Miquel Badia i Capell: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manca de dades
Es desfà la revisió 14949725 de Casanovas1714 (Discussió Manca de referències)
Línia 48:
Proclamada la [[Segona República Espanyola|República]] el 1931, Badia fou nomenat cap de les [[Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català]] (JEREC).<ref name="Diccionari"/> El [[1932]] el conseller [[Josep Dencàs i Puigdollers|Josep Dencàs]] el va fer el seu secretari. El [[24 de novembre]] del [[1933]] mobilitza els escamots de les JEREC i els destina a la conducció dels serveis públics paralitzats per una vaga.
 
Sempre en col·laboració amb Dencàs,<ref name="Diccionari"/> el desembre del 1933 fou designat secretari d'Ordre Públic de la Generalitat, i el març del 1934 va passar a ser Cap de Serveis de la [[Comissaria General d'Ordre Públic]] de la Generalitat (càrrec que formalment significava ser el sotscap a nivell superior de tots els cossos de policia a Catalunya). Va perseguir implacablement la violència de l'[[anarcosindicalisme]],<ref name="Diccionari"/> però per fer-ho va utilitzar mètodes violents, fins i tot l'assassinat, cosa que li valgué el sobrenommalnom de '''Capità Collons'''.<ref>''La Vanguardia'', 29 de maig de 2011, [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2011/05/29/pagina-19/86813021/pdf.html pàgina 19]</ref>El setembre del 1934 se'l va forçar a dimitir arran de l'incident del ''[[procés Xammar]]''. Agents de policia van irrompre al Palau de Justícia de Barcelona, en un judici en el qual es jutjava a un advocat nacionalista amic seu, Josep Maria Xammar, acusat de desobediència, els policies a les ordres de Badia van entrar a la sala i per la força fent ús de la violència i les amenaces es van emportar detingut al fiscal que va mantenir l'acusació amb la finalitat d'impedir que el seu amic fos jutjat
 
Fou un dels organitzadors de la jornada revolucionària del [[fets del sis d'octubre|6 d'octubre]] del 1934. Per aquests fets, s'hagué d'exiliar fins al 1936<ref name="Diccionari"/> a [[França]], [[Amèrica]], [[Alemanya]], [[Bèlgica]] i finalment [[Andorra]]. Amb la victòria del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] al govern de Madrid, retornà el [[1936]] i es dedicà a la reorganització de les Joventuts d'Estat Català.
 
== Assassinat ==
El dia [[28 d'abril]] del 1936 Miquel Badia fou assassinat en el moment que sortia del domicili amb el seu germà [[Josep Badia i Capell|Josep]] per pistolers de la [[Federació Anarquista Ibèrica|FAI]],<ref name="Diccionari"/><ref name="Caudet">[[#Caudet|Caudet, 1978]]: p. ?</ref> probablement com a represàlia per la campanya també violenta que havia fet contra les seves activitats il·legals quan havia estat el cap de serveis de la [[Comissaria General d'Ordre Pública|CGOP]].<ref name="Escofet">[[#Escofet|Escofet, 1973]]: p. 79-89</ref> L'assassinat es va dur a terme a dos quarts de quatre de la tarda davant del número 38 del carrer Muntaner: Els dos germans sortien del seu domicili (el número 52) i es creuaren amb dos individus, els quals van disparar a Miquel un primer tret per l'esquena i, quan es va girar, dos trets més al pit i al ventre. El segon individu va disparar un sol tret a la cara del germà, el qual moriria al cap de pocs minuts. Tot seguit, els pistolers fugiren amb un cotxe que els esperava a la vorera del davant.<ref name="Escofet"/><ref>{{ref-notícia|títol=Los hermanos Badía mueren víctimas de un atentado|publicació=La Vanguardia|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1936/04/29/pagina-7/33141541/pdf.html|consulta=25 abril 2013|data=29 d'abril de 1936}}</ref>
===Hipòtesis faista, d'Esquerra i falangista===
Sobre l'autoria de l'assassinat, la hipòtesi més probable és que haguessin estat pistolers de la FAI, perquè el cotxe de la fugida era habitualment utilitzat pels membres d'aquesta organització per realitzar sabotatges a tramvies i autobusos. Un dels conductors habituals era el conegut pistoler [[Justo Bueno Pérez]], el qual va ser identificat com a conductor del vehicle aquell mateix dia. A més a més tant el propietari del cotxe com el propietari del garatge a on es guardava també n'eren militants.<ref name="Escofet"/>{{Nota ref|Cal recordar que pocs mesos després el periodista [[Josep Maria Planes i Martí|Josep Maria Planes]] també seria assassinat amb sis trets al cap per incontrolats anarquistes a causa dels abrandats articles en què havia denunciat aquest assassinat, i altres accions de la violència faista.|grup=n.|nom=1}}
 
AltreUna segona possibilitat, tot i que menor, era que els pistolers fossin de les Juventudes Antimarxistas, perquè un grup liderat per un expolicia, Juan Segura Nieto, darrerament estaven adquirint pistoles i s'estaven reunint en llocs propers al domicili dels Badia. De fet la semblança entre Segura i el faista Bueno era extraordinària, i els mateixos testimonis els confonien.<ref name="Escofet" /> A més també s'havia detectat l'arribada a Barcelona de diversos militants de la [[Falange]] espanyola que tenien la intenció de cometre atemptats terroristes i assassinats. Aquesta hipòtesi fou afirmada en declaracions a la premsa pel jutge instructor, [[Emilià Vilalta i Vidal|Emilià Vilalta]], amb l'objectiu exprés de desviar l'atenció sobre els sospitosos reals de l'entorn faista.<ref name="Escofet" />
Una segona possibilitat és que els assassins fossin membres d'Esquerra. Josep Andreu Abelló, membre fundador d'ERC, va explicar que Badia havia volgut lliurar-li un informe comprometedor sobre diversos dirigents d'Esquerra, però que no havia pogut fer-ho perquè el dia de la cita per al lliurament va coincidir amb el del seu assassinat.
 
Altre possibilitat, tot i que menor, era que els pistolers fossin de les Juventudes Antimarxistas, perquè un grup liderat per un expolicia, Juan Segura Nieto, darrerament estaven adquirint pistoles i s'estaven reunint en llocs propers al domicili dels Badia. De fet la semblança entre Segura i el faista Bueno era extraordinària, i els mateixos testimonis els confonien.<ref name="Escofet" /> A més també s'havia detectat l'arribada a Barcelona de diversos militants de la [[Falange]] espanyola que tenien la intenció de cometre atemptats terroristes i assassinats. Aquesta hipòtesi fou afirmada en declaracions a la premsa pel jutge instructor, [[Emilià Vilalta i Vidal|Emilià Vilalta]], amb l'objectiu exprés de desviar l'atenció sobre els sospitosos reals de l'entorn faista.<ref name="Escofet" />
 
Les teòriques coartades no es van poder desmuntar, i la concurrència habitual dels sospitosos faistes al garatge del cotxe no era prova suficient. A més a més els sabotatges comesos durant l'última vaga de transports, que havien admès, no podien ser sancionats perquè havien estat amnistiats pel govern republicà. Per tant el nou jutge Márquez Caballero, va acabar alliberant-los a tots.<ref name="Escofet"/>