Diferència entre revisions de la pàgina «Peixos»

4.212 octets eliminats ,  fa 5 anys
m (Revertides les edicions de MrHackerHD (discussió) a l'última versió de Pau Colominas)
[[Fitxer:Guppy-male.jpg|thumb|right|240px|right|Un [[guppy]].]]
[[Fitxer:Heringsschwarm.gif|thumb|240px|right|Mola d'[[areng]]s (''[[Clupea harengus]]'')]]
[[Fitxer:Various_sweetwater_fish_with_Finnish_text.jpg|thumb|right|240px|Peixos d'[[aigua dolça]]]]Els '''peixos''' són animals [[vertebrats]] que no són membres del grup dels [[tetràpodes]] (els [[vertebrats]] terrestres amb quatre potes de tipus [[quiridi]]). L'especialitat de la [[zoologia]] que s'ocupa específicament dels peixos es diu [[Ictiologia]].
[[Fitxer:Pieni_2_0139.jpg|thumb|right|240px|Peixos d'[[aigua salada]]]]
[[Fitxer:Dunkleosteus BW.jpg|240px|right|thumb|''[[Dunkleosteus terreli]]'', peix prehistòric del [[Devonià]] que podia assolir els 10 m de longitud.]]
[[Fitxer:Lampanyctodes_hectoris_(Hector's_lanternfish)2.png|thumb|right|240px|[[Anatomia]] externa de l'[[espècie]] ''[[Lampanyctodes hectoris]]'': (1) - [[Opercle]] (coberta de les [[brànquia|brànquies]]), (2) - [[Línia lateral]], (3) - [[Aleta (fisiologia animal)|Aleta]] dorsal espinosa, (4) - Aleta dorsal suau, (5)- Peduncle caudal, (6) - [[Cua (anatomia)|Cua]] o aleta caudal, (7) - Aleta anal, (8) - [[Fotòfor]]s, (9) - Aletes pèlviques, (10) - Aletes pectorals.]]
 
Els '''peixos''' són animals [[vertebrats]] que no són membres del grup dels [[tetràpodes]] (els [[vertebrats]] terrestres amb quatre potes de tipus [[quiridi]]). L'especialitat de la [[zoologia]] que s'ocupa específicament dels peixos es diu [[Ictiologia]].
 
El grup dels peixos és un [[tàxon]] [[parafilètic]], és a dir, un calaix de sastre definida per l'exclusió d'un [[tàxon]] (els tetràpodes) d'un altre major (els vertebrats), i no per la possessió de característiques derivades comunes. Com és propi dels primers vertebrats, són aquàtics i, a diferència del que observem en els tetràpodes, la [[respiració]] es produeix per [[brànquies]] (excepte els [[dipnou]]s o peixos pulmonats, que fan ús d'un principi de pulmó) situades en clivelles de la [[faringe]]. La [[locomoció]] es basa en una forma hidrodinàmica, amb moviments laterals del cos auxiliats per extremitats que són [[aletes]]. El grup és molt heterogeni i inclou a formes tan dispars com les [[lamprees]], els [[taurons]] o les [[tonyines]], totalitzant prop de 30.000 espècies.
Els peixos es van originar a partir d'altres ''[[cordat|chordata]]'' cap al començament del [[Cambrià]]. No se sap del cert exactament on fixar el seu origen; el grup més primitiu dels peixos, els [[agnat]]s -que no posseeixen [[mandíbules]]- comprèn segons la majoria de les classificacions les lamprees i els mixines, però aquests últims, segons alguns científics, no són verdaders vertebrats, ja que les llamprees posseeixen unes característiques que comparteixen d'una o una altra manera amb la resta de vertebrats i que no comparteixen amb els mixines.
 
La gran majoria de les espècies avui existents pertanyen a dos grups (de vegades considerats [[classe (biologia)|classes]], de vegades superclasses): els [[condricti]]s o peixos cartilaginosos, que inclouen a taurons, rajades, peixos serra i quimeres, caracteritzats per tenir clivelles branquials externament visibles i un esquelet compost només de cartílag; i els osteïctis, amb esquelet ossi i brànquies protegides mitjançant un opercleopercles... Moltes diferències morfològiques, anatòmiques i fisiològiques diferencien a ambdós grups. Els osteïctis són un grup de vertebrats molt primitius, però molt reeixits evolutivament, ja que els taurons són animals molt antics que no han canviat gaire des del seu origen i que avui en dia segueixen sent un grup molt bé adaptat al món.
 
Els vertebrats terrestres (tetràpodesartròpodes) es van diferenciar a partir de peixos emparentats amb el latimèria o els peixos pulmonats, i algunes de les primeres formes estan a meitat de camí entre el nostre concepte de peix i el d'amfibi.
 
