Acadèmia Militar de Barcelona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
correcció
Ampliació
Línia 2:
L''''Acadèmia Militar de Barcelona''', també coneguda per '''Acadèmia de Matemàtiques''', es fundà el [[1716]], just després de la [[Guerra de Successió Espanyola]], però no es posà en marxa fins el [[1720]].
 
Els promotors en foren els enginyers flamencs [[Joris Prosper Van Verboom]] i [[Alejandro de Retz]] i els germans Antonio i Francisco Montaigu.<ref name=GC>{{citar web |url=http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_39527488_1.pdf |títol=La Reial Acadèmia de Matemàtiques i l'enginyeria militar del segle XVIII |consulta=22/2/2015 |obra= |editor=Generalitat de Catalunya |data= |llengua= }}</ref> El seu primer director fou l'italià Mateo Calabro.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Agustí i Cullell |nom=Jaume |títol=Ciència i tècnica a Catalunya en el segle XVIII: la introducció de la màquina de vapor |url=https://books.google.es/books?id=9M9mg7_c098C&pg=PA20&lpg=PA20&dq=Alejandro+de+Retz+academia+barcelona&source=bl&ots=4PKqb6SNrG&sig=l667gjpgWI895xVmQNNzGWygPms&hl=ca&sa=X&ei=T0fqVKXNKIG3UtbRgdgH&ved=0CCcQ6AEwAQ#v=onepage&q=Alejandro%20de%20Retz%20academia%20barcelona&f=false |llengua= |editorial=Institut d'Estudis Catalans |data=1983 |pàgines=20 |isbn=8472830411}}</ref> i fins el [[1751]] va formar especialment als [[artilleria|artillers]]<ref name=UB>{{citar web |cognom=Alcaide González |nom=Rafael |cognom2=Capel Sáez |nom2=Horacio |url=http://www.ub.edu/geocrit/tcestin.htm |títol=El curso de cosmografía de Lucuce en las academias de matemáticas militares: El problema de los textos científicos y el desarrollo de la ciencia española del siglo XVIII |consulta=22//2015 |obra= |editor=Universitat de Barcelona |data= |llengua=castellà }}</ref> El seu punt àlgid va venir el [[1738]] amb la direcció de [[Pedro de Lucuze]],<ref name=GEC/> En les ordenances de [[1739]] es definia que els estudis duraven tres anys, dividits en quatre cursos de nou mesos cadascun, en els que s'estudiaven les matemàtiques pures i mixtes, posant èmfasi en els aspectes d'interès per a la formació dels militars, i en particular, en aquells de més utilitat directa per als enginyers.<ref name=UB/> A més dels enginyers que van fer les construccions militars de tots els regnes d'Espanya, els alumnes d'aquesta acadèmia també van treballar com urbanistes, i van traçar noves ciutats i barris a l'Espanya del segle XVIII
 
Es va acabar dissolent el [[1803]],<ref name=GEC>{{GEC|0000459|Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona}}</ref><ref name="Diccionari" >''Diccionari d'Història de Catalunya''; ed. 62; Barcelona; 1998; p. 4</ref> quan es va traslladar a l'Acadèmia d'Enginyers d'Alcalá d'Henares.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Capel Sáez |nom=Horacio |cognom2=Sánchez |nom2=Joan-Eugeni |cognom3=Moncada |nom3=Omar |títol=De Palas a Minerva: la formación científica y la estructura institucional de los ingenieros militares en el siglo XVIII |url=https://books.google.es/books?id=O9R8neVsVOUC&pg=PA209&dq=1803+alcala+barcelona&hl=ca&sa=X&ei=PLnqVLiWGYv6UpbHgVA&ved=0CCYQ6AEwAQ#v=onepage&q=1803%20alcala%20barcelona&f=false |llengua=castellà |editorial=Editorial CSIC |data=1988 |pàgines=209 |isbn=8400068297}}</ref>
El centre formava els aspirants al Cos d'Enginyers Militars, i fins el [[1751]] va formar especialment als [[artilleria|artillers]]<ref name=UB>{{citar web |cognom=Alcaide González |nom=Rafael |cognom2=Capel Sáez |nom2=Horacio |url=http://www.ub.edu/geocrit/tcestin.htm |títol=El curso de cosmografía de Lucuce en las academias de matemáticas militares: El problema de los textos científicos y el desarrollo de la ciencia española del siglo XVIII |consulta=22//2015 |obra= |editor=Universitat de Barcelona |data= |llengua=castellà }}</ref> El seu punt àlgid va venir el [[1738]] amb la direcció de [[Pedro de Lucuze]],<ref name=GEC/>En les ordenances de [[1739]] es definia que els estudis duraven tres anys, dividits en quatre cursos de nou mesos cadascun, en els que s'estudiaven les matemàtiques pures i mixtes, posant èmfasi en els aspectes d'interès per a la formació dels militars, i en particular, en aquells de més utilitat directa per als enginyers.<ref name=UB/>
 
Es va acabar dissolent el [[1803]].<ref name=GEC>{{GEC|0000459|Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona}}</ref><ref name="Diccionari" >''Diccionari d'Història de Catalunya''; ed. 62; Barcelona; 1998; p. 4</ref>
 
== Ubicació ==