Narbona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
|||
Línia 60:
== Llocs d'interès ==
=== Horreum ===
[[Fitxer:Narbonne 082.jpg|thumb|Horreum romà]]
L'Horreum romà, amb estatus de museu el 1975 després de la seva obertura al públic, és l'únic exemple metropolità de magatzems subterranis gal-romans de mercaderies, que es conserva gairebé íntegrament.
Aquestes galeries donen pas a petites cel·les on s'emmagatzemaven les mercaderies. Diversos muntacàrregues connectaven el magatzem amb el mercat del [[fòrum]] <ref>{{ref-web |url=http://viajes.michelin.es/web/destino/Francia-Languedoc_Roussillon-Narbona/atraccion-Horreum-r_Rouget_de_l_Isle |títol=Horreum |consulta=18 febrer 2015 |obra= |editor=Michelin |data= |llengua=castellà }}</ref>.
Són galeries subterrànies, a cinc metres sota terra, construïdes a finals del segle I a.C.<ref>{{ref-web |url=http://www.narbonne-turisme.cat/narbonne-ca/l-horreum-roma |títol=L'Horreum romà |consulta=17 febrer 2015 |obra=|editor=Oficina de turisme de Narbona |data= |llengua=català }}</ref>, i correspon a una època on Narbona era considerada «un observatori i muralla del poble romà» (Ciceró). Servia de magatzem de gra, vi i oli, i per conservar les armes donada la importància militar de la ciutat en aquesta època <ref>{{ref-web |url=http://www.mairie-narbonne.fr/es/es_museo-horreum |títol=Museo Horreum |consulta=17 febrer 2015 |obra=|editor=Ajuntament de Narbona |data= |llengua=espanyol }}</ref>.
En el moment d'assolir l'estatus de museu el 1975, una part de les galeries subterrànies encara es feia servir cava de vi. Aquest lloc presenta qualitats d'humitat remarcables i una bona temperatura per a la conservació del vi, entre 12° i 14°C.
=== Vestigis de la Via Domícia ===
[[Fitxer:Narbonne Via Domitia.jpg|thumb|Restes de la Via Domícia a Narbona]]
El 1997, durant el treballs de connexió per a aigües pluvials, davant l'ajuntament i a dos metres sota el nivell actual de la plaça, es va descobrir una part de la [[Via Domícia]].
Per una moneda trobada sota una llosa, aquesta part data de l'any 10 a.C., per la qual cosa es tracta d'una part renovada de la via, ja que aquesta va ser construïda pel procònsol l'any 121 a.C. [[Gneu Domici Aenobarb (cònsol 122 aC)|Domituis Ahenobarbo]] <ref>{{ref-web |url=http://jean-francois.mangin.pagesperso-orange.fr/romains/z_viadomitia.htm |títol=La Via Domitia |consulta=18 febrer 2015 |obra=La Gaule romaine |editor= |data= |llengua=francès }}</ref>.
=== Polvorí ===
És del s.XVII <ref>{{ref-web |url=http://viajes.michelin.es/web/destino/Francia-Languedoc_Roussillon-Narbona/atraccion-Polvorin-pl_Salengro |títol=Polvorín |consulta=18 febrer 2015 |obra= |editor=Michelin |data= |llengua=espanyol}}</ref> on hi havia un antic magatzem i constitueix l'únic monument que fa referència a l'arquitectura militar a Narbona.
Després de la seva adquisició per la Ciutat i la seva rehabilitació, l'antic polvorí es va convertir en una sala d'exposicions temporals <ref>{{ref-web |url=http://www.mairie-narbonne.fr/es/fr_ancienne-poudriere |títol=Ancienne poudrière |consulta=18 febrer 2015 |obra= |editor=Ajuntament de Narbona |data= |llengua=espanyol}}</ref>.
=== Palau dels Arquebisbes de Narbona ===
[[Fitxer:Palais des archevêques de Narbonne002.JPG|thumb|Palau dels arquebisbes de Narbona. A l'esquerra el Torreó de Filles-Aycelin, seguit pel palau nou i el passatge de l'Àncora]]
El palau dels arquebisbes de Narbona va ser al seus orígens una modesta residència eclesiàstica <ref>{{ref-web |url=http://viajes.michelin.es/web/destino/Francia-Languedoc_Roussillon-Narbona/atraccion-Palacio_de_los_Arzobispos |títol=Palacio de los Arzobispos |consulta=21 febrer 2015 |obra= |editor=Michelin |data= |llengua=espanyol}}</ref>, convertint-se posteriorment en el segon conjunt arquebisbal després del palau dels papes d'Avignon. Està format pels palaus antic, d'origen [[art romànic|romànic]] i el nou, d'origen [[art gòtic|gòtic]] units pel passatge de l'Àncora. La seva façana té tres torres quadrades que daten dels segles XIII i XIV: la Madelein, la més antiga, la torre de Sant Marcial, i el torreó de Gilles-Aycelin. La part central de la façana va ser restaurada per Viollet-le-Duc. Alberga des del segle XIX l'ajuntament de Narbona, el museu d'art i d'història i el museu arqueològic.
