Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 7:
|predecessor= [[Carlos Arias Navarro]]
|successor= [[Adolfo Suárez González]]
|order2=
|term_start2= [[4 de març]] de [[1971]]
|term_end2= [[24 d'abril]] de [[1974]]
Línia 20:
|birth_place= {{bandera|Spain (1785-1873 and 1875-1931)}} [[Madrid]] ([[Espanya]])
|dead=
|death_date=
|death_place= {{bandera|Espanya}} [[Madrid]] ([[Espanya]])
|spouse= ?
Línia 31:
'''Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil''' ([[Madrid]], [[Espanya]] [[1910]] - id. [[1994]])
Fou un [[política|polític]] i [[militar]] [[espanya|espanyol]], [[Presidents del Govern espanyol|president interí del govern]] entre l'[[1 de juliol]] i el [[3 de juliol]] de [[1976]].
== Biografia ==
Va participar en la [[
El [[4 de març]] de [[1971]] succeí al general [[José María Pérez de Lerma]] com a Governador General de [[Sàhara Espanyol]], i va aconseguir una autonomia interna per al govern saharaui, manifestada en una carta del [[general Franco]] ([[20 de febrer]] de [[1973]]) en la qual aquest prometia convertir en legislativa una institució fins llavors merament consultiva com la [[Yemaá]]. El propi general de Santiago va transmetre aquesta missió al president de l'assemblea, [[Khatri Ould Said Ould Joumanien]], però no va ser fins al cap de la seva substitució pel general [[Federico Gómez de Salazar y Nieto]] ([[24 d'abril]] de [[1974]]) quan es va publicar un Estatut polític sobre l'autonomia interna del Sahara. En aquells dies, de Santiago havia passat ja a ocupar un lloc d'importància en el [[Centre Superior d'Estudis de la Defensa]] (CESEDEN).
▲Va participar en la [[Campanya del Marroc]], i posteriorment lluità al bàndol nacional durant la [[Guerra Civil Espanyola]] ([[1936]]-[[1939]]). Fins al seu ascens a [[tinent general]] va fer de militar en diversos llocs i ocasions. Ja dipolmat d'estat major, va ser professor, i també director de l'[[Escola Superior de l'Exèrcit Espanyol]].
El [[President del Govern]] [[Arias Navarro]] no va trigar a nomenar-lo [[Vicepresident primer del Govern d'Espanya|vicepresident per a Afers de la Defensa]] en el [[Primer Govern preconstitucional d'Espanya|primer govern de la monarquia]] (1975). Va assumir interinament la [[President del Govern d'Espanya|presidència de govern]] d'1 a 3 de juliol de 1976 fins a la presa de possessió d'[[Adolfo Suárez]], successor d'[[Carlos Arias Navarro|Arias]]. Una vegada ratificat en el seu càrrec de vicepresident de la Defensa (1976), va criticar durament l'actitud del Govern, favorable a la legalització de les organitzacions sindicals.
El [[8 de setembre]] de 1976 [[Adolfo Suárez]] exposava el seu projecte de reforma política davant un grup d'oficials d'alta graduació entre els quals es trobava el general de Santiago. Pocs dies després va mantenir una tibant entrevista amb el president del Govern per la legalització de les organitzacions sindicals. Després d'això va presentar la seva dimissió, sent substituït pel fins llavors cap de l'Estat Major Central, [[Manuel Gutiérrez Mellado]].
Després del Cop d'estat del [[Cop d'estat a Espanya de 1981|23-F]], el Tinent General [[Manuel Gutiérrez Mellado]] el va apuntar com l'Elefant Blanc.<ref>[http://www.elmundo.es/especiales/2001/02/nacional/23-f/pdfs/67.pdf Jose Gabieras: "Armada dijo al Rey que el Ejército apoyaba a Milans" Diari El Mundo 22-Feb-2001]</ref> Els qui han investigat aquells fets suposen que l'Elefant mai va existir; o fou el general Armada o una al·lusió genèrica a les Forces Armades.
Uns dies abans del cop d'estat, el 8 de febrer de 1981, el Tinent General Fernando de Santiago va publicar en el diari [[El Alcázar]] un article titulat "Situación crítica",<ref>http://lahemerotecadelbuitre.com/piezas/el-general-de-santiago-publica-una-proclama-que-espana-esta-en-situacion-limite-en-el-periodico-el-alcazar/</ref> que va resultar molt polèmic, on amb motiu dels esbroncs proferits quatre dies abans als [[Joan Carles I d'Espanya|Reis d'Espanya]] pels diputats d'[[Herri Batasuna]] en la [[Casa de Juntes de Guernica]] i els nombrosos assassinats que venia perpetrant la banda terrorista [[ETA]], qüestionava la representativitat dels partits polítics en aquests moments.
Va morir a [[Madrid]] el [[6 de novembre]] de [[1994]] als 84 anys.
== Referències ==
{{listaref}}
=== Bibliografia ===
* Enciclopedia "Gran Espasa Universal"
* "Gran Enciclopedia de España-Valatenea S.L.
{{Inicia taula}}
{{S-off}}
Linha 51 ⟶ 60:
|anys=[[1 de juliol]] del [[1976]]–- [[3 de juliol]] del [[1976]]}}
{{Filera de successions
|títol=
|abans=[[José María Pérez de Lerma]]
|després= [[Federico Gómez de Salazar]]
| |||