Michel Ney: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: participant als combats > participant en els combats
Línia 46:
A la [[península Ibèrica]], el [[1808]], actuà a [[Galícia]], [[Astúries]] i posteriorment a [[Portugal]] sota les ordres de [[André Masséna|Masséna]]. Diverses circumstàncies li feren l'estada poc agradable, degut sobretot al seu caràcter gelós i les disputes que tingué amb [[Antoine de Jomini|Jomini]], el seu cap d'[[Estat major]] i sobretot per l'odi recíproc que mantenia amb el mariscal [[Nicolas Jean-de-Dieu Soult|Soult]]. Fet sorprenent en un mariscal, fou requerit a París, on Napoleó no li féu, tanmateix, cap retret.
 
Però l'autèntica llegenda del mariscal Ney comença a partir de la seva heroica [[Invasió francesa de Rússia|campanya de Rússia]] el [[1812]], on hi dirigí el 3r Cos d'Exèrcit. Durant la fase ofensiva de la campanya, ocupà el centre del front de l'exèrcit imperial francès, participant alsen els combats sagnants i frontals de [[Batalla de Smolensk (1812)|Smolensk]] o el del [[Batalla de Borodino|Moscova]] el [[6 de setembre]] del [[1812]], on fou ferit de bala al coll. Aquest darrer combat li valgué a Ney el títol de príncep de Moscova.<ref>Segons [[Las Cases]]: "Au retour de la campagne de Russie, Napoléon se montrait si frappé de la force d’âme qu’il disait avoir été déployée par Ney, qu’il le nomma prince de la Moskowa, et qu’il répéta alors à plusieurs reprises: ''J’ai 200 millions dans mes caves, je les donnerais pour Ney''" (De retorn de la campanya de Rússia, Napoleó estava tan impressionat per la fortalesa d'esperit que deia havia demostrat Ney, que el va nomenar príncep de Moscova i repetí en nombroses ocasions: ''Tinc 200 milions a les meves bodegues, els donaria tots per Ney'')</ref>
[[Fitxer:Adolphe Yvon (1817-1893) - Marshall Ney at retreat in Russia.jpg|thumb|left|350px|Ney durant la retirada de Rússia, per Adolphe Yvon]]
Després, en la fase de replegament, es mantingué a la rereguarda de la retirada. Al llarg de 40 dies, protegí les restes de l'exèrcit, donant temps als civils i als ferits per seguir la retirada de les tropes.