Aurora Picornell Femenias: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
format foto
mCap resum de modificació
Línia 12:
| ocupació =
}}
[[Fitxer:Cementiriporreres.JPG|thumb|Façana posterior de l'oratori de Santa Creu de [[Porreres]] on es practicaven els afusellaments.]]
'''Aurora Picornell Femenies''' ([[Mallorca]], [[1 d'octubre]] de [[1912]] - [[Porreres]], [[5 de gener]] de [[1937]])<ref>{{GEC|0050830|Aurora Picornell i Femenias}}</ref> va ser una política i sindicalista mallorquina, d’ideologia comunista i feminista, activa a Mallorca, València i Menorca durant la Segona República. Fou assassinada pels franquistes la nit de Reis de 1937. 
 
Linha 20 ⟶ 19:
El primer escrit conegut d’Aurora Picornell és la introducció, signada als 16 anys, juntament amb Glòria Vilalta, de Barcelona, i Evangelina Cáceres, de Granada, del llibre editat a Mallorca per la feminista i espiritualista granadina [[Margarita Leclerc Herreros]], ''La mujer, ¿es superior ''al hombre?. ''Estudio dividido en tres meditaciones ''(1928)''. ''Aurora coneix Margarita Leclerc, resident a S’Arenal de Palma, probablement per mediació d’[[Ateu Martí]], comunista i maçó, que també la introdueix dins la [[Lliga Laica]], de la que és única dona i vocal de la junta des de 1930.
 
Reconeguda per les seves intervencions públiques a la Lliga Laica, Aurora comença al gener de 1931, amb 18 anys, la seva  col·laboració regular al setmanari ''Ciutadania'', del Partit Republicà Federal. L’abril del mateix any també inicia els seus articles al setmanari comunista ''Nuestra palabra'', primer sota el pseudònim “Amanecer”, on reflecteix les condicions e vida de les treballadores, estimulant la formació de societats de defensa i la sindicació, cosa que ella fa, al mateix temps, directament, organitzant el sindicat de cosidores. [[File:Aurora amb la seva filla, Octubrina Roja.jpg|thumb|Aurora Picornell amb la seva filla, Octubrina Roja.]]Durant els anys 1932-1933 es trasllada a València amb el seu company [[Heriberto Quiñones]], càrrec responsable del Partit Comunista. Allà actua sota el nom de “Amparo Pinós”, escollit segons la tradició de fer servir un nom de guerra amb les mateixes inicials que el nom legal.
 
Durant els anys 1932-1933 es trasllada a València amb el seu company [[Heriberto Quiñones]], càrrec responsable del Partit Comunista. Allà actua sota el nom de “Amparo Pinós”, escollit segons la tradició de fer servir un nom de guerra amb les mateixes inicials que el nom legal.
 
A la tornada a Mallorca, l’any 1934, amb Quiñones empresonat per la repressió de l’[[Revolució d'Astúries de 1934|Octubre asturià]], Aurora intensifica la seva activitat política. Es desplaça a Menorca, i en queden com a testimoni diversos articles a ''Nuestra palabra'', i organitza a Mallorca el sector femení del Partit Comunista.
 
[[File:Aurora amb la seva filla, Octubrina Roja.jpg|thumb|Aurora Picornell amb la seva filla, Octubrina Roja.]]
La repressió que segueix a l’Octubre asturià del 1934 la veu intensificar la seva activitat. L’octubre de 1935 és detinguda i empresonada per vendre premsa comunista –i en segueixen articles explicant les condicions de vida dins la presó.  La lluita per l’amnistia als represaliats d’Astúries, la direcció de l’organització local del [[Socors Roig Internacional|Socors Roig internacional]], la preparació de la unitat popular per les eleccions de febrer del 1936, la responsabilitat de l’edició de ''Nuestra palabra'' i la incorporació de la dona a la lluita sindical i política centren la seva acció, amb nombrosos articles i mítings arreu de Mallorca, i troba el punt àlgid en el míting del 8 de març, dia de la Dona treballadora, del 1936 a la Casa del Poble de Palma, on, per primera vegada, un acte multitudinari que reuneix milers de persones està presidit exclusivament per dones, representant les sensibilitats d’un Front Popular que acaba de guanyar les eleccions.
 
Linha 33 ⟶ 30:
 
Tancada a diverses presons, i finalment a la provincial de dones, [[Presó de Can Sales|Can Sales]], és treta de la presó la nit de Reis de 1937, per ser assassinada a l’oratori de La Creu de Porreres, junt amb les seves companyes del Partit Comunista [[Catalina Flaquer]], [[Antònia Pasqual Flaquer|Antònia]] i [[Maria Pascual Flaquer]] i [[Belarmina González Rodríguez]], i 12 persones més.
[[FitxerFile:Cementiriporreres.JPG|thumb|Façana posterior de l'oratori de Santa Creu de [[Porreres]] on es practicaven els afusellaments.]]
 
== Bibliografia ==