Fijià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Fiji usant HotCat |
Viquiprojecte:288 llengües |
||
Línia 1:
El '''fijià''' és una de les [[llengües malaiopolinèsies]] parlada per mig milió de persones a [[Fiji]], on és l'idioma oficial. Com altres llengües de la família consta amb un inventari reduït de consonants i distinció entre vocals llargues i breus. El fijià és un idioma que adopta l'ordre [[Llengua VOS|VOS]] com a canònic, cosa que significa que comencen la majoria de frases amb el verb i després en prediquen els arguments.
Standard Fijian is based on the language of [[Bau Island|Bau]], which is an [[East Fijian language]].
El Fijià estàndard parteix de la parla de l'Illa de Bau, que és un dialecte fijià de l'est.
== Fonologia ==
Els [[fonema|fonemes]] consonàntics del Fijià són els següents:
{| class="wikitable" style="text-align: center;"
! colspan=2|
! [[Consonant labial|Labials]]
! [[Consonant coronal|Coronals]]
! [[Consonant palatal|Palatals]]
! [[Consonant velar|Velars]]
|-
! colspan=2| [[Consonant nasal|Nasals]]
| {{IPA|m}}
| {{IPA|n}}
|
| {{IPA|ŋ}}
|-
!rowspan=2| [[Oclusiva|Oclusius]]
!<small>sords</small>
| {{IPA|(p)}}
| {{IPA|t}}
|
| {{IPA|k}}
|-
!<small>[[Prenasalitzada|Prenasalitzats]]</small>
| {{IPA|<sup>m</sup>b}}
| {{IPA|<sup>n</sup>d}}
|
| {{IPA|<sup>ŋ</sup>ɡ}}
|-
!rowspan=2| [[Fricativa|Fricatius]]
!<small>sords</small>
| {{IPA|(f)}}
| {{IPA|s}}
|
| {{IPA|(x)}}
|-
!<small>[[Consonant sonora|sonors]]</small>
| {{IPA|β}}
| {{IPA|ð}}
|
|
|-
!rowspan=2| [[Vibrant|Vibrants]]
!<small>simple</small>
|
| {{IPA|r}}
|
|
|-
!<small>prenasalitzat</small>
|
| {{IPA|<sup>ɳ</sup>ɖ<sup>r</sup>}}
|
|
|-
!colspan=2| [[Aproximant|Aproximants]]
|
| {{IPA|l}}
| {{IPA|j}}
| {{IPA|w}}
|}
Els sons {{IPA|[p]}} i {{IPA|[f]} es troben només en manlleus d'altres llengües. Els sons {{IPA|[x]}} i {{IPA|[h]}} només es troben en les parles de certes regions del país.
Els [[fonema|fonemes]] vocàlics són:
{|class="wikitable"
|+[[Vocal]]s
! rowspan=2|
!colspan=2| [[Vocal anterior|Anteriors]]
!colspan=2|[[Vocal central|Centrals]]
! colspan=2| [[Vocal posterior|Posteriors]]
|-
!<small>curta</small>
!<small>llarga</small>
!<small>curta</small>
!<small>llarga</small>
!<small>curta</small>
!<small>llarga</small>
|-
![[Vocal tancada|Tancades]]
| align=center | {{IPA|i}}
| align=center | {{IPA|iː}}
| ||
| align=center | {{IPA|u}}
| align=center | {{IPA|uː}}
|-
![[Vocal mitjana|Mitjanes]]
| align=center | {{IPA|e}}
| align=center | {{IPA|eː}}
| ||
| align=center | {{IPA|o}}
| align=center | {{IPA|oː}}
|-
![[Vocal oberta|Obertes]]
| ||
| align=center | {{IPA|a}}
| align=center | {{IPA|aː}}
| ||
|}
{|class="wikitable"
|+ [[Difthong]]s
!
! semivocal {{IPA|/i/}}
! semivocal {{IPA|/u/}}
|-
| '''Nucli sil·làbic {{IPA|/e/}}'''
| align=center | {{IPA|ei̯}}
| align=center | {{IPA|eu̯}}
|-
| '''Nucli sil·làbic {{IPA|/o/}}'''
| align=center | {{IPA|oi̯}}
| align=center | {{IPA|ou̯}}
|-
| '''Nucli sil·làbic {{IPA|/a/}}'''
| align=center | {{IPA|ai̯}}
| align=center | {{IPA|au̯}}
|}
A més, també existeix el diftong creixent {{IPA|i̯u}}.