Els peixos així com altres organismes aquàtics poden classificar-se ecològicament per la seva tolerància a diferents salinitats, en eurihalinos o estenohalinos, així com per altres aspectes de la seva adaptació.
== [[Anatomia]] ==
 
== Els peixos presenten una forma fusiforme i hidrodinàmica perquè han adaptat la seua [[morfologia (biologia)|morfologia]] al medi aquàtic i així oferir la mínima resistència a l'hora d'avançar en l'[[aigua]]. La major part dels [[peix]]os primitius ja tenien aquesta forma, mentre que els peixos actuals poden presentar modificacions d'aquesta forma comuna d'acord amb l'[[hàbitat]] preferent, l'[[alimentació]], la forma de vida, etc.<ref>[http://dipbau.bio.uniroma1.it/web/Docenti/Docente358/Dispensa-del-corso-di-Biologia-Marina---II-/Sistematica-Pesci-1.pdf Università di Roma.] (en italià)</ref> Així, el cos pot estar comprimit lateralment, on l'eix transversal és menor que el vertical (present a la gran majoria de peixos) o deprimit dorsoventralment (com en el cas del [[rap (peix)|rap]] i de les [[rajada|rajades]]). Els peixos plans ([[pleuronectiforme]]s), encara que tenen el cos comprimit lateralment, el tenen asimètric, descansen damunt un dels dos costats i, a simple vista, sembla que el tenen deprimit dorsoventralment. Això els permet enganxar-se del tot al fons i els serveix de vigilància i de camuflatge de protecció alhora. Els seus [[múscul]]s, de forma longitudinal i molt desenvolupats, els proporcionen una [[natació]] persistent i lenta. Una altra variant és el cos acintat, extremadament llarg i amb l'eix vertical molt més llarg que el transversal. També hi apareixen altres formes: serpentiformes, irregulars ([[cavallet de mar]]), amb diverses estructures morfològiques (pínnules, carenes, [[aleta (fisiologia animal)|aletes]] modificades en [[òrgan (anatomia)|òrgans]] adherents,...), etc.<ref>Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: ''Peixos de les Illes Balears''. [[Editorial Moll]], [[Palma de Mallorca]], [[maig]] del [[2000]]. [[Manuals d'introducció a la naturalesa]], 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 21.</ref> ==
=== Morfologia ===
 
Els peixos presenten una forma fusiforme i hidrodinàmica perquè han adaptat la seua [[morfologia (biologia)|morfologia]] al medi aquàtic i així oferir la mínima resistència a l'hora d'avançar en l'[[aigua]]. La major part dels [[peix]]os primitius ja tenien aquesta forma, mentre que els peixos actuals poden presentar modificacions d'aquesta forma comuna d'acord amb l'[[hàbitat]] preferent, l'[[alimentació]], la forma de vida, etc.<ref>[http://dipbau.bio.uniroma1.it/web/Docenti/Docente358/Dispensa-del-corso-di-Biologia-Marina---II-/Sistematica-Pesci-1.pdf Università di Roma.] (en italià)</ref> Així, el cos pot estar comprimit lateralment, on l'eix transversal és menor que el vertical (present a la gran majoria de peixos) o deprimit dorsoventralment (com en el cas del [[rap (peix)|rap]] i de les [[rajada|rajades]]). Els peixos plans ([[pleuronectiforme]]s), encara que tenen el cos comprimit lateralment, el tenen asimètric, descansen damunt un dels dos costats i, a simple vista, sembla que el tenen deprimit dorsoventralment. Això els permet enganxar-se del tot al fons i els serveix de vigilància i de camuflatge de protecció alhora. Els seus [[múscul]]s, de forma longitudinal i molt desenvolupats, els proporcionen una [[natació]] persistent i lenta. Una altra variant és el cos acintat, extremadament llarg i amb l'eix vertical molt més llarg que el transversal. També hi apareixen altres formes: serpentiformes, irregulars ([[cavallet de mar]]), amb diverses estructures morfològiques (pínnules, carenes, [[aleta (fisiologia animal)|aletes]] modificades en [[òrgan (anatomia)|òrgans]] adherents,...), etc.<ref>Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: ''Peixos de les Illes Balears''. [[Editorial Moll]], [[Palma de Mallorca]], [[maig]] del [[2000]]. [[Manuals d'introducció a la naturalesa]], 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 21.</ref>
 
Una forma hidrodinàmica (fusiforme, allargada, amb els extrems aguts i amb l'eix longitudinal major que el vertical i l'horitzontal) és pròpia dels bons nedadors. Els peixos avancen gràcies a un moviment que comença en el terç anterior del tronc i es propaga, sense interrupció fins a l'aleta caudal. Aquest moviment es veu ajudat per la [[bufeta natatòria]] (tot i que no totes les espècies en tenen), la qual pot suspendre el peix en l'aigua encara que no hi hagi cap moviment.
 
