|
El '''comtat de Richmond''' (o '''Richmondshire''') és un districte del nord del [[Yorkshire]] a [[Anglaterra]].
Segons el ''Domesday Book'' (1086), al final del segle XI, el primer titular del comtat fou [[Alan el Roig]], fill segon d'[[Eudes de Penthièvre]], havent rebut el "honor" (les terres en feu) de [[Guillem el Conqueridor]] en recompensa per la seva participació aen la conquesta d'Anglaterra.<ref>A. Chédeville, N.-Y. Tonnerre, ''La Bratagne féodale XIe-XIIIe siècles'', 1987, pàg. 78.</ref> Les terres del Richmondshire havien pertangut a [[Edwin]] (+ 1071), comte de [[Mèrcia]], fins a la seva revolta el 1069-1070 i formaven un molt important conjunt compacte (aproximadament 200 senyories), el que era poc inhabitual per a l'època. Aquest conjunt constituïa el «honor de Richmond» i va permetre a Alan el Roig establir una força militar poderosa al nord-oest del Yorkshire, en la unió de les principals carreteres que venien d'[[Escòcia]] i entraven a la vall de [[York (Anglaterra)|York]]. Alan fou en aquell temps el tercer baró laic més ric d'Anglaterra. Al ''Domesday Book'' apareix designat com «castellania de Richmond».<ref>Paul Jeulin, « Un grand Honneur anglais, Aperçus sur le comté de Richmond en Angleterre, possession des ducs de Bretagne (1069/71-1398)», ''Annales de Bretagne'', vol. 42, n° 3-4 (1935), pàgs. 265-302.</ref> A més a més d'altres terres disperses pel Yorkshire, l'honor incloïa conjunts importants de terres als comtats de [[Cambridge]], [[Norfolk]] i [[Suffolk]]. Altres possessions estaven disperses al [[Hampshire]], el [[Nottinghamshire]], l'[[Hertford]] i el [[Northamptonshire]].<ref>Paul Jeulin ''op. cit.'', pàg. 271. </ref> Alan va començar la construcció del castell de Richmond al voltant de 1077: es tracta sens dubte d'un dels primers castells normands en pedra construït a Anglaterra i fou el centre administratiu del comtat.<ref>. Michael Prestwich ''Liberties and identities in the medieval British Isles'', 2008, pàg. 100 </ref> La ciutat de Richmond es desenvoluparà al voltant de la fortalesa. Alan, encara que mai no va rebre formalment el títol de comte de Richmond del rei d'Anglaterra (només va rebre les terres), és de vegades considerat com el primer comte de Richmond. Va morir el 1093 sense descendència. El seu germà Alan II el Negre († 1098) el va succeir. El seu darrer germà Esteve I de Penthièvre († 1135/36), va heretar aquest honor, i va reunir les possessions angleses i bretones de la família. Va viure a Bretanya i fou el primer titular que no va residir al comtat. El seu fill Alan III el Negre es va casar el 1138 amb Berta de Bretanya del que va tenir un fill, Conan; Alan III va morir el 1136 i el va succeir el seu fill Conan, que era menor d'edat, sota tutela de la seva mare Berta i del pare d'aquesta, Conan III de Bretanya. Des de 1136, el honor de Richmond fou considerat com un ''comitatus'', és a dir un comtat reagrupant terres contigües sota l'autoritat d'un comte.<ref>. ''ibid'' . </ref>
Conan III de Bretanya va morir el 1148 i va deixar el ducat a la seva filla Berta i al seu nét Conan (Conan IV de Bretanya); Berta es va casar amb Eudes de Prohoet que va esdevenir administrador de les possessions de Penthièvre, Richmon i el ducat de Bretanya. Quan Conan IV va arribar a la majoria, Eudes es va negar a cedir l'administració rebent el suport dels barons de Bretanya; Conan va haver de fugir a Anglaterra, on va administrar l'honor de Richmond que li va confirmar Enric II Plantagenet (1154), el que li va permetre disposar d'importants ingressos fins i tot superiors als que tenia com a duc de Bretanya.<ref>. A. Chédeviilz, N. Y. Tonnerre ''La Bretagne feudal XIe-XIIIe siecles'', 1987, pàgs. 85. </ref> De tornada a Bretanya el 1155, amb el suport d'Enric II, no va aconseguir desfer-se de la tutela del seu protector; va conservar el honor de Richmond després d'haver renunciat a Bretanya el 1166; Enric II va aprofitar la seva mort el 1171 per apoderar-se del comtat<ref>. A. Chédeville, N.-Y. Tonnerre, '' La Bretagne féodale...'', op. cit., pàg. 91. </ref> que va entregar el 1183 al seu fill Geoffroy, duc de Bretanya des de feia dos anys.<ref>. ''ibidem'', pàg. 93. </ref>
|
