Beges: diferència entre les revisions

Al [[638]], després de la conquesta àrab d'Egipte, es va signar un tractat amb els beges que els garantia la llibertat de religió i els permetia comerciar amb [[Egipte]], però els prohibia fer incursions i els imposava un tribut en camells. Sota els [[Califat fatimita|fatimites]], durant els segles X i XI, el comerç amb Egipte es va incrementar, així com amb els regnes cristians de [[Núbia]]. Algunes incursions de saqueig cap a Egipte foren respostes amb una expedició el [[831]] que va derrotar al cap dels beja, Kanum, i li va imposar un tractat que reconeixia la sobirania del Califa, el respecte a la religió musulmana, i el lliure transit pel seu territori. No obstant les lluites van seguir, i van haver nous atacs i contraatacs i els beja van refusar pagar el tribut per les mines d'or. Derrotats el [[855]], el seu cap va haver d'anar a [[Samarra]] a fer submissió personal al califa (856) però al cap d'un any ja tornaven a atacar i van arribar fins [[al-Fustat]]. Finalment els àrabs van dominar la regió el [[868]]/[[869]]. Els beja estaven dividits llavors en diverses regnes menors alguns dels quals foren suprimits.

 

 

Adhyab va declinar al segle XIV quan les mines d'or es van abandonar. El grup principals dels beja, els hadarib va emigrar cap al sud i van esdevenir la casta dominant dels Balaw que dominaven el país de [[Suakin]]-[[Massawa]]. L'expansió de les tribus àrabs que pujaven el [[Nil]] i l'establiment del sultanat funj el [[1504]] va portar la islamització general. El [[1517]] el territori fou considerat dintre dels dominis otomans. Una mica després la guerra entre otomans i perses va bloquejar la ruta de la seda i la importància de Suakin va augmentar. Els Banu Amir, un conglomerat de tribus beja dominat pel clan àrab sudanès dels Nabtab havia suplantat als Balaw al final del segle XVI, es va reconèixer vassall dels funj.