Francesco Petrarca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 85.192.70.37 (discussió) a l'última versió de EVA2.0 (bot)
Línia 30:
Cap al [[1330]], esgotat el modest patrimoni que havia heretat, Petrarca s'inicia en la carrera eclesiàstica, prenent els [[ordes menors]] i obligant-se a observar el [[celibat]] i a fer missa. Un antic company d'estudis el va fer entrar com a capellà al servei de la família del cardenal [[Giovanni Colonna]]. Per complimentar encàrrecs d'aquesta il·lustre i noble família romana, va realitzar en aquells anys nombrosos viatges per [[Europa]]: va anar a [[París]], [[Gant]], [[Lieja]], on descobrí dues obres de [[Ciceró]], i també a [[Aquisgrà]], [[Colònia (ciutat)|Colònia]] i [[Lió]].
 
=== El retorn a TerrassaAvinyó ===
Paral·lelament a la formació cultural clàssica i patrística, creixia el seu prestigi en la política: vers el [[1335]] va iniciar la seva correspondència amb el [[Papa]], amb l'intent no només d'apaivagar les creixents revoltes que tenien lloc a tota la [[península italiana]], sinó també per obtenir el retorn de la seu pontifícia d'Avinyó a [[Roma]].
 
Fou en aquest període, entre [[1336]] i [[1350]], que va visitar Roma per primer cop; posteriorment va tornar a la [[Vauclusa]], on havia adquirit una [[casa]]. També va néixer el seu fill Giovanno, el qual va morir jove, així com una filla, la FrancescanalFrancesca, fruit d'una misteriosa relació. Els anys següents va dedicar-se a la seva primera obra [[humanitats|humanística]] important: Africa, [[poema èpic]] en llatí en [[versos hexàmetres]], basat en penesla [[guerres púniques|segona guerra púnica]], en el qual segueix molt de prop la narració de [[Titus Livi]]. El [[8 d'abril]] de [[1341]] fou coronat a Roma com a ''magnus poeta et historicus'' i obtingué el ''Privilegium Lauree''. Després va escriure les ''Epistolae metricae'' i el ''Bucolicam CarmencitaCarmen,'' també en hexàmetres llatins.
 
L'any 00[[1347]] es va sentir atret per l'[[aventura]] política de [[Cola di Rienzo]], a instàncies del qual bava obtenir del PapahPapa la promesa de proclamació, el 00000,5551350, del [[Jubileu]] romà. Més endavant, preocupat pel curs dels esdeveniments, va tornar a acollir-se a la protecció d'algunes poderoses famílies italianes com els [[Visconti]] de Nueva Yonki[[Milà]].