Gelada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: a 1'5 metres > a 1,5 metres
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:WindowFrost121609.jpg|thumb|Cristalls de gel al vidre d'un cotxe]]
Una '''gelada''' o '''glaçada''' en [[meteorologia]] és un fenòmen superficial que redueix la visibilitat i que consisteix en gotes d’aigua que es formen sobre les superfícies refredades per la radiació nocturna, per efecte de la condensació directa del vapor d’aigua present en la capa d’aire en contacte immediat amb la superfície i a temperatura superior a 0º C. Aquesta forma de pas de l’aigua atmosfèrica cap a la superfície constitueix una forma de precipitació oculta o horitzontal, ja que perquè sigui precipitació en sentit estricte, l’aigua ha de passar cap a la superfície després de caure a certa velocitat.
En [[meteorologia]] una '''gelada''' o '''glaçada''' (que estrictament és el fet de glaçar-se l'aigua dels reguerons, basses, etc., per la fredor de l'ambient) és l'estat en què quan la [[temperatura]] ambiental, mesurada dins la cambra meteorològica estàndard, arriba o queda per sota dels zero [[Grau Celsius|graus Celsius]]. La gelada és el sol hidrometeor de sublimació pura que es forma en condicions de cel ras i poc de vent, mentre que en la [[gebrada]], el cel és emboirat i, a més de la sublimació, hi ha congelació a partir de les gotetes en sobrefusió d'una [[roïna]] o, més correntment, d'una boira anomenada gebradora. En l'aire sense vent és molt diferent la mesura de la temperatura dins la garita meteorològica a 1,5 metres d'alçada o a nivell de terra on la temperatura pot ser dos o tres graus més baixa.
 
==Tipus deTipus glaçades==
En climes càlids com els tropicals i alguns dels subtropicals més càlids mai es produeix el fenomen de la glaçada, al contrari del que passa en els climes més freds com la [[tundra]] o d'alta muntanya on hi pot haver glaçades en qualsevol època de l'any.
El procés es produeix tan sols dins d’una estreta franja d’aire immediata a la superfície terrestre d’alguns mil·límetres de gruix i pot actuar de dues maneres:<ref name=gencatgelada/>
* La més habitual és per difusió del vapor d’aigua des del sòl mateix cap amunt, fins a la superfície exposada al refredament, on es condensa, és a dir, l’aigua passa de l’estat gasós al líquid per efecte de la baixada de la temperatura. Aquest mecanisme es produeix amb vent molt feble, inferior a 1 m/s.<ref name=gencatgelada/> Pot anomenar-se ''irradiació''.
* L’altra manera té lloc quan la turbulència de l’aire augmenta i el vapor d’aigua descendeix per transferència vertical des de l’atmosfera fins a la superfície freda, on es condensen les gotes d’aigua. Aquest procés té lloc quan la velocitat mitjana del vent és al voltant dels 3 m/s.<ref name=gencatgelada/> Exemples [[febrer de 1956]], [[Fredorada de gener de 1985|gener de 1985]] o [[Fredorada de desembre de 2001|desembre de 2001]] Pot anomenar-se ''advecció''.
 
== Observació ==
Per a una estació meteorològica determinada es determinen els dies de gelades durant un any i també el de la primera i darrera glaçada que és una dada de gran interès agroclimatològic ja que és un factor limitant per a establir determinats conreus.
La rosada s’observa de matinada, amb nits serenes i encalmades, tot i que no és estrany veure-la tot just després del crepuscle. És més freqüent en llocs baixos i plans que en els cims de les muntanyes. La major part dels dies, quan surt el sol, el terra s’escalfa i les gotes d’aigua desapareixen ràpidament en evaporar-se. Quan l’observador disposa d’instrumental de mesura homologat i en bon estat de funcionament, pot constatar com un augment de la humitat absoluta i/o un descens de la temperatura en la capa d’aire més propera al terra són condicions necessàries per a la formació de la rosada. Cal insistir que la rosada no és un tipus de precipitació des d’un núvol. La rosada va associada a humitats relatives altes, habitualment superiors al 80%.<ref name=gencatgelada>{{ref-web|url=http://www.meteo.cat/wpweb/divulgacio/observadors-meteorologics/manual-de-lobservador/fenomens-superficials-i-de-reduccio-de-la-visibilitat/gelada/|consulta=24 febrer 2015|títol=Gelada|obra=Meteocat|editor=Gencat}}</ref>
 
