L'escena s’associa amb la història de [[Cupido]] i [[Psique (mitologia)|Psique]], immortalitzada per les «[[Les Metamorfosis (Apuleu)|Metamorfosis]]» de [[Luci Appuleu]], on el déu de l’atracció sexual s’enamora de Psique, i la visita sempre a la nit, per ocultar la seva identitat. Una al·legoria de l’amor amb regust eròtic que segueix la mateixa composició que l’obra «[[Tarquini i Lucrècia]]» de [[Tiziano]], que estava a les col·leccions reials espanyoles des de 1571 i que ara es conserva al [[Museu Fitzwilliam]] de [[Cambridge]]. S’han assenyalat els paral·lelismes entre la model femenina que personifica a Psique i la que va posar per a les dues «Majas» de Goya, així com amb María Gabriela Palafox y Portocarrero, marquesa de Lazán, pintada per Goya l’any 1804.<ref>[http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=4571bea6b6b3eda7c9f8103df289ce0657e5e95d277dbde157cb3c16a59e4eb4?inventoryNumber=064996-000 Comentari de l'obra al web del MNAC]</ref>
