Gelada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
[[Fitxer:WindowFrost121609.jpg|thumb|Cristalls de gel al vidre d'un cotxe]]
En [[meteorologia]] una '''gelada''' o '''glaçada''' (que estrictament és el fet de glaçar-se l'aigua dels reguerons, basses, etc., per la fredor de l'ambient) és l'estat en què quan la [[temperatura]] ambiental, mesurada dins la cambra meteorològica estàndard, arriba o queda per sota dels zero [[Grau Celsius|graus Celsius]]. La gelada és el sol hidrometeor de sublimació pura que es forma en condicions de cel ras i poc de vent, mentre que en la [[gebrada]], el cel és emboirat i, a més de la sublimació, hi ha congelació a partir de les gotetes en sobrefusió d'una [[roïna]] o, més correntment, d'una boira anomenada gebradora. En l'aire sense vent és molt diferent la mesura de la temperatura dins la garita meteorològica a 1,5 metres d'alçada o a nivell de terra on la temperatura pot ser dos o tres graus més baixa.
En climes càlids com els tropicals i alguns dels subtropicals més càlids mai es produeix el fenomen de la glaçada, al contrari del que passa en els climes més freds com la [[tundra]] o d'alta muntanya on hi pot haver glaçades en qualsevol època de l'any.
Per a una estació meteorològica determinada es determinen els dies de gelades durant un any i també el de la primera i darrera glaçada que és una dada de gran interès agroclimatològic ja que és un factor limitant per a establir determinats conreus.
== Enllaç extern ==
==Règim de les glaçades==▼
==Tipus de glaçades==
*'''Irradiació''': Glaçada produïda en nits serenes, sense vent la [[Radiació tèrmica|irradiació]] fa que l'aire fred davalli i s'acumuli poden ser de lleugeres a moderades. Són molt habituals de finals de tardor a principi de primavera.
*'''Advecció''': Transport d'aire fred a través del vent d'un lloc a l'altre s'anomena onada de fred i pot durar un parell o tres de setmanes. Les temperatures poden ser extremadament baixes i els danys elevats.Exemples [[febrer de 1956]], [[Fredorada de gener de 1985|gener de 1985]] o [[Fredorada de desembre de 2001|desembre de 2001]]
▲==Règim de les glaçades==
En agricultura i altres àmbits és útil saber els períodes de glaçades i els lliures de glaçades. El mètode d'Emberger estima la data probable d'inici de les glaçades i la final. En total, amb les dades climàtiques, es determina, per a cada lloc, els períodes de ''glaçades segures'' (temperatures mínimes mitjanes mensuals <0 °C), de ''molt probables'' mínimes mitjanes mensuals entre 0 i 3 °C), de ''probables'' (mínimes mitjanes mensuals entre 3 i 7 °C) i el ''període lliure de glaçades'' (quan les temperatures mínimes mitjanes són superiors a 7 °C)<ref>Javier Almorox ETSIA Heladas</ref>
*En general als Països Catalans a les zones costaneres les glaçades és un fenomen esporàdic (estadísticament d'un a tres dies de glaçada a l'any) i el risc al llarg de la costa augmenta amb la [[latitud]] de sud a nord. A [[Blanes]] lleugeres glaçades són habituals per estar situat al final del [[riu Tordera]] que és un corredor d'aire fred des del Montseny. ▼
*Al País Valencià aquest increment del risc de glaçades queda reflectit en el conreu dels cítrics els més sensibles llimoners,al sud els de sensibilitat intermèdia, tarongers, al centre i els més resistent mandariners al nord. A l'interior del País Valencià climàticament ja compta amb un determinat nombre de glaçades, cosa que fa que desapareguin els cítrics. El nombre màxim de glaçades, la intensitat i el període afectat dins les zones agrícoles és a la Plana d'Utiel i Requena comarques vinícoles d'uns 700 metres d'altitud que pertany físicament a l'[[altiplà]] de la [[Meseta]] ▼
*Les illes balears tenen un risc de glaçades similar al del País Valencià i és relativament màxim a la [[Serra de Tramuntana]]▼
*A les zones interiors els dies de glaçada augmenten conforme s'incrementa la continentalitat, l'altitud i els factors orogràfics que produeixen la [[inversió tèrmica]]. A l'observatori del Turó de l'home al [[massís del Montseny|Montseny]] hi ha més de 100 dies de gelada a l'any. A gran part de l'interior de Catalunya, a baixa altitud, hi ha entre 20 i 30 dies de glaçada disribuïts generalment entre novembre i març.▼
*La Catalunya nord resulta més freda que la resta de la costa tot i això com que relativament és la més suau de França té fama de molt càlida.▼
*Als [[Països catalans]], tot i que les zones agrícoles no pateixen habitualment temperatures mínimes gaire baixes, estan molt estesos conreus molt sensibles com els [[cítric]]s, l'[[ametller]] en floració (resisteixen ambdós fins a uns -3 °C) o l'[[olivera]] que pot morir o quedar afectada la part aèria quan se superen els 10 graus sota zero.▼
Però hi ha algunes varietats (les de Lleida i Jaén) que poden aguantar fins als -15 °C o fins i tot els -17 °C com va ser al cas de la Plana de Vic l'hivern del 2000-2001, però quedant sense cap fulla, i rebrotant la primavera següent.▼
==
[[Fitxer:Gelada a llorer 21012.JPG|thumb|Efecte de la gelada de febrer de 2012, necrosis variables sobre les fulles de llorer]]
*Unes glaçades hivernals moderades permeten que els cereals arrelin bé i són necessàries en diversos conreus de clima temperat
*Les gelades afecten la [[vegetació]] depenent de la resistència intrínseca al fred que tingui cada planta motivada en general pel grau de concentració dels líquids interns, i de diversos factors ambientals com són la durada del fenomen, el vent i la humitat ambiental.
