Obre el menú principal

Canvis

2 bytes afegits ,  fa 4 anys
cap resum d'edició
{{confusió|fruita}}
[[Fitxer:Autumn Royal grapes.jpg|thumb|right|[[Raïm (fruit)|Raïm]], fruit de la [[vinya]].]]
En les [[plantes]] [[angiosperma|angiospermes]], el '''fruit''' és un òrgan constituït per l'[[ovari]] fecundat (i sovint altres [[periant|peces florals]]) que conté les [[llavor]]s i que col·labora a disseminar-les quan són madures. La paret de l'ovari es transforma en paret del fruit i es denomina [[pericarpi]]. En els casos més complexos, com ara en els fruits carnosos, el pericarpi consta de tres capes diferents: [[exocarpi]], [[mesocarpi]] i [[endocarpi]], sent ella primerprimera ella que corresponencorrespon a l'la veritable [[epidermis]] (monoestratificat i [[cutina|cutinitzat]]) el veritable. La funció principal d'aquest pericarpi és protegir a la [[llavor]].
 
En el creixement de l'ovari, per formar un fruit intervenen les [[hormona|hormones]] de creixement: [[auxina]] o [[àcid indolacètic]], [[giberelina|giberelines]], citocinines i [[etilè]]. L'auxina és induïda pel [[pol·len|gra de pol·len]] i l'òvul fecundat. Així, la majoria dels fruits impliquen la formació de llavors, però certes plantes poden produir fruits sense que això passi. Aquests fruits es diuen '''partenocárpics''' i entre molts altres hi ha els [[plàtan (fruita) |plàtans]], les [[Figa|figues]], i les [[Taronja|taronges]]. El fenomen es deu al fet que es formen hormones de creixement espontàniament o a conseqüència de la [[pol·linització]] que actua com a estímul. D'aquesta manera, s'ha aconseguit produir [[Melonera|melons]], [[Ananàs|pinyes]] i [[tomàquet]]s sense fecundació prèvia, amb la simple injecció d'auxines a l'ovari.
 
El fruit és exclusiu de les [[angiospermes]], i en presenten totes. A les plantes [[gimnospermes]] i altres plantes sense flors, no hi ha vertaders fruits, encara que a estructures reproductives com les [[Pinya (estròbil)|pinyes]] dels [[pi (arbre)|pins]] o els [[gàlbul]]s dels [[Juniperus|ginebres]], comunament se'ls pren per fruits quan en realitat són '''pseudofruits'''. D'altra banda, en diversos grups d'angiospermes el fruit pot incorporar altres parts de la flor: el [[receptacle]] (quan l'ovari és [[ínfer]]), el [[calze (botànica)|calze]], els [[pètals]], l'eix de la [[inflorescència]], o fins i tot pot constituir-se en fruit tota una [[infructescència]].
 
Els fruits són elsel mitjà utilitzat per moltes [[Planta|plantes]] per tal des difondre les seves [[llavor]]s. La majoria de fruits comestibles, en particular, han estat desenvolupats per les plantes per tal d'explotar els [[animal]]s com a mitjà de [[dispersió de les llavors]], i molts animals (inclosos els [[Humà|humans]] en certa mesura) han passat a dependre de les fruites com a font d'[[aliment]]s.<ref name="Lewis375">
{{ref-llibre |cognom=Lewis |nom=Robert A. |títol=CRC Dictionary of Agricultural Sciences |url=http://books.google.cat/?id=TwRUZK0WTWAC&pg=PA375&lpg=PA375&dq=fruit |data= 1 gener 2002 |editorial=CRC Press |isbn=0-8493-2327-4}}
</ref> Els fruits representen una part important de la producció [[Agricultura|agrària]], i alguns, com la [[magrana]], han adquirit nombrosos [[Magrana#Simbolisme de la magrana|significats culturals i simbòlics]].
 
