Tahitià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot fa desambiguació assistida de Subjecte
m Robot posa sintaxi correcta al tag br
Línia 6:
|parlants= 131.000
|rank= No és entre les 100 primeres.
|família=[[llengües austronèsies]]<br />
  llengües malaiopolinèsies<br />
   llengües malaiopolinèsies centrorientals<br />
    oceànic<br />
      oceànic centrooriental<br />
       oceànic llunyà<br />
        pacífic central<br />
         fijopolinesi oriental<br />
          [[llengües polinèsies]]<br />
           polinesi nuclear<br />
            oriental<br />
             central<br />
              [[llengües tahítiques]]<br />
               '''Tahitià'''
|nació=Reconeguda com a llengua pròpia de la [[Polinèsia Francesa]]. No té estatut oficial.
Línia 137:
! rowspan="2" |  
! colspan="2" style="background-color:#FFDEAD" | [[Bilabial]]s
! colspan="2" style="background-color:#FFDEAD" | [[Labiodental|Labio-<br />dentals]]
! colspan="2" style="background-color:#FFDEAD" | [[Alveolar]]s
! colspan="2" style="background-color:#FFDEAD" | [[Glotal]]s
Línia 227:
|}
</div></div></div>
<br clearstyle="clear:all;"/>
 
Com es pot veure, el sistema consonàntic es troba mancat de fonemes tan acostumats a les [[llengües indoeuropees]] com {{IPA|[b]}}, {{IPA|[g]}}, {{IPA|[k]}} o {{IPA|[l]}}. Es destaca la presència de dues glotals: l'oclusiva glotal sorda ({{IPA|[ʔ]}}, provinent d'una pronunciació laxa dels antics fonemes {{IPA|[k]}} i {{IPA|[ŋ]}}) i la fricativa glotal sorda ({{IPA|[h]}}). Es tracta de dues consonants que sempre s'han de situar davant un fonema vocàlic i que no es poden combinar ni entre ells, ni amb altres fonemes consonàntics. Si bé a la resta del sistema hi pot haver variacions entre les llengües polinèsies, ambdós fonemes són ben característics d'aquesta família lingüística i en marquen un tret distintiu, de la mateixa manera que ho és la simplicitat del sistema consonàntic.
Línia 298:
|-
| align="center"|'''’'''
| align="center"|{{IPA|[ʔ]}}<br />[[Fitxer:Ltspkr.png|Pronúncia]] [[Media:Glottal stop.ogg|escolteu {{IPA|[aʔa]}}]]
|-
|}
Línia 322:
*Als mots on hi ha de dues a tres síl·labes amb dues o tres vocals breus, o una breu i una llarga, totes les vocals s'accentuen, llevat de la final, si és breu: {{IPA|[ˈteɾe]}} (''tere'', "viatger"); {{IPA|[ˈteˈraː]}} (''teɾā'', "això"); {{IPA|[ˈmati]}} (''mati'', espècie d'arbre); {{IPA|[ˈmaːti]}} (''māti'', llumí); {{IPA|[ˈʔoˈhipa]}} (''’ohipa'', treball); {{IPA|[ˈmaˈɾeva]}} (''mareva'', "passar ràpidament").
**La presència de les glotals {{IPA|[h]}} o {{IPA|[ʔ]}} pot fer canviar l'accent. Si una glotal es troba entre dues vocals breus, l'accent caurà sobre la darrera vocal; en canvi, si la primera vocal és llarga, l'accent no caurà a la darrera vocal: {{IPA|[maˈha]}} (''maha'', "quatre"); {{IPA|[ˈmaːha]}} (''māha'', "apaivagat").
*Als mots de més de dues o tres síl·labes, l'accentuació s'aplica al mot a partir de les diverses unitats que el componen, de dues o tres síl·labes. L'accentuació, doncs, es fa de manera independent en aquests grups: {{IPA|[ˈmaniˈhini]}} (''manihini'', "convidat"); {{IPA|[ˈmaːˈtaːˈʔaɾe]}} (''mātā’are'', onada); {{IPA|[ˈhaʔaˈpuɾaɾaˈɾaʔa]}} (''ha’apurarara’a'', "dispersió").<br />Als mots formats per reduplicació de mots, aquest fenomen és molt més clar: {{IPA|[ˈtaraˈtara]}} (''taratara'', "espinós"); {{IPA|[ˈtaːˈhanaˈhana]}} (''tāhanahana'', "reescalfar").
*Als mots d'origen estranger de més de dues o tres síl·labes, aquesta darrera norma no se segueix i s'accentuen totes les vocals menys la final: {{IPA|[ˈpoˈɾoˈteˈtani]}} (''porotetani'', "protestant"); {{IPA|[ˈpeˈɾeˈtiˈteni]}} (''peretiteni'', president).
*La norma anterior pot servir per qualsevol mot on la tonicitat vocàlica no sigui clara.
Línia 357:
! style="background-color:#99FF33; text-align:left" | Primera persona
| title="Unicode-Code: U+0070 (p)" style="text-align:center" | ''vau, au, -’u''
| title="Unicode-Code: U+0070 (p)" style="text-align:center" | inclusiu: ''tāua''<br />exclusiu: ''māua''
| title="Unicode-Code: U+0074 (t)" style="text-align:center" | inclusiu: ''tātou''<br />exclusiu: ''mātou''
|-
! style="background-color:#99FF33; text-align:left" | Segona persona
Línia 371:
|}
</div></div></div>
<br clearstyle="clear:all;"/>
 
