Guimbarda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m claudàtors |
||
Línia 13:
Els [[Pastor (ofici)|pastors]] del [[Lluçanès]] mentre acompanyaven els [[ramat|ramats]] en la [[transhumància]] feien sonar samsònies, que podien ésser de [[ferro]], mentre que d'altres tocaven el [[flabiol]], l'instrument musical pastoral per excel·lència. Per la ruralia eren molts els qui sabien tocar la samsònia, igual que la [[bandúrria]] i la [[guitarra]] per les [[comarca|comarques]] meridionals, ja que, antigament, entre els presents destinats als nois mai no hi solia mancar una samsònia o un [[flabiol]].
Encara avui en les pràctiques [[màgia|màgiques]] d'alguns pobles [[caça|caçadors]] de l'[[Àfrica]] negra, hi intervé la samsònia, el [[so]] de la qual evita els [[Ésser espiritual|esperits]]
Aquest [[instrument musical]] ha persistit a [[Àsia]]: al [[Vietnam]] se'l coneix amb el nom de ''dàn-moi'' i és emprat per la gent jove, especialment, en les declaracions [[amor|amoroses]]. També hi ha el ''chang'' [[Paquistan|paquistanès]], que únicament toquen les [[dona|dones]] i els [[nen|infants]]. Aquestes samsònies [[Àsia|asiàtiques]] són de [[bambú]] o proveïdes d'una llengüeta de [[canya (planta)|canya]].<ref>[[Joan Amades|Amades, Joan]]: ''[[Costumari Català]]: Auques, instruments musicals i Nadal'', plana 147. Salvat Editores, S.A., Barcelona, 1997
== Altres denominacions ==
| |||