== Fruits i fruites ==
[[Fitxer:Fruit Stall in Barcelona Market.jpg|thumb|Parada de fruita al mercat de [[la Boqueria]].]]
Lingüísticament parlant, tota [[fruita]] és un fruit comestible.<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=fruita&operEntrada=0 fuita], diccionari en línia del [[DIEC]]</ref> Hi ha fruits com la [[poma]], l'[[ananàs]] o el [[Raïm (fruit)|raïm]] que consideremes consideren fruites, però també hi ha d'altres com l'[[albergínia]], el [[tomàquet]] o el [[cogombre]] que consideremes consideren com a [[Verdura|verdures]]. La diferenciació no és clara i atès que la decisió de considerar un fruit com a fruita o com a verdura té efectes [[aranzel]]aris, [[Impost|impositius]] o reglamentaris, de vegades la legislació pot establir normes amb definicions que contradiuen els usos culturals d'algunes zones. En aquest sentit la [[Comissió Europea]], a la Directiva 2001/113/CE del [[20 de desembre]] del [[2001]]<ref>[http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2002:010:0067:0072:FR:PDF Directive 2001/113/CE du Conseil du 20 décembre 2001 relative aux confitures, gelées et marmelades de fruits, ainsi qu'à la crème de marrons, destinées à l'alimentation humaine, Journal officiel des Communautés européennes, 12-01-2002] {{Pdf}}</ref> que defineix la [[confitura]] com una barreja de fruita i [[sucre]], va considerar com a fruites algunes verdures com el tomàquet, la [[pastanaga]] o el [[moniato]],; cal fer notar que en el cas de la pastanaga i el moniato ni tan sols es tracta d'un fruit sinó d'[[arrel (botànica)|arrels]] modificades. En el cas del tomàquet, la legislació dels [[Estats Units]] no el considera un fruit com l'europea, sinó una verdura seguint el criteri que el seu consum habitual no és com a [[postres]].<ref>{{format ref}} http://caselaw.lp.findlaw.com/scripts/getcase.pl?court=US&vol=149&invol=304 U.S. Supreme Court NIX v. HEDDEN, 149 U.S. 304 ([[1893]])</ref>
 
D'altra banda, denominemes denomina com a [[fruita seca]] als fruits d'algunes plantes amb poc contingut d'aigua com [[Ametlla|ametlles]], [[Pinyó (botànica)|pinyons]] o [[Avellana|avellanes]]. Aquesta denominació com a [[fruita]] és present també a algunes llengües properes al català com l'[[italià]] (''frutta secca'') però no a d'altres com el [[francès]] (''fruit sec'') o l'[[occità]] (''fruch sec'').
 
En [[gastronomia]] s'utilitza etel terme ''fruites del bosc'' per a designar un conjunt de diferents fruites petites i comestibles, que tradicionalment no eren de conreu, sinó que es collien en arbustos silvestres, com la [[maduixa]], el [[gerd]], el [[nabiu]], la [[morera|móra]] o la [[Riber|riba]]. Un altre terme modern és el de ''fruita dolça''<ref>{{ref-web| url = http://www20.gencat.cat/docs/DAR/01%20DAR_Departament/DAR_Plans%20i%20actuacions/DAR_Plans%20sectorials%20i%20de%20reconversio/DAR_Fruita%20dolca/Documents/arxius%20estatics/Dades%20generals.pdf
| títol = El registre de plantacions de fruita
dolça de Catalunya
 
Sigui quin sigui el seu tipus i aspecte, el fruit compleix diverses funcions importants:
# Contenir i protegir a la llavor.
# Contribuir a la dispersió de la llavor.
# Atraure els animals que dispersen les llavors.
 
Hi ha fruits que s'assequen i s'obren a la maduresa, alliberant les llavors que cauen a terra simplement per [[gravetat]]. D'altres, quan s'obren emeten les llavors de manera explosiva, llançant-les a grans distàncies. Els fruits carnosos acostumen a dependre dels [[animal]]s, que porten la fruita a altres llocs o se'ls mengen i s'emporten les seves llavors en el tracte digestiu per ser expulsades lluny del seu lloc d'origen. Certs fruits són coberts de punxes que s'agafen al pèl dels [[mamífer]]s o a les plomes de les [[au]]s, i d'aquesta manera poden recórrer grans distàncies. Un exemple seria l'[[espina-xoca]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Heiser |nom=Charles B. |títol=Weeds in My Garden: Observations on Some Misunderstood Plants |url=http://books.google.cat/?id=nN1ohECdSC8C&pg=PA93&lpg=PA93&dq=cocklebur |data= 1 abril 2003 |editorial=Timber Press |isbn=0-88192-562-4 |pàgines=93–95}}</ref><ref>{{ref-llibre |cognom=Heiser |títol=Weeds in My Garden |url=http://books.google.cat/?id=nN1ohECdSC8C&pg=PA164&lpg=PA162&vq=unicorn&dq=cocklebur |pàgines=162–164 |isbn=9780881925623 |data=2003-04-01}}</ref> També hi ha d'altres dotats d'ales o [[vil·là|plomalls]] que els permeten volar per un temps abans d'arribar a terra, com en el cas dels fruits delde la [[dent de lleó]].
 
