Hector Berlioz: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 48:
Però hi va haver un altre fet que el va fer acabar de decidir a ser músic i només músic: l'audició d'''[[Iphigénie en Tauride (Gluck)|Iphigénie en Tauride]]'', de [[Gluck]]. Les relacions amb la seva família es van refredar per aquesta causa -el seu pare li va retirar la pensió diverses vegades per tornar a concedir-se-la d'altres tantes-, el que no li va impedir ampliar estudis musicals al Conservatori, amb [[Jean-François Lesueur]], i emprendre les primeres composicions: la [[cantata]] ''El cavall àrab'', l'òpera ''[[Estela]]'' i una escena sobre ''Beverley'', de Saurin. Així mateix, el 10 de juliol de [[1825]] va estrenar a l'església de San Roc una estrepitosa Missa que va obtenir èxit de públic i crítica.
El seu pare el va autoritzar a seguir la carrera musical a condició que es preparés i es presentés al [[Premi de Roma]],
[[Fitxer:Harrietsmithson.jpg|thumb|[[Harriet Smithson]] en el personatge [[shakespearià]] d'Ofèlia]]
Mentre, s'havien succeït fets importants en la seva vida: va treballar com a corista al teatre Novetats, va cremar el [[1827]] totes les seves composicions -a excepció del «Ressurrexít» de la Missa- i, l'11 de setembre d'aquell any, va presenciar l'actuació de l'actriu irlandesa [[Harriet Smithson]] en els personatges [[shakespearians]] d'Ofèlia i Julieta. Als 23 anys va començar el seu amor (no correspost) cap a aquesta [[actriu]] [[Irlanda|irlandesa]]. A Smithson les cartes de Berlioz li van semblar tan exageradament apassionades que el va rebutjar per complet. No obstant això va ser la [[Muses|musa]] inspiradora de la [[simfonia]] que Berlioz estava preparant en aquesta època. Era la ''[[Simfonia fantàstica]]'', estrenada el 5 de desembre de [[1830]] amb enorme èxit.
| |||