=== [[Esquelet]] ===
 
[[Fitxer:Fischskelett-drawing.jpg|240px|right|thumb|[[Esquelet]] de ''[[Perca fluviatilis]]'']]
Els peixos, com tots els [[vertebrats]], posseeixen un [[esquelet]] que li confereix forma i solidesa al cos. En el cas del peix inclou un eix dorsal, el [[crani]] i les extremitats. La base d'aquest eix, el component rígid del qual és la [[columna vertebral]], és el cordó dorsal entorn del que s'ha desenvolupat aquella. La columna vertebral es compon d'un nombre variable de [[vèrtebres]] unides entre si. Les vértebras presenten sobre el centre un orifici pel qual passa el [[sistema nerviós central]], incloent-hi la [[medul·la espinal]].
 
 
Ocupa la major part del cos del peix. La dels costats del tronc serveix per a la [[locomoció]], s'empra al màxim, està molt desenvolupada, s'estén des del [[clatell]] fins a l'arrel de l'aleta caudal i forma dos feixos iguals situats a ambdós costats de la [[columna vertebral]]. Els [[múscul]]s es componen de nombrosos segments successius units entre si sense sutura, com en paquets. De la musculatura del tronc s'ha desenvolupat també la de les aletes: es compon de dos músculs principals que produeixen l'extensió i contracció d'aquelles.<ref>[http://www.elanzuelo.com/la_pesca/especies/anatomia.htm ElAnzuelo.com] (en castellà)</ref>
 
=== [[Aleta (fisiologia animal)|Aletes]] ===
 
[[Fitxer:Dorsal fin 01.jpg|240px|right|thumb|[[Aleta (fisiologia animal)|Aleta]] dorsal de la [[bagra]] (''[[Leuciscus cephalus]]'')]]
[[Fitxer:Fish scales.jpg|240px|right|thumb|[[Escata|Escates]] de ''[[Labeo rohita]]'']]
[[Fitxer:RhodeusSericeusScales.JPG|240px|right|thumb|[[Escata|Escates]] de [[ródeus]] (''[[Rhodeus amarus]]'')]]
[[Fitxer:Sharks Lateral Line.svg|240px|right|thumb|[[Línia lateral]] d'un [[tauró]]]]
[[Fitxer:Fish mouths.orizz.png|right|thumb|240px|Tipus de [[boca]] de peix:A: terminal. B: súpera. C: ínfera.]]
Són emprades pels peixos per a impulsar-se, guiar-se i frenar el seu moviment cap endavant. Les aletes són plecs epitelials armats sobre radis durs o segments. Els durs són realment rígids i es denominen espinosos. Els segments, a més d'ésser flexibles, es ramifiquen més o menys a prop de la vora de l'[[aleta (fisiologia animal)|aleta]] i es denominen radis tous. Es poden moure's des del tronc, ja que tenen en la base dos grups de músculs que permeten als peixos plegar-les, desplegar-les i emprar-les per a guiar-se i fer diferents moviments.
 
N'hi ha de dos tipus: parells i imparells, és a dir, d'un tipus d'aleta té dues i d'un altre una sola. Són imparells la dorsal, la caudal i l'anal, mentre que les pèlviques i les pectorals són parells. La posició de les parells pot ésser diferent segons les [[família (biologia)|famílies]] o [[espècies]] de peixos a considerar, sobretot les pèlviques, ja que poden estar desplaçades cap a endarrere (posició abdominal) o bé cap endavant (toràcica o, fins i tot, jugular). Algunes [[espècies]] manquen d'aquest darrer tipus d'aletes.<ref>[http://www.icarito.cl/medio/articulo/0,0,38035857_170318206_147562538_1,00.html www.icarito.cl] (en castellà)</ref>
 
