Asteroide troià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
En cursiva quan es fa servir amb caràcter meta
Robot catalanitza noms i paràmetres de plantilles
Línia 40:
== Nombre i masses ==
{{Imatge múltiple
| align alineació= right
| direction direcció= vertical
| header capçalera=
|alineació header_align capçalera= left
|fons capçalera=
| header_background =
| footer peu=
|alineació footer_align peu= center
|fons peu=
| footer_background =
| width amplada=
 
| image1 imatge1= Lagrange very massive.svg
| width1 amplada1= 250
| alt1 =
| caption1 peu1=
 
| image2 imatge2= Lagrange points.jpg
| width2 amplada2= 250
| alt2 =
| caption2 peu2= Representació dels cinc [[punt de Lagrange|punts lagrangians]], en particular de L<sub>4</sub> i L<sub>5</sub>, punts en els quals se situen els asteroides troians.
}}
Les estimacions del nombre total de troians es basen en estudis profunds d'àrees petites del cel.<ref name="Yoshida2005">{{ref-publicació |autor= Yoshida, F.; Nakamura, T.|data= 2005|títol= Size Distribution of Faint Jovian L4 Trojan Asteroids|publicació= The Astronomical Journal|volum= 130|exemplar= 6|pàgines= 2900-2911|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/2005aj....130.2900I|doi= 10.1086/497571|consulta= 18-12-2009}}</ref> Es creu que el grup L<sub>4</sub> podria contenir entre 160.000 i 240.000 asteroides de diàmetre major de 2 km i al voltant de 600.000 de diàmetre major d'1 km.<ref name="Yoshida2005" /><ref name="Jewitt2000" /> Si el grup L<sub>5</sub> contingués una quantitat similar d'asteroides, el nombre total de troians de diàmetre major que 1 km superaria el milió. Aquests nombres són comparables als del [[cinturó principal d'asteroides]].<ref name="Yoshida2005"/> S'estima que la suma de les masses de tots els troians és 0,0001 vegades la massa de la [[Terra]], o una cinquena part de la massa del cinturó principal.<ref name="Jewitt2000" /> Probablement es coneixen tots els troians de [[magnitud absoluta]] de fins a 9,0.<ref name="Jewitt2004">{{Ref-llibre |autor= Jewitt, David C.; Sheppard, Scott; Porco, Carolyn|títol= Jupiter. The planet, satellites and magnetosphere|consulta= 18-12-2009 |volum= 1|data= 2004|publicació= Cambridge University Press|llengua= anglès|isbn= 0-521-81808-7|pàgines = 263-280|capítol= Jupiter's outer satellites and Trojans|urlcapítulo= http://www.ifa.hawaii.edu/jewitt/papers/JUPITER/JSP2003.pdf}}</ref> El nombre de troians observats al voltant del punt L<sub>4</sub> és lleugerament superior als del punt L<sub>5</sub>; no obstant això, com que la variació del nombre dels troians més brillants és escassa, aquesta disparitat probablement es deu a l'existència de biaixos en l'observació.<ref name="Jewitt2004" /> Tanmateix, alguns models indiquen una estabilitat lleugerament major en el grup L<sub>4</sub>.<ref name="Marzari2002" />
Línia 104:
 
== Notes ==
{{referències| groupgrup=nota}}
 
== Referències ==