K2: diferència entre les revisions

El K2 fa de frontera entre el Pakistan i la Xina. La part sud del K2 es troba als "[[Territoris del Nord (Pakistan)|Territoris del Nord]]" o Gilgit-Baltistan, al nord de la [[Glacera de Baltoro]], a la zona del [[Caixmir]] administrat pel Pakistan. La part nord es troba a la Xina.

 

 

La muntanya fou registrada el [[1856]] per un equip topogràfic europeu dirigit pel [[Regne Unit|britànic]] [[Henry Haversham Godwin-Austen]]. [[Thomas George Montgomerie|Thomas G. Montgomery]], membre de l'equip l'anomenà "K2" per ser el segon pic del [[Karakoram]]. Les altres muntanyes importants foren anomenades, originàriament, K1, K3, K4 i K5, però posteriorment foren rebatejades, respectivament, com a [[Masherbrum]], [[Broad Peak]], [[Gasherbrum II]] i [[Gasherbrum I]].

 

Altres intents van acabar sense èxit el [[1934]], [[1938]], [[1939]] i [[1953]].

 

Una expedició italiana, dirigida per [[Ardito Desio]] i finançada pel ''Consell Nacional Italià per a la Investigació'' i el ''Club Alpí Italià'' aconseguí portar dos expedicionaris al cim. Una aproximació massa lenta i el mal temps els va impedir muntar el camp VIII, a 7.820m, fins a finals de juliol. El [[31 de juliol]] de [[1954]] [[Lino Lacedelli]] i [[Achille Compagnoni]] aconseguiren fer el segon cim més al de la Terra a les sis de la tarda. En aquesta expedició hi anava el famós, i aleshores joveníssim, escalador italià [[Walter Bonatti]], el qual va ser acusat de fer perillar el cim dels seus dos companys. Posteriorment s'ha demostrat tot el contrari: que va arriscar la pròpia vida per fer arribar unes bombones d'oxigen que necessitaven els seus companys per poder arribar al cim i retornar al darrer camp amb seguretat. El dramàtic bivac a 8.000m que van haver de fer Bonatti i Mahdi, el [[hunza]] que el va ajudar a pujar les bombones, en un graó, d'1m d'amplada per 60cm de profunditat, tallat al pendent de gel a cops de piolet, va marcar una fita en la història de l'escalada a l'Himàlaia.<ref>BONATTI, W. ''Muntanyes d'una vida''. Barcelona: Ed. Proa, 2000, p.65-97</ref>

 

Cal esperar 23 anys, fins al [[9 d'agost]] de [[1977]] per veure la segona ascensió al K2, a càrrec de l'expedició dirigida per [[Ichiro Yoshizawa]]. En ella hi havia Ashraf Amman el primer escalador pakistanès en fer el cim. L'expedició va pujar per l'Esperó dels Abruzzos i emprà 1.500 portejadors per aconseguir l'objectiu.

 

El [[17 d'agost]] de [[2004]] [[Jordi Corominas]] aconseguirà fer el cim tot seguint la via ''Magic Line''. Corominas anava acompanyat per [[Òscar Cadiach]] i [[Manel de la Matta Sastre|Manel de la Matta]], els quals hagueren de renunciar. En el descens en Manel de la Matta va morir i les seves despulles van ser enterrades al Memorial del Camp Base de la muntanya.

 

 

Una clara mostra és el que passà el [[1986]], quan tretze muntanyencs de diferents expedicions van morir en una de les pitjors tragèdies de l'[[alpinisme]] modern, en el que va ser anomenada la Tragèdia del K2.