Diferència entre revisions de la pàgina «Tribú de la plebs»

m
desambig.
m (Corregit: Des llavors el > Des de llavors el)
m (desambig.)
Els tribuns disposaven d'uns oficials auxiliars, per a temes judicials poc importants on només pogués ser imposada com a pena una multa, anomenats [[Edil plebeu|edil]]s de la plebs (''aediles plebei'') per distingir-los dels guardes d'edificis oficials anomenats també edils (''aediles''); altres auxiliars dels tribuns van ser els ''iudices decemviri'' o ''decemviri litibus iudicandis'', dels quals les funcions no són ben conegudes.
 
Els tribuns tenien també inicialment comandament militar, el que els donava dret a la convocatòria de les [[assemblees per centúries]] (''comitia centuriata''), però aviat es va decidir un nou sistema d'assemblees i votacions, mitjançant reunions per tribus. Però com les quatre antigues tribus existents eren massa extenses i constituïen un nombre parell, es va dividir el territori romà en vint-i-un districtes o tribus ([[495 aC]] = 260 [[Ab urbe condita|AUC]]). Les tribus es dividien en urbanes (la ''succusana'' després ''suburrana'', la ''collina'', l'''esquilina'' i la ''palatina'') i rústiques.
 
Els tribuns van ser declarats inviolables (''sacrosancti'') i inamovibles. Els tribuns no tenien la consideració de magistrats romans, ja que les seves facultats al principi eren merament negatives i per tant no podien seure a les selles curuls reservades als magistrats i havien de seure en els bancs. A diferència dels cònsols no disposaven de [[lictor]]s, de [[Toga romana|toga]] galonejada de púrpura (''toga praetexta'') ni d'insígnies de magistrat. Els tribuns no podien votar al senat ni formar part del consell de la ciutat (''curia''). El seu càrrec era anual i acabava cada any el [[10 de desembre]]. En general el càrrec de tribú requeia en plebeus rics.
26.392

modificacions