Els animals que mengen fruits i dispersen les seves llavors han contribuït a la reproducció selectiva de les plantes que produeixen els millors fruits.
 
Molts fruits tenen importància econòmica com a font d'[[aliment]] i matèries primeres. Als fruits comestibles se'ls coneix comunament com a [[fruita]], i si tenen poc contingut d'aigua, [[fruita seca]].
 
=== La dispersió de les llavors ===
Atenent a la pressió evolutiva de la [[dispersió de les llavors|dispersió]] de les [[Dispersió de les llavors#Diàspores|diàspores]] que contenen, els fruits són òrgans molt plàstics en l'aspecte adaptatiu, de manera que n'hi ha una gran diversitat. Les diverses estructures que presenten depenen en gran mesura la manera de [[Dispersió de les llavors|dispersar les llavors]] que contenen. Aquesta dispersió es pot aconseguir a través de diferents mecanismes, hi ha cinc modalitats principals de dispersió de llavors: la [[gravetat]] (baricòria), el [[vent]], l'[[aigua]], els [[animal]]s i la pròpia planta, com en el cas de la [[Dehiscència#Dehiscència explosiva|dehiscència explosiva]].<ref name="Capon198">{{ref-llibre |cognom=Capon |nom=Brian |títol=Botany for Gardeners |url=http://books.google.cat/?id=Z2s9v__6rp4C&pg=PA198&lpg=PA198&dq=coconut+dispersal |data= 25 febrer 2005 |editorial=Timber Press |isbn=0-88192-655-8 |pàgines=198–199}}</ref><ref>{{ref-llibre |cognom=Feldkamp |nom=Susan |títol=Modern Biology |any=2002 |editorial=Holt, Rinehart, and Winston |isbn=0-88192-562-4 |pàgines=634}}</ref>
 
==== Baricòria ====
La dispersió per anemocòria és una forma de dispersió de les llavors que utilitza el [[vent]] com a mitjà de transport. L'anemocòria es presenta en general en llavors petites i seques (com en les orquídies) o dotades d'estructures en forma d'ales o plomalls que augmenten la seva superfície i el seu fregament amb l'aire retardant la seva caiguda i facilitant el transport pel vent.<ref>Gurevitch, J., Scheiner, S.M., & G.A. Fox (2006). Plant Ecology, 2nd ed. Sinauer Associates, Inc., Massachusetts. </ref> Alguns exemples són:
* Llavors o fruits alats: habitualment són fruits de tipus [[sàmara]] (com en el cas dels [[Auró|aurons]]) o el cas d'algunes espècies de [[pi (arbre)|pins]].
* Expansions filiformes (genèricament anomenades [[Vil·là|vil·lans]]): poden ser fruits de tipus [[aqueni]] (com en el cas de la [[vidalba]] o els [[card comú|cards]]) o en altres casos de llavors molt petites, que poden apareixen envoltades per una massa cotonosa, és el cas dels [[pollancre]]s (''Populus''), els [[salze]]s (''Salix'') o les [[Boga|bogues]] (''Typha'').
 
==== Hidrocòria ====
La dispersió per hidrocòria és un mecanisme de dispersió de les llavors que utilitza l'[[aigua]]. En aquest cas, les llavors estan adaptades a aquest medi aquós presentant membranes que garanteixen la impermeabilitat, i cambres d'[[aire]] o d'[[oli]] que faciliten la flotació. El [[Cocoter|coco]] (''Cocos nucifera''), n'és un exemple clàssic; és més lleuger que l'aigua i això li permet de surar llargament a la superfície marina fins a alguna platja, de vegades molt remota respecte al seu origen.
 
==== Zoocòria ====
[[Fitxer:Kleefkruid vruchten closeup.jpg|thumb|Els fruits de l'apegalosa que s'enganxen als animals i a la nostra roba]]
La dispersió per zoocòria utilitza els animals com a mitjà de transport de les llavors. La participació de l'animal pot ser involuntària o voluntària. Es pot parlar de diversos tipus de zoocòria, segons el grup animal que actua de transport: [[ocell]]s (ornitocòria), [[mamífer]]s (mamaliocòria), i [[rèptil]]s (herpetocòria). Per a la zoocòria les llavors o els fruits presenten parts externes especialitzades que faciliten la seva associació amb els animals. Es diferencien dues modalitats:
* Ectozoocòria: les llavors o fruits s'adhereixen a la superfície dels animals (pèls o plomes) per mitjà de substàncies adhesives o d'estructures mecàniques que afavoreixen la fixació, com ara ganxos o arpons. Aquest transport extern és habitualment involuntari. Un exemple seria l'[[apegalosa]].
* Endozoocòria: els animals s'empassen les llavors en menjar-se el fruit, normalment de consistència carnosa per atraure els seus agents dispersants.
 