Les síl·labes estan formades per una consonant seguida d'una vocal (CV) o d'una vocal sola (V). L'[[accent prosòdic]] es basa en la llargada o duració de les vocals, la qual cosa determina les [[Mora (fonologia)|mores]]: una vocal breu compta com una mora, mentre que una vocal llarga o un diftong val per dues mores. L'accent no és lèxic sinó que pot canviar quan s'afegeix un sufix al lexema.
== Ortografia ==
L'escriptura del Fijià es basa en l'alfabet llatí i utilitza les lletres següents:
;A B C D E F G I J K L M N O P Q R S T U V W Y
;a b c d e f g i j k l m n o p q r s t u v w y
Les consonants tenen una correspondència unívoca entre so i grafia:
{|
| valign=top width=200 |
* '''b''' = {{IPA|[mb]}}
* '''c''' = {{IPA|[ð]}}
* '''d''' = {{IPA|[nd]}} ('''di''' = {{IPA|[ndʒi]}})
* '''f''' = {{IPA|[f]}}
* '''g''' = {{IPA|[ŋ]}}
* '''j''' = {{IPA|[tʃ] ~ [ndʒ]}}
* '''k''' = {{IPA|[k]}}
* '''l''' = {{IPA|[l]}}
* '''m''' = {{IPA|[m]}}
| valign=top width=200 |
* '''n''' = {{IPA|[n]}} nr = {{IPA|[ɳɖ]}}
* '''p''' = {{IPA|[p]}}
* '''q''' = {{IPA|[ŋɡ]}}
* '''r''' = {{IPA|[r]}}
* '''s''' = {{IPA|[s]}}
* '''t''' = {{IPA|[t]}} ('''ti''' = {{IPA|[tʃi]}})
* '''v''' = {{IPA|[β]}}
* '''w''' = {{IPA|[ɰ]}}
* '''y''' = {{IPA|[j]}} or silent
|}
Cal precisar que '''ti''' i '''di''' es pronuncien més aviat com a {{IPA|[tʃi]}}, {{IPA|[ndʒi]}} i no com a {{IPA|[ti]}}, {{IPA|[ndi]}}. D'aquí ve que en fijià, el nom de Fiji, '''Viti''', a partir d'una pronunciació al·lofònica de {{IPA|[βitʃi]}} doni {{IPA|[ɸidʒi]}}.
Les lletres vocals '''a e i o u''' tenen aproximadament els valors {{IPA|[a ɛ~e i ɔ~o u]}}. La llargada de la vocal no s'indica en l'escriptura, excepte en els diccionaris o llibres de text de llengua per a estudiants. Els diftongs són ''ai au ei eu oi ou'' i ''iu'', i es pronuncien {{IPA|[ɛi̯ ɔu̯ ei̯ eu̯ oi̯ ou̯ i̯u]}}.
== Sintaxi ==
L'ordre habitual dels components de l'oració és Verb-Objecte-Subjecte (VOS):
*E rai-c-a (1) na no-na (2) vale (3) na gone (4).
*<small>3a sing.-sub.</small> veure <small>trans.</small>-<small>3a sing.-obj.</small> (1) la <small>3a sing. poss.</small> (2) casa (3) el nen (4).
*(El nen veu la seva casa.)
== Referències ==
{{Referències|2}}
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Dixon|nom=R. M. W.|títol=A Grammar of Boumaa Fijian|lloc=Chicago|editorial=University of Chicago Press|isbn=0-226-15428-9}}
* {{ref-llibre|cognom=Schütz|nom=Albert J.|títol=The Fijian Language|lloc=Honolulu|editorial=University of Havaii Press|isbn=0-8248-1005-8}}
== Enllaços externs ==
*[http://www.omniglot.com/writing/fijian.htm Fijian language, alphabet and pronunciation] at Omniglot
*[http://web.archive.org/web/20091027023635/http://geocities.com/fijidictionary/ Fijian–English / English–Fijian Dictionary]
*[http://justus.anglican.org/resources/bcp/Fiji/index.html Na Soqoni Tabu: Na Veitarataravi Ni Noda Veiqaravi Kei Na Kalou] [[Anglican]] Holy Communion in Fijian
{{interWiki|fj}}
{{Autoritat}}
| |||