Cambrils: diferència entre les revisions

'''Època romana:''' a Catalunya és el període següent al període iber, i comença el segle III aC amb la romanització i va acabar amb la invasió dels visigots. A Cambrils s'han trobat en diferents llocs restes romanes d'una certa importància que ens demostra que el seu terme estava molt poblat. Algunes d'aquestes restes romanes s'han localitzat a la partida del Cap de Sant Pere (restes d'edificacions); a la de la Pujada de na Ponsa (runes d'edificis); als Tallats; Mas d'en Bosc; a la partida Masos i a la dels Esquirols (restes de viles romanes); enterraments a la zona de la Parellada (Av.Mil·lenari; C/ Gaudi; columnes Millars al llarg de la via Augusta, que discorri travessant tot el terme cambrilenc; etc. El jaciment més significatiu és la vila romana de la Llosa. Localitzat al començament dels anys 1980, s'està fent campanyes d'excavacions no estan concloses, però s'ha pogut concretar que va existir entre el segle I abans de Crist fins al segle VI després de Crist. A més, els darrers anys s'han localitzat diverses fases d'utilització de l'espai actualment ocupat pel jaciment, des d'una possible fàbrica de salaons, a un lloc de residència, forns, restes de termes privades o una petita necròpolis baix imperial.<ref>{{Ref-web|url = http://www.cambrils.cat/museu/menu1/Museu%20Moli%20de%20les%20Tres%20Eres/vil-la-romana-de-la-llosa/vil-la-romana-de-la-llosa|títol = Vil·la Romana de la Llosa|consulta = 24/02/2015|llengua = Català|editor = |data = }}</ref>

 

 

El mes de febrer de 1155 li va ser atorgada carta de població per [[Ramon Berenguer IV]] que es va reservar els drets de la senyoria. La carta va ser confirmada en 1178 per [[Alfons el Cast|Alfons I]] qui va reafirmar la donació als de Cambrils amb l'obligació que s'encarreguessin de la repoblació del municipi. Sembla que el municipi o la seva guarnició van tenir gran importància, ja que, en 1202, Pere II va sol·licitar l'alcalde de Cambrils que l'ajudés en la defensa d'Alfama.