Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona: diferència entre les revisions

Segons alguns indicis, la policia ja hauria descobert, per alguna més que probable delació, el dia, el lloc i l'hora on s'haurien de trobar els delegats de les Facultats per aquesta tercera reunió. Efectivament, no es va errar. La policia va apareixer al carrer Gravina de Barcelona, tancant amb els seus vehicles el carrer pels dos extrems, per tal d'enxampar-los a tots. L'astucia, pero, de l'encarregat d'acollir aquesta tercera reunió, va burlar la policia amb una estrategia que no podien esperar, i quan aquesta va arribar, al lloc ja no hi havia ningú. De fet, ja no hi havia arribat ningú: els membres delegats de les Facultats, en aquell moment, ja estaven reunits al Convent dels Caputxins de l'Ajuda. Allí, gràcies a la ràpida, i lucida reacció del pare Lleó, de Villalba dels Arcs - que havia estat General de l'Ordre fins feia poc, es va posar en marxa tot el maquinari estratègic: els pares caputxins, totalment implicats, van preparar la fugida pels terrats, no fos cas que la policia hagués descobert finalment l'engany. Va ser en aquest lloc, onque la comunitat es va oferir per acollir l'assemblea constituent del Sindicat Democràtic d'Estudians. Tanmateix, allí, al Convent de l'Ajuda, es va decidir elorganitzar l'Assemblea Constituent, al Convent de Sarrià, degut a la seva capacitat, per tal d'acollir dignament l'acte del dia 9 de març. AllíA Sarrià, finalment, sí hi vavan saber arribar laels policia,grisos; finalment.una Elconvocatòria possibletan delator,ampla aquesti cop,tan malauradament va poder guanyar la partida. Al meu parermassiva, no va serdeixava cap membrepossibilitat delsa delegatsla del Sindicat qui va fer cap delacióclandestinitat. HavienAmb passattot, masses reunionsl'objectiu sense cap trasbals,social i els pares caputxins varen ajudar totpolític, ija méss'havia delaconseguit que vanamb poderescreig.

Sens dubte, de no haver estat pel ferm compromís amb la llibertat i la democràcia, una tenaç i lúcida resistència als entrebancs de tota mena -malgrat els temors i perills constants- per part de la joventut dels delegats pels estudiants, l'èxit de les eleccions lliures, no hauria arribat fins a la Caputxinada. Pel camí, s'havien bastit, a més a més, un teixit d'actuacions, per part deaccions moltsdecisives, per tal de suplantar per la via dels fets consumats, les tasques d'un S.E.U. acabat, i en mans de mandrosos ineptes, i corruptes. Aquella joventut, havia posat l'estora vermella als peus de l'anomenada flor i nata de la intel·lectualitat catalana. A la ''Caputxinada'S'havia vanclavat treureuna elfita capmolt quasiimportant tots,que gaudintobria deel l'èxitcamí dea la tropa,recuperació social i quipolítica sap,de siCatalunya. tambéRecordo algunque delatorel deDr. laJosé trobadaM. Valverde, Noprofessor estariad'Estètica, deens mésexortava, quevehement, aquestaa històriaintentar servísl'enderrocament perdel arègim reflexionarfranquista: sobre"si elno presentho històricaconseguim deara, Catalunya:tardarem polític,deu social,anys imés religiósen aconseguir-ho".