==Règim de les glaçades==
== Enllaç extern ==
Amb vents superiors als 3 m/s, el contacte de l’aire amb la superfície és escàs i no aconsegueix refredar-se prou. Les rosades i els fenòmens que es tracten en aquestes fitxes (boires, gebre, gelada) tenen importància ecològica a les zones menys plujoses del país, ja que les quantitats d’aigua que aporten al sòl sovint són imprescindibles per a la supervivència de la vegetació durant els períodes sense pluges. A d’altres climes, molt més àrids que els nostres, l’aportació d’aigua al sòl mitjançant aquests processos, arriba a ser superior a la que és deguda a les precipitacions en sentit estricte.<ref name=gencatgelada/>
http://oratge.org/gel.html Diferència entre Gelada i Glaçada, i altres termes sovint confosos
 
==Tipus de glaçades==
*'''Irradiació''': Glaçada produïda en nits serenes, sense vent la [[Radiació tèrmica|irradiació]] fa que l'aire fred davalli i s'acumuli poden ser de lleugeres a moderades. Són molt habituals de finals de tardor a principi de primavera.
*'''Advecció''': Transport d'aire fred a través del vent d'un lloc a l'altre s'anomena onada de fred i pot durar un parell o tres de setmanes. Les temperatures poden ser extremadament baixes i els danys elevats.Exemples [[febrer de 1956]], [[Fredorada de gener de 1985|gener de 1985]] o [[Fredorada de desembre de 2001|desembre de 2001]]
==Règim de les glaçades==
En agricultura i altres àmbits és útil saber els períodes de glaçades i els lliures de glaçades. El mètode d'Emberger estima la data probable d'inici de les glaçades i la final. En total, amb les dades climàtiques, es determina, per a cada lloc, els períodes de ''glaçades segures'' (temperatures mínimes mitjanes mensuals <0&nbsp;°C), de ''molt probables'' mínimes mitjanes mensuals entre 0 i 3&nbsp;°C), de ''probables'' (mínimes mitjanes mensuals entre 3 i 7&nbsp;°C) i el ''període lliure de glaçades'' (quan les temperatures mínimes mitjanes són superiors a 7&nbsp;°C)<ref>Javier Almorox ETSIA Heladas</ref>
==Les glaçades als Països Catalans==
 
*En general als Països Catalans a les zones costaneres les glaçades és un fenomen esporàdic (estadísticament d'un a tres dies de glaçada a l'any) i el risc al llarg de la costa augmenta amb la [[latitud]] de sud a nord. A [[Blanes]] lleugeres glaçades són habituals per estar situat al final del [[riu Tordera]] que és un corredor d'aire fred des del Montseny.
*Al País Valencià aquest increment del risc de glaçades queda reflectit en el conreu dels cítrics els més sensibles llimoners,al sud els de sensibilitat intermèdia, tarongers, al centre i els més resistent mandariners al nord. A l'interior del País Valencià climàticament ja compta amb un determinat nombre de glaçades, cosa que fa que desapareguin els cítrics. El nombre màxim de glaçades, la intensitat i el període afectat dins les zones agrícoles és a la Plana d'Utiel i Requena comarques vinícoles d'uns 700 metres d'altitud que pertany físicament a l'[[altiplà]] de la [[Meseta]]
*Les illes balears tenen un risc de glaçades similar al del País Valencià i és relativament màxim a la [[Serra de Tramuntana]]
*A les zones interiors els dies de glaçada augmenten conforme s'incrementa la continentalitat, l'altitud i els factors orogràfics que produeixen la [[inversió tèrmica]]. A l'observatori del Turó de l'home al [[massís del Montseny|Montseny]] hi ha més de 100 dies de gelada a l'any. A gran part de l'interior de Catalunya, a baixa altitud, hi ha entre 20 i 30 dies de glaçada disribuïts generalment entre novembre i març.
*La Catalunya nord resulta més freda que la resta de la costa tot i això com que relativament és la més suau de França té fama de molt càlida.
*Als [[Països catalans]], tot i que les zones agrícoles no pateixen habitualment temperatures mínimes gaire baixes, estan molt estesos conreus molt sensibles com els [[cítric]]s, l'[[ametller]] en floració (resisteixen ambdós fins a uns -3&nbsp;°C) o l'[[olivera]] que pot morir o quedar afectada la part aèria quan se superen els 10 graus sota zero.
Però hi ha algunes varietats (les de Lleida i Jaén) que poden aguantar fins als -15&nbsp;°C o fins i tot els -17&nbsp;°C com va ser al cas de la Plana de Vic l'hivern del 2000-2001, però quedant sense cap fulla, i rebrotant la primavera següent.
 
=== Efectes de les glaçades== =
[[Fitxer:Gelada a llorer 21012.JPG|thumb|Efecte de la gelada de febrer de 2012, necrosis variables sobre les fulles de llorer]]
*Unes glaçades hivernals moderades permeten que els cereals arrelin bé i són necessàries en diversos conreus de clima temperat
*Les gelades afecten la [[vegetació]] depenent de la resistència intrínseca al fred que tingui cada planta motivada en general pel grau de concentració dels líquids interns, i de diversos factors ambientals com són la durada del fenomen, el vent i la humitat ambiental.
 