Dins el palau nou (l'ajuntament actual) podem destacar una sala [[volta|voltada]] anomenada sala del Treso. La sala dels Consols que es caracteritza per una sèrie de pilars que sostenen la planta superior i que es tracta de les restes de la primera muralla construïda durant el [[Baix Imperi Romà]], per defensar-se de les invasions bàrbares. Per una escala de 1628 s'accedeix al primer pis, on es troba el Saló del [[Sínode]]. L'alçada d'aquesta sala s'ha reduït a la meitat per permetre la creació d'una planta addicional. A les parets es poden veure quatre tapissos d'Aubusson del segle XVII sobre el tema de la història d'[[Ester]] <ref>{{ref-web |url=http://www.petitfute.com/v18543-narbonne-11100/c1173-visites-points-d-interet/c937-monuments-et-edifices/c947-palais/43370-le-palais-neuf.html |títol=LE PALAIS-NEUF |consulta=21 febrer 2015 |obra= |editor=Petit futé |data= |llengua=francès}}</ref>.
==== Torreó Gilles-Aycelin ====
L'arquebisbe Gilles Aycelin (1250-1318), antic canonge de Narbonne, va fortificar el seu palau amb aquesta torre construïda a la cantonada d'aquest <ref>{{ref-web |url=http://www.wiki-narbonne.fr/index.php?title=Le_Donjon_de_Gilles_Aycelin |títol=Le Donjon de Gilles Aycelin |consulta=21 febrer 2015 |obra= |editor=wiki-narbonne |data= |llengua=francès}}</ref> entre 1290 i 1311, sobre les restes d'una muralla galo-romana que abans defensava la ciutat, i afirmava el poder episcopal enfront del dels vescomtes instal·lats a l'altre costat de la plaça <ref>{{ref-web |url=http://viajes.michelin.es/web/destino/Francia-Languedoc_Roussillon-Narbona/atraccion-Torreon_Gilles_Aycelin-pl_de_l_Hotel_de_Ville_acces_par_la_boutique_du_Palais_des_Acheveques |títol=Torreón Gilles-Aycelin |consulta=21 febrer 2015 |obra= |editor=Michelin |data= |llengua=espanyol}}</ref>. De planta quadrada, s'eleva en 4 nivells fins a la terrassa superior amb les seves tres garites octogonals. La seva altura és de 41 metres i roman intacta des de la seva construcció. Ofereix una vista sobre la ciutat, el litoral, les Corbières, el Pirineus <ref>{{ref-web |url=http://www.mairie-narbonne.fr/fr_donjon-gilles-aycelin |títol=Donjon Gilles Aycelin |consulta=21 febrer 2015 |obra= |editor=Ajuntament de Narbona |data= |llengua=francès}}</ref>.
==== Passatge de l'Àncora ====
[[Fitxer: Palais des Archevêques de Narbonne045.JPG|thumb|150px| Passage de l'Ancre]]
En francés ''Passage de l'Ancre'', és un carreró fortificat que separa el palau Vell d'origen [[art romànic|romànic]], del Nou d'origen [[art gòtic|gòtic]]. L'entrada es fa per la plaça de l'Ajuntament, entre la torre de Sant Marcial i la de la Magdalena, i condueix al claustre i la catedral<ref>{{ref-web |url=http://www.narbonne.fr/en/fr_les-monuments |títol=Les Monuments |consulta=21 febrer 2015 |obra= |editor=Ajuntament de Narbona |data= |llengua=francès}}</ref>.
El nom de passatge de l'Àncora es deu a l'àncora suspesa en un dels arcs del carreró. Aquesta àncora simbolitzava els drets de l'arquebisbe sobre la pesca.
A l'arquebisbe se li pagava un [[delme]] com a taxa d'entrada al port i sobre la pesca realitzada. L'àncora es penjava davant el pati de la Madeleine i es baixava quan es lliurava el delme. L'àncora és el símbol dels drets que tenien els arquebisbes de Narbona sobre el port.
L'arc oriental del carreró pertanyia a una antiga capella del segle IX, i que formava la base de la torre del campanar [[art carolingi|carolíngia]]. Al final del passatge, l'arc occidental fortificat separa els dos cossos de l'edifici; una galeria situada per sobre permet la comunicació entre els dos palaus <ref>{{ref-web |url=http://www.wiki-narbonne.fr/index.php?title=Le_Passage_de_l%27Ancre |títol=Le Passage de l'Ancre |consulta=21 febrer 2015 |obra= |editor=wiki-narbonne |data= |llengua=francès }}</ref>.
Després d'aquest segon arc, hi ha alguns esglaons que duen al claustre, i d'allà a la Catedral.
