Censura: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Corregit: es refereix a que > es refereix al fet que |
||
Línia 24:
tot document que ens arriba avui en dia, si no és original, vol dir que ha passat per mans d'algú que ja n'ha fet com a mínim una còpia. En aquest procés de còpia, i fins i tot en propis originals, es pot donar la censura, tant en temes de supressió de la informació com en temes d'adulteració de la informació en forma d'addició o de canvi.
és per això que és molt difícil descobrir-ne les traces (que en part n'és la intenció). La comparació d'un mateix document amb altres versions del mateix o amb altres fonts secundàries en pot revelar tal censura. La copia i edició selectiva de les obres per raons polítiques i/o ideològiques també és una forma de censura. és el cas del [[Tirant lo Blanc]] de [[Joanot Martoréll]] que fins al [[segle XIX]] es pensava que era un llibre escrit en castellà fins que se'n va trobar un original en català valencià. Si no s'haguessin trobat els escrits originals, s'hauria pensat que l'original era en castellà; fins al punt que se'n va fer una edició en [[franquisme|època franquista]] que encara l'anomenava, amb una clara intenció política, com a "obra del siglo de oro de la literatura de Castellana".
Múltiples lleis han aparegut per controlar què es deia o s'escrivia al llarg dels temps. Un cas interessant són la multitud d'[[índexs de llibres prohibits]] que tant poders polítics com eclesiàstics han creat, com per exemple l'[[Index Librorum Prohibitorum]] de la santa Inquisició. Hi ha també múltiples lleis que regulaven els llibres de caràcter polític o ideològic.[[Fitxer:Historie.jpg|thumb|"CON PRIVILEGIO" es refereix
En l'època medieval, allà on es trobaven els llibres o documents eren els llocs on més censura s'aplicava, és a dir al [[scriptorium]], que era el lloc on es canviaven, traduïen, corregien lingüísticament i "estilísticament" les obre. La còpia de les obres també era selectiva, perquè ja llavors hi havia llibres prohibits, i també és el moment on surten versions comentades i diferents de les mateixes obres, fins al punt que diferents regles que regulaven la vida en el monestir parlaven de les formes de fer l'Scriptorium, i què s'havia de fer a l'hora de transcriure o copiar, regles que revelen què hi feien els frares en aquelles situacions. És, per exemple, el cas de l'Armarius, el "proveïdor" de llibres a l'Scriptorium. Llur feina era la de permetre o no l'accés als llibres als frares que s'havien de treballar. Aquesta posició permetia que es decidís si a l'obra en qüestió havia o no de tenir-hi accés el frare, situació que recull en forma de novel·la a [[El nom de la rosa]] l'[[Umberto Eco]]
Amb l'aparició de la impremta de [[Johannes Gutenberg|Gutenberg]], el versionament de llibres, ara ja anomenat "edició", cobra un nou caràcter amb la gran quantitat de material que s'imprimeix. La velocitat en què les noves idees s'escampen és equiparable a la quantitat de lleis que surten per regular l'edició de llibres.
| |||