===== Morfologia dels determinants =====
Línia 406:
|}
</div></div></div>
<br clearstyle="clear:all;"/>
 
Pel que fa als demostratius, presenten una estructura senzilla, on no hi ha gaire clares les fronteres entre la proximitat i la llunyania, de la mateixa manera que tampoc hi és entre un demostratiu singular i un demostratiu neutre. Semblantment, hi ha una gran sinonímia en el camp dels demostratius i hom troba diversos mots amb el mateix significat, sense que hi hagi matisos perceptibles per al parlant. Amb tot, es pot polaritzar la proximitat i la llunyania en dos mots concrets: ''teie'' i derivats com ''te’ie'' i ''teie nei'' per la proximitat, i ''terā'' per la llunyania: ''teie fare'' ("aquesta casa"); ''terā fare'' ("aquella casa"). Un demostratiu sense adscripció seria ''tēnā'', que pot tenir ambdós significats: ''tēnā fare'' ("aquesta/aquella casa"). Per la construcció del plural s'empra la partícula ''mau'', com als articles. Els demostratius pronominalitzats són idèntics als que actuen com a determinats.
Línia 433:
|}
</div></div></div>
<br clearstyle="clear:all;"/>
 
Finalment, quant als possessius, presenten dos graus de possessió: forta (propietat constitutiva, possessió passiva) i feble (propietat no constitutiva, possessió activa); forta: ''tōna pape'' ("la seva aigua", a propòsit del riu); feble: ''tāna pape'' ("la seva aigua", que ell està bevent). A aquests graus s'hi afegeix un tercer per al singular que és el de la possessió neutra. La possessió forta s'expressa a partir de l'arrel ''tō-'', la neutra a partir de ''ta'' i la feble a partir de ''tā''. Com en [[castellà]] o [[francès]], el possessiu no s'acompanya d'article (''te, te mau'') quan actua de determinant; sí que el duu, en canvi, en actuar com un pronom possessiu.
Línia 465:
|}
</div></div></div>
<br clearstyle="clear:all;"/>
 
==== Morfologia verbal ====
Línia 485:
| align="center"|Acció fallida
|-
| align="center"|''tē (...nei)<br />(...ra)''
| align="center"|Progressiu
|-
Línia 498:
|-
| align="center"|''ana''
| align="center"|Significat generalista<br />Pot tenir diversos significats
|-
| align="center"|''ai''