Partit Liberal Fusionista: diferència entre les revisions

Quan va morir [[Alfons XII]] el [[1885]], Sagasta i [[Antonio Cánovas del Castillo|Cánovas del Castillo]] arribaren a un acord mitjançant el [[Pacte del Pardo]] de 1885 per a [[turnisme|turnar-se]] en el poder, cosa que aconseguiren que funcionés mitjançant les xarxes de [[caciquisme]] existents a les províncies i a la tupinada, el procediment de manipular els resultats de les urnes. Sagasta fou el cap indiscutible del partit fins a la seva mort el [[1903]]. Amb la desaparició de Sagasta, cap dels seus successors aconseguí exercir un lideratge tan fort com el seu, fet pel qual afloraren diferents corrents en el si del partit. Aleshores es produí una escissió entre els centristes, dirigits pel [[comte de Romanones]] i [[Segismundo Moret y Prendergast|Moret]], i els radicals dirigits per [[José Canalejas]], [[Eugenio Montero Ríos]] i el [[Antonio Aguilar y Correa|marqués de la Vega de Armijo]].

 

 

La repressió indiscriminada pels fets de la [[Setmana Tràgica]] es va dur un front comú contra els conservadors, amb [[Partit Republicà Radical|republicans]] i [[PSOE|socialistes]], però finalment acabà imposant-se el lideratge de [[José Canalejas]]. Es va repetir el joc Cánovas-Sagasta amb Canalejas-[[Antoni Maura|Maura]], però l'assassinat de Canalejas el 1912 per l'anarquista [[Manuel Pardiñas]] i les diferències personalistes a causa del lideratge entre el [[comte de Romanones]], [[Manuel García Prieto]] i [[Santiago Alba Bonifaz]] afebliren el partit, que ja era en decadència durant la crisi del [[1917]], que mostrà també la ineficàcia del sistema turnista. El partit, finalment, s'enfonsà definitivament amb l'arribada de la [[dictadura]] de [[Miguel Primo de Rivera Orbaneja|Miguel Primo de Rivera i Orbaneja]].