*La '''gelada negra''' és aquell tipus de gelada amb la humitat ambiental molt baixa que provoca un necrosament dels teixits de les plantes afectades i agreuja la intensitat dels danys que serien menors amb una humitat més elevada.
 
*L'època de l'any en la qual hi ha la glaçada revesteix gran importància: en general són més perilloses les gelades tardanes (de primavera) que les primerenques (de tardor) ja que les primeres acostumen a afectar brots tendres i en floració i les segones amb la collita ja efectuada.
 
En el clima mediterrani és més habitual que es perllongui el període de les darreres glaçades (fins a principis de maig rarament a la Plana de Vic) que no pas que s'avancin les primeres glaçades.
 
=== Mesures preventives ===
==Mesures contra les glaçades==
[[Fitxer:CuritibaFrostGeada.jpg|thumb|right|250px|[[Curitiba]] ([[Regió Sud del Brasil|sud del Brasil]]) és el més fred de les capitals estatals de [[Brasil]]; l'[[hivernacle]] del [[Jardí Botànic de Curitiba]] protegeix les plantes més sensibles.]]
*La forma directa habitual en extensions relativament grans de combatre les glaçades és regant les plantes per aspersió i fent sobre elles una capa de gel protectora (eficaç amb glaçades de fins a -7&nbsp;°C) que a més en glaçar-se aporta la calor latent. Hi ha el perill que el pes del gel trenqui les branques dels arbres.
Linha 42 ⟶ 31:
 
Hi ha assegurances dels cultius que cobreixen el seu valor econòmic en cas de ser malmesos per les glaçades. A més a més, en anys de fortes glaçades, les administracions públiques compensen les pèrdues als productors amb cultius afectats per les glaçades.
 
==Les glaçades als Països Catalans {{CN}}==
*En general als Països Catalans a les zones costaneres les glaçades és un fenomen esporàdic (estadísticament d'un a tres dies de glaçada a l'any) i el risc al llarg de la costa augmenta amb la [[latitud]] de sud a nord. A [[Blanes]] lleugeres glaçades són habituals per estar situat al final del [[riu Tordera]] que és un corredor d'aire fred des del Montseny.
*Al País Valencià aquest increment del risc de glaçades queda reflectit en el conreu dels cítrics els més sensibles llimoners,al sud els de sensibilitat intermèdia, tarongers, al centre i els més resistent mandariners al nord. A l'interior del País Valencià climàticament ja compta amb un determinat nombre de glaçades, cosa que fa que desapareguin els cítrics. El nombre màxim de glaçades, la intensitat i el període afectat dins les zones agrícoles és a la Plana d'Utiel i Requena comarques vinícoles d'uns 700 metres d'altitud que pertany físicament a l'[[altiplà]] de la [[Meseta]]
*Les illes balears tenen un risc de glaçades similar al del País Valencià i és relativament màxim a la [[Serra de Tramuntana]]
*A les zones interiors els dies de glaçada augmenten conforme s'incrementa la continentalitat, l'altitud i els factors orogràfics que produeixen la [[inversió tèrmica]]. A l'observatori del Turó de l'home al [[massís del Montseny|Montseny]] hi ha més de 100 dies de gelada a l'any. A gran part de l'interior de Catalunya, a baixa altitud, hi ha entre 20 i 30 dies de glaçada disribuïts generalment entre novembre i març.
*La Catalunya nord resulta més freda que la resta de la costa tot i això com que relativament és la més suau de França té fama de molt càlida.
*Als [[Països catalans]], tot i que les zones agrícoles no pateixen habitualment temperatures mínimes gaire baixes, estan molt estesos conreus molt sensibles com els [[cítric]]s, l'[[ametller]] en floració (resisteixen ambdós fins a uns -3&nbsp;°C) o l'[[olivera]] que pot morir o quedar afectada la part aèria quan se superen els 10 graus sota zero.
Però hi ha algunes varietats (les de Lleida i Jaén) que poden aguantar fins als -15&nbsp;°C o fins i tot els -17&nbsp;°C com va ser al cas de la Plana de Vic l'hivern del 2000-2001, però quedant sense cap fulla, i rebrotant la primavera següent.
 
==Vegeu també==
*[[Fredorada]]
 
==Referències==
<references />
 
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|commons=Hoar frost}}
*http://oratge.org/gel.html Diferència entre Gelada i Glaçada, i altres termes sovint confosos
{{Temps}}
 
{{Autoritat}}
[[Categoria:Fenòmens meteorològics]]