Jacint (mitologia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: vent per a que no > vent perquè no
Línia 9:
Una altra versió del mite atribueix la mort de Jacint al déu vent Zèfir. La bellesa del noi havia provocat una disputa amorosa entre Zèfir i Apol·lo i Zèfir, gelós i despitat pel fet que Jacint hagués preferit l'amor d'Apol·lo al seu, va fer desviar el disc del jove amb la intenció de ferir-lo i matar-lo. Mentre agonitzava, Apol·lo no va permetre que Hades, el déu dels morts, reclamés el noi i de la sang vessada de la seva ferida en va fer brollar una flor, el jacint.
 
Segons la versió d'Ovidi, les llàgrimes d'Apol·lo van caure sobre els pètals de la flor i fou així que esdevingué un senyal de dol. Hi ha variacions d'aquesta història en les quals Zèfir té cos físic i justament per a castigar-lo Apol·lo el convertí en vent per a queperquè no poguera danyar ningú més.
 
Cap representació antiga coneguda no mostra junts Apol·lo i Jacint —a excepció, potser, d'una pintura de Akestòrides que mostra un jove inclinat sobre un cigne. En canvi, a la ceràmica grega antiga hi ha sovint representacions de Jacint i Zèfir en què el jove és alçat pel déu del vent o bé practiquen [[Sexe intercrural |sexe interfemoral]].