les Illes Balears'', núm. 2, 2004.</ref> especialment durant la vigència de l'[[Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983| Estatut d'Autonomia de 1983]]. Així, un sector els ha considerat ens locals i a més institucions de la comunitat autònoma sense perdre la primera condició; mentre que un altre ha defensat que tenen una doble naturalesa com a òrgans de govern d'una entitat local i simultàniament òrgans autonòmics. En canvi, la jurisprudència, tant de la Sala Contenciosa Administrativa del [[Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears]] com del [[Tribunal Suprem]], sempre s'ha decantat per la tesi de la doble naturalesa.
 
==Organització==
 
A partir de l'[[Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007| Estatut d'Autonomia de 2007]] els membres dels consells insulars són elegits per a un mandat de quatre anys en eleccions separades de les eleccions a diputats del [[Parlament de les Illes Balears]], excepte en el cas del [[Consell Insular de Formentera]], format pels regidors de l'Ajuntament de Formentera.
 
A cada consell insular hi ha necessàriament un ple, un president i un consell executiu (aquest darrer no és obligatori en el cas del [[Consell Insular de Formentera]]); a més de tots els altres òrgans complementaris que cada consell pugui crear en el seu reglament orgànic. Així, per exemple, les competències d'urbanisme i ordenació del territori s'exerceixen mitjançant [[Comissió Insular d'Urbanisme| comissions insulars d'urbanisme i ordenació del territori]].
Línia 37:
Els consells insulars exerceixen quatre diferents tipus de competències:
* Les que tinguin atribuïdes per la legislació estatal; això és, les mateixes que corresponen a les [[diputació#Diputació provincial | diputacions provincials]].
* Les que tenen reconegudes com a pròpies en l'article 70 de l'[[Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007| Estatut d'Autonomia]], que inclouen la potestat de dictar reglaments sobre aquestes matèries.
* Les que es transfereixin o deleguin per part de la Comunitat Autònoma, detallades en l'article 71 de l'[[Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007| Estatut d'Autonomia]]. Respecte a aquestes matèries, emperò, només exerceixen la funció executiva i la gestió.
* Totes aquelles altres que puntualment recullen les distintes normatives sectorials.