=== Canal de la Robina ===
[[Fitxer:Narbonne Canal de la Robine from Boulevard Gambetta.jpg|thumb|Canal de la Robina]]
{{Article principal|Canal de la Robina}}
Originalment, el riu Aude es componia de dos braços, un dels quals feia servir el traçat de l'actual Canal de la Robine. El riu que creuava Narbona antigament s'ha desviat a conseqüència de les repetides inundacions, especialment la de 1320.
[[Fitxer:Pont des Marchands2.jpg|thumb|left|Pont des Marchands]]
El seu antic traçat ha estat reutilitzat pel canal de la Robine, connectat mitjançant el [[Canal de Jonction]], al canal du Midi a finals del segle XVIII.
Aquest canal esta classificat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO <ref> {{ref-web |url=http://www.narbonne-turisme.cat/node/515 |títol=Le Canal de la Robine |consulta=21 febrer 2015 |obra= |editor=Oficina de turisme de Narbona |data= |llengua=francès}}</ref>.
==== Pont des Marchands ====
Aquest pont estava format per 7 arcs va ser constituïda per set arcs (6 com a mínim) i es feia servir per a entrar a la ciutat antiga des del sud i estava dins la [[Via Domiciana]]. "Pons Vetus" permet la connexió entre els barris del Burg i la Ciutat. Avui en dia només és visible un arc, la qual cosa ens dóna idea de l'amplada del [[riu Aude]] a l'antiguitat <ref>{{ref-web |url=http://www.narbonne.fr/en/fr_pont-des-marchands |títol=Pont des marchands |consulta=22 febrer 2015 |obra= |editor=Ajuntament de Narbona |data= |llengua=anglès}}</ref>.
Els primers texts sobre el pont parlen de cases de comerciants que vorejaven el camí <ref>{{ref-web |url=http://structurae.info/ouvrages/pont-des-marchands |títol=Pont des Marchands |consulta=22 febrer 2015 |obra= |editor=Structurae |data= |llengua=francès }}</ref>.
=== Església de Sant Sebastià ===
[[Fitxer:Église Saint-Sébastien de Narbonne007.JPG|thumb|150px|Església de Sant Sebastià]]
És d'estil [[art gòtic|gòtic]] tardà i es va construir al segle XVII. Va servir de capella del convent de les Carmelites fins a la Revolució francesa. El claustre i el convent són també del segle XVII.
Sembla que l'església s'alça on va ser la casa natal del Sant <ref>{{ref-web |url=http://viajes.michelin.es/web/destino/Francia-Languedoc_Roussillon-Narbona/atraccion-Iglesia_de_St_Sebastien-r_Michelet |títol=Iglesia de St-Sébastien |consulta=22 febrer 2015 |obra= |editor=Michelin |data= |llengua=espanyol}}</ref>.
=== Basílica de Sant Pau ===
{{Article principal|Monestir de Sant Pau de Narbona}}
Va ser la primera església gòtica de Narbonne i una de les més antigues del Sud. Construïda sobre la tomba del primer bisbe de Narbona, Sant Pau, la seva cripta correspon a l'antic cementiri paleocristià (segles III i IV). Reconstruïda en 1180, el seu cor es va tornar a reconstruir el 1224. Amb motius d'un incendi es va a tornar reconstruir, el 1368, les voltes i el pòrtic del campanar. Aquest edifici religiós té la característica de presentar l'art romànic i l'art gòtic barrejats arquitectònicament. A l'interior una famosa pica d'aigua beneïda amb una granota i un capitell del Dia del Judici.
=== Catedral de Sant Just i Sant Pastor ===
{{Article principal|Catedral de Sant Just i Sant Pastor (Narbona)}}
La primera pedra de la catedral, especialment enviat des de Roma pel Papa [[Climent IV]], ex-arquebisbe de la ciutat, va ser col·locada el 12 d'abril de 1272. La seva construcció es va aturar el 1355, a causa de la invasió de la ciutat pel Príncep Negre, i no es va acabar mai. Aquesta catedral és la quarta més alta de França després dels de Beauvais, Amiens i Metz. Té el cor gòtic més alt del sud de França, amb una alçada de les voltes de 41 metres.
=== Museu d'Art i d'Història ===
{{Article principal|Museu d'Art i Història de Narbona}}
El Museu d'Art i d'Història se situa en les antigues cambres dels arquebisbes de Narbona, les sales del qual han estat restaurades. Conté un conjunt de pintures clàssiques de les grans escoles europees, una bella sèrie de porcellanes i un conjunt de recipients de farmàcia de [[pisa (ceràmica)|pisa]] (ceràmica), però també una col·lecció excepcional, única a França, d’obres orientalistes <ref>{{ref-web |url=http://www.narbonne-turisme.cat/narbonne-ca/el-museu-dart-i-dhistoria |títol=El Museu d'Art i d'Història |consulta=22 febrer 2015 |obra= |editor=Oficina de turisme de Narbona |data= |llengua=català}}</ref>.
==Notes i referències==
| |||