=== [[Pell]] i [[escata|escates]] ===
El cos dels peixos es divideix en tres parts: el [[cap (anatomia)|cap]], el [[tronc (anatomia)|tronc]] amb el peduncle caudal (part estreta del cos del [[peix]] a la qual s'uneix la cua o aleta caudal) i la [[cua (anatomia)|cua]]. Totes elles es troben recobertes per una [[pell]] composta per dues capes: l'exterior ([[epidermis]]) i la interior ([[dermis]] o cutis).<ref>[http://www.amonline.net.au/fishes/what/scales/index.htm Australian Museum Fish Site] (en anglès)</ref> La primera excreta una mucositat que redueix la resistència per fricció de l'aigua i constitueix una protecció contra els [[paràsit]]s, les ferides i les [[infecció|infeccions]]. Entre la capa exterior i la interior es troben les [[escata|escates]] (inserides en la dermis), encara que no tots els peixos en tenen.<ref>[http://www.amimascota.com/articles/peces_2/anatomia_peixos.htm AmiMascota.com] (en castellà)</ref> En els [[teleosti]]s es troben les escates ctenoides (quadrades i amb la vora dentada) i les cicloides (rodones i amb la vora llisa).<ref>Roberts, C.D. [[1993]]. Comparative morphology of spined scales and their phylogenetic significance in the Teleostei. Bull. Mar. Sci. 52(1):60-113.</ref> Les escames de la línia lateral (òrgan sensorial que segueix una línia des de l'[[opercle]] fins a l'inici de l'aleta caudal) es troben foradades i així permeten la recepció d'estímuls ambientals com diversos tipus d'ones i vibracions de l'aigua i la [[temperatura]] (perceben les diferències de pressió dins la línia lateral). El nombre d'escates de la línia lateral pot ésser útil per a reconèixer l'[[espècie]]. De vegades, les escates no sempre apareixen i, en el seu lloc, hi ha una mucositat que recobreix directament la [[pell]] i la protegeix (cas de les raboses i [[morena|morenes]]) i en altres casos poden estar molt desenvolupades i prenen una gruixa considerable. En els [[elasmobranquis]], en lloc d'[[escata|escates]] hi ha denticles dèrmics o escates placoides: per sota la [[pell]] hi ha la placa basal i sobresurt un ganxo dirigit cap enrere que confereix a la [[pell]] un tacte aspre. Aquesta estructura és homòloga a la de les [[dent]]s.<ref>Daniel, J.F. ([[1922]]). The elasmobranch fishes. University of California Press, [[Berkeley]], [[Califòrnia]], [[Estats Units]].</ref>
 
Una altra peculiaritat referent a les [[escata|escates]] és que creixen juntament amb el seu portador i, de manera similar als anells dels [[arbres]], es pot saber l'edat dels peixos pels anells de les escates. El nombre d'escates d'una fila longitudinal i transversal és diferent en cada [[espècie]] de peix i mitjançant l'anomenada [[fórmula de retrocàlcul]] es pot identificar l'espècie. Aquesta fórmula informa sobre el nombre d'escates que hi ha en el sentit longitudinal de la línia lateral i les que hi ha entre aquesta i l'inici de l'aleta dorsal, o bé entre ella i la vora inferior del ventre.<ref>[http://www.scielo.cl/scielo.php?pid=S0717-65382002000200010&script=sci_arttext Universidad de Concepción, Xile] (en castellà)</ref>
 
=== [[Boca]] ===
 
La distinta posició dels maxilars fa que la [[boca]] dels peixos pugui ésser terminal, súpera, ínfera o protràctil. Quan ambdós són iguals, la boca és terminal; quan sobresurt la [[mandíbula]], la boca és súpera; quan ho fa el [[maxilar]], la boca és ínfera; i, quan els maxilars surten cap enfora, la boca és protràctil.<ref>[http://web.archive.org/20021022171701/www.geocities.com/lawebdetodospeces/pag107.html www.geocities.com] (en castellà)</ref>
 
=== Coloració ===
 
 
=== [[Aparell respiratori]] ===
En els [[condricti|peixos cartilaginosos]] apareixen a cada costat entre 5 i 7 fenedures [[brànquia|branquials]] que es comuniquen, independentment una de l'altra, amb l'exterior. La primera, més petita, és l'[[espiracle]]. En els peixos ossis hi ha l'[[opercle]]: una peça [[os|òssia]] i plana que protegeix les [[brànquia|brànquies]] que són les estructures relacionades amb la [[respiració]].<ref>Gilbert, Scott F.: ''Developmental Biology''. Quarta edició. Sinauer Associates, Inc. Sunderland, [[Massachusetts]], [[Estats Units]]. ISBN 0-87893-249-6. Any [[1994]].</ref>
[[Fitxer:Tuna Gills in Situ 01.jpg|240px|right|thumb|[[Brànquies]] d'una [[tonyina]]]]
En els [[condricti|peixos cartilaginosos]] apareixen a cada costat entre 5 i 7 fenedures [[brànquia|branquials]] que es comuniquen, independentment una de l'altra, amb l'exterior. La primera, més petita, és l'[[espiracle]]. En els peixos ossis hi ha l'[[opercle]]: una peça [[os|òssia]] i plana que protegeix les [[brànquia|brànquies]] que són les estructures relacionades amb la [[respiració]].<ref>Gilbert, Scott F.: ''Developmental Biology''. Quarta edició. Sinauer Associates, Inc. Sunderland, [[Massachusetts]], [[Estats Units]]. ISBN 0-87893-249-6. Any [[1994]].</ref>
 
== Malalties ==
Usuari anònim