Francesc Matheu i Fornells: diferència entre les revisions

'''Francesc Matheu i Fornells''' ([[Barcelona]], [[16 d'octubre]] de [[1851]] - [[Sant Antoni de Vilamajor]], [[Vallès Oriental]], [[10 de desembre]] de [[1938]]) fou un escriptor català, nét d'[[indians]] i fill d'un advocat que residia a Barcelona des del 1851. Fou el pare de [[Roser Matheu i Sadó]], poetessa i biògrafa.

 

Adscrit des de molt jove al moviment catalanista, fou un dels fundadors de la societat La [[Jove Catalunya]] el 1870, dins la qual desplegà una activitat pública extraordinària. Des del 1871 intervingué en l'organització dels [[Jocs Florals]], i el [[1873]] guanyà un segon accèssit i posteriorment cinc premis ordinaris, tres d'extraordinaris i vuit accèssits més. Fou nomenat [[Mestre en Gai Saber]] el 1897, mantenidor els anys 1880, 1881, 1899, 1908, 1919, 1925 i 1933 i president el 1902. També en presidí el consell directiu del 1910 al 1935 i fou membre de l'[[Acadèmia de les Bones Lletres]] i participà en les assemblees de la [[Unió Catalanista]]. Durant la primera guerra mundial fou un decidit [[Aliats de la Primera Guerra Mundial|aliadòfil]], fomentà nombrosos actes d'amistat franco-catalana i el 1920 el condecoraren amb la creu de ''chevalier'' de la [[Legió d'Honor]]. El 1914 presidí l'[[Orfeó Català]] i el 1910 l'[[Ateneu Barcelonès]].

 

Utilitzà diversos pseudònims en les seves publicacions, com '''Fèlix d'Altamira'''.

 

 

== Obres ==