Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa títol a {{GEC|0062860|Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona}} |
m Descriu breument els fets anteriors a la trobada al Convent dels Caputxins de Sarrià, anomenada popularment com "La Caputxinada". |
||
Línia 7:
El [[moviment estudiantil]], després de rebutjar les APE, inicia un debat sobre com encarar la convocatòria electoral. El resultat és la creació del ''Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona'' (SDEUB) i la realització d'unes eleccions alternatives a les oficials, així com la crida a no participar en aquestes.
Les eleccions alternatives tenen lloc entre el [[25 d'octubre]] i el [[30 d'octubre]] a les facultats d'Econòmiques, Filosofia, Ciències, Dret, Arquitectura, Enginyers i Enginyers Tèxtils de Terrassa, i Belles Arts. Tres setmanes més tard, seguint les consignes de l'SDEUB, les eleccions oficials van anar acompanyades de forts índexs d'abstenció o de vot en blanc.
==La ''Caputxinada''==
Línia 14:
La policia del règim, però, detecta el moviment i sotmet el convent a un setge de tres dies, a l'espera de detenir els participants a l'acte. Els religiosos donen suport als estudiants i es neguen a entregar-los a la policia i comparteixen amb ells aliments i estances. Aquests fets són coneguts com ''La [[Caputxinada]]''.
(De fet, des de les eleccions del Sindicat Democrátic, fins a l'Assemblea Constituent, els delegats dels estudiants van tenir molt complicat el desenvolupament de les seves tasques, tant per la clandestinitat de les seves trobades, com pel comportament ciutadà en general. Aquests esdeveniments anteriors a ''La Caputxinada,'' varen donar fe del desmesurat temor ciutadà a la repressió franquista, fins i tot per part d'institucions molt catalanes; posant al descobert la poca capacitat per a l'alliberament del franquisme, de molts catalans. Amb aquest panorama social, els problemes per reunir-se anaven creixent; fins arribar el moment en el que hom ja no sabia on demanar acollida. Va ser un membre del mateix grup de delegats qui va comprometre la seva petita estança. Allí es varen tenir les dues últimes reunions, ja que la tercera ja es va celebrar - a vigilies de ''La Caputxinada''- al Carrer Baix de Sant Pere, acollits pels pares caputxins del Convent de l'Ajuda.
La policia ja hauria descobert, gràcies a alguna delació, el lloc i l'hora on s'haurien de reunir els delegats de les Facultats, i varen apareixer al carrer Gravina de Barcelona, tancant amb vehicles el carrer pels dos extrems, per tal d'enxampar-los a tots al pis on haurien d'estar reunits. L'astucia, pero, de l'encarregat d'acollir aquesta tercera reunió, va burlar la policia, malpensant ja, en una més que possible delació. Així, executada ja l'estategia avinent, quan la policia va arribar al lloc, no hi havia ningú. De fet, ja no hi va anat ningú: els membres delegats de les Facultats ja estaven reunits Convent dels Caputxins de l'Ajuda. Allí, els pares caputxins, totalment implicats, van preparar la fugida pels terrats, no fos cas que la policia descobrís finalment l'engany. Va ser en aquest lloc on es va decidir el Convent de Sarrià per a l'acte al dia 9 de març. Allí, sí hi va saber arribar la policia, finalment. El possible delator aquest cop, malauradament va guanyar la partida.
El setge policíac provoca grans manifestacions de solidaritat i la [[vaga]] general universitària de Barcelona. L'acció policial finalment acaba desarticulant formalment el sindicat, però desencadena un seguit de mobilitzacions en l'àmbit universitari que ja no s'aturarà fins a la [[Transició democràtica espanyola|transició]].
| |||