*La '''gelada negra''' és aquell tipus de gelada amb la humitat ambiental molt baixa que provoca un necrosament dels teixits de les plantes afectades i agreuja la intensitat dels danys que serien menors amb una humitat més elevada.
*L'època de l'any en la qual hi ha la glaçada revesteix gran importància: en general són més perilloses les gelades tardanes (de primavera) que les primerenques (de tardor) ja que les primeres acostumen a afectar brots tendres i en floració i les segones amb la collita ja efectuada.
En el clima mediterrani és més habitual que es perllongui el període de les darreres glaçades (fins a principis de maig rarament a la Plana de Vic) que no pas que s'avancin les primeres glaçades.
==
[[Fitxer:CuritibaFrostGeada.jpg|thumb|right|250px|[[Curitiba]] ([[Regió Sud del Brasil|sud del Brasil]]) és el més fred de les capitals estatals de [[Brasil]]; l'[[hivernacle]] del [[Jardí Botànic de Curitiba]] protegeix les plantes més sensibles.]]
*La forma directa habitual en extensions relativament grans de combatre les glaçades és regant les plantes per aspersió i fent sobre elles una capa de gel protectora (eficaç amb glaçades de fins a -7 °C) que a més en glaçar-se aporta la calor latent. Hi ha el perill que el pes del gel trenqui les branques dels arbres.
Linha 31 ⟶ 42:
Hi ha assegurances dels cultius que cobreixen el seu valor econòmic en cas de ser malmesos per les glaçades. A més a més, en anys de fortes glaçades, les administracions públiques compensen les pèrdues als productors amb cultius afectats per les glaçades.
▲==Les glaçades als Països Catalans {{CN}}==
▲*En general als Països Catalans a les zones costaneres les glaçades és un fenomen esporàdic (estadísticament d'un a tres dies de glaçada a l'any) i el risc al llarg de la costa augmenta amb la [[latitud]] de sud a nord. A [[Blanes]] lleugeres glaçades són habituals per estar situat al final del [[riu Tordera]] que és un corredor d'aire fred des del Montseny.
▲*Al País Valencià aquest increment del risc de glaçades queda reflectit en el conreu dels cítrics els més sensibles llimoners,al sud els de sensibilitat intermèdia, tarongers, al centre i els més resistent mandariners al nord. A l'interior del País Valencià climàticament ja compta amb un determinat nombre de glaçades, cosa que fa que desapareguin els cítrics. El nombre màxim de glaçades, la intensitat i el període afectat dins les zones agrícoles és a la Plana d'Utiel i Requena comarques vinícoles d'uns 700 metres d'altitud que pertany físicament a l'[[altiplà]] de la [[Meseta]]
▲*Les illes balears tenen un risc de glaçades similar al del País Valencià i és relativament màxim a la [[Serra de Tramuntana]]
▲*A les zones interiors els dies de glaçada augmenten conforme s'incrementa la continentalitat, l'altitud i els factors orogràfics que produeixen la [[inversió tèrmica]]. A l'observatori del Turó de l'home al [[massís del Montseny|Montseny]] hi ha més de 100 dies de gelada a l'any. A gran part de l'interior de Catalunya, a baixa altitud, hi ha entre 20 i 30 dies de glaçada disribuïts generalment entre novembre i març.
▲*La Catalunya nord resulta més freda que la resta de la costa tot i això com que relativament és la més suau de França té fama de molt càlida.
▲*Als [[Països catalans]], tot i que les zones agrícoles no pateixen habitualment temperatures mínimes gaire baixes, estan molt estesos conreus molt sensibles com els [[cítric]]s, l'[[ametller]] en floració (resisteixen ambdós fins a uns -3 °C) o l'[[olivera]] que pot morir o quedar afectada la part aèria quan se superen els 10 graus sota zero.
▲Però hi ha algunes varietats (les de Lleida i Jaén) que poden aguantar fins als -15 °C o fins i tot els -17 °C com va ser al cas de la Plana de Vic l'hivern del 2000-2001, però quedant sense cap fulla, i rebrotant la primavera següent.
==Vegeu també==
*[[Fredorada]]
==Referències==
<references />
{{Projectes germans|commons=Hoar frost}}
▲*http://oratge.org/gel.html Diferència entre Gelada i Glaçada, i altres termes sovint confosos
{{Temps}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Fenòmens meteorològics]]
|