Revisió del 00:21, 10 abr 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: com [[Albufera > com a [[Albufera ← Edició anterior		Revisió del 02:51, 23 feb 2015 modifica desfés Túria (discussió \| contribucions) Autopatrullats 12.254 edits infotaula a l'article de la Serra Edició següent →
Línia 1: El '''Benicadell''' és el pic més alt (1.104m) de la [[Serra del Benicadell\|serra del mateix nom]]. Es tracta d'una ~~autèntica~~ paret muntanyosa que separa les comarques valencianes de la [[Vall d'Albaida]] i del [[Comtat (País Valencià)\|Comtat]]. Amb una direcció [[Sistema Bètic\|bètica]] (concretament del Prebètic extern) de nord-est a sud-oest, el característic pic de Benicadell té forma de cresteria rocallosa de litologia calcària que dóna una singularitat al paisatge.▼ ~~{{Infotaula de Serra i Serralada~~ ~~\|Nom = Benicadell~~ ~~\|Foto = [[Fitxer:Benicadell.JPG\|300px\|El Benicadell]] \|~~ ~~\|Alçada = 1.104~~ ~~\|Coordenades = {{coord\|38\|49\|53.96\|N\|0\|24\|37.13\|W\|region:ES-VC_type:mountain(1104)\|display=inline,title}}~~ ~~\|Serralada = [[Prebètic]]~~ ~~\|Situació = {{bandera\|País Valencià}} [[Vall d'Albaida]] i [[Comtat (País Valencià)\|Comtat]]~~ ~~\|Pics = Benicadell~~ ~~\|Material = Calcària~~ }} ▲El '''Benicadell''' és el pic més alt (1.104m) de la serra del mateix nom. Es tracta d'una autèntica paret muntanyosa que separa les comarques valencianes de la [[Vall d'Albaida]] i del [[Comtat (País Valencià)\|Comtat]]. Amb una direcció [[Sistema Bètic\|bètica]] (concretament del Prebètic extern) de nord-est a sud-oest, el característic pic de Benicadell té forma de cresteria rocallosa de litologia calcària que dóna una singularitat al paisatge. La serralada forma part del sistema muntanyenc format per les serres (d'oest a est) de la [[Serra de la Solana\|Solana]], d'[[Serra d'Agullent\|Agullent]], el mateix Benicadell i la d'[[Serra d'Ador\|Ador]], ja quasi en el litoral Mediterrani. == Paisatge protegit == La [[serra del Benicadell]] fou declarat Paisatge Protegit pel Consell de la [[Generalitat Valenciana]] en dues fases. En un primer lloc la solana o cara sud i més recentment l'ombria o cara nord. L'interés d'aquest paratge rau en el paisatge d'erosió [[carst\|càrstica]] produïda pels agents atmosfèrics, originant nombroses coves, avencs, fondalades i enderrossalls. Però és de destacar la formació d'una llacuna [[endorreisme\|endorraica]] al terme de Gaianes, coneguda com a [[Albufera de Gaianes]]. L'Ombria és molt més ~~humit~~humida que ~~no pas~~ la Solana, amb una vegetació més exuberant, i destaca per la presència de brolladors i fonts. La presència humana es considera com a factor clau en l'estructura del paisatge. Així, cal mencionar els importants jaciments arqueològics que es troben a les diferents coves del paratge (Coveta del Mig, el Sercat, Cova del Moro o Cova del Mig), les diferents torres i castells de l'[[Edat Mitjana]] ([[Castell de Carbonera]], [[Castell de Penya Cadiella]] o el [[Castell de Carrícola]]) o les magnífiques [[pou de glaç \|neveres]] d'elevat valor etnològic (nevera de Benicadell, de Dalt, de Baix, de la Lloma Solaneta, de Xamarra i del Corral de Diego). == Clima==

Benicadell: diferència entre les revisions