== Tipus de fruits ==
En funció dels diferents criteris de base, es poden establir diverses tipologies de fruits, fent-se complicat una delimitació total, clara i lògica. i sovintSovint no hi ha ple consens en aquestes subdivisions.
 
=== Segons la naturalesa del pericarpi ===
* '''Indehiscents''': no s'obren per si mateixos.
* '''Dehiscents''': tenen un mecanisme d'obertura per a alliberar la llavors.
'''Tipus de dehiscència'''
 
* '''Poricida''': obertura per porus.
Tipus de dehiscència
:* '''PoricidaSepticida''': obertura perpels porusenvans.
:* '''SepticidaLoculicida''': obertura pelspel nervi envansmitjà.
:* '''LoculicidaSeptifraga''': oberturaes trenquen els envans pelinterns nervidel mitjàfruit.
:* '''SeptifragaTransversal''': esobertura trenquenper elspla envanstransversal internsa l'eix del fruit.
:* '''Transversal''': obertura per pla transversal a l'eix del fruit.
 
=== Segons les parts de la flor que intervenen en la seva formació ===
** '''Sincàrpic''': procedeix de carpels soldats.
 
'''Si els carpels són:'''
::* '''Oberts:''' el fruit és unilocular (sense envans).
::* '''Tancats:''' el fruit és plurilocular (amb envans interns).
 
== Classificació ==
Si el fruit procedeixen d'un [[gineceu|gineceu unicarpel·lar o pluricarpel·lar cenocàrpic]], s'anomenen [[#Fruits simples dehiscents|fruits simples]]; si procedeixen d'un [[gineceu|gineceu pluricarpel·lar apocàrpic]], s'anomenen [[#fruits múltiples o col lectius|fruits múltiples o col lectius]]; si en la formació del fruit intervenen altres òrgans florals, a part dels [[carpel]]s, s'anomenen [[#fruits complexos|fruits complexos]]. Quan a la maduresa s'obren d'una forma determinandadeterminada per a alliberar les granes, s'anomenen [[#Fruits simples dehiscents|dehiscents]]; en cas contrari, [[#Fruits simples indehiscents secs|indehiscents]]. Quan el [[mesocarpi]] és carnós, s'anomenen [[#Fruits simples indehiscents carnosos|carnosos]]; quan és no carnós, s'anomenen [[#Fruits simples indehiscents secs|secs]].
 
=== Fruits simples ===
* [[Pixidi]]: Variant de càpsula que s'obra transversalment, desprenent-se'n una mena de tapadora. Ex. ''Hyoscyamus niger'' ([[jusquiam negre]]).
* [[Síliqua]]: Variant de càpsula que procedeix d'un gineceu bicarpel·lar paracàrpic, però amb un fals envà placentari que divideix l'ovari en dos lòculs. Fruit més de 2 vegades més llarg que ample; dehiscència en dues valves. Ex. ''Diplotaxis erucoides'' ([[Ravenissa comuna|ravenissa blanca]]).
* [[Silícula]]: Semblant a la síliqua, però quasi tantant llarga com ampla. Ex. ''Alyssum maritimum'' ([[caps blancs]]).
* [[Elateri]]: Variant de càpsula dividida en diversos lòculs que en madurar alliberen explosivament una llavor. Ex. ''[[Ricinus communis]]''.
 
=== Fruits múltiples o col·lectius ===
[[Fitxer:Raspberries (Rubus Idaeus).jpg|thumb|Els [[Gerdera|gerds]] són polidrupes]]
ElEls fruits múltiples es formen a partir de flors que tenen múltiples carpels separats entre ells, cada pistil conté un carpel. Cada carpel dóna lloc a un fruit independent tot i que unit als altres.<ref name=Gupta>{{ref-llibre| títol = Introduction to Biology| url = http://books.google.cat/?id=uIfSEdff6YgC&pg=RA1-PA2134| autor = Gupta, Prof. P.K.| editorial= Rastogi Publication|pàgines = 2-134| isbn = 9788171338962}}</ref>
 
* '''[[Polifol·licle]]''': Cada carpel dóna un fol·licle i s'origina un conjunt de fruits polisperms i secs. Ex. ''Helleborus foetidus'' ([[marxívol]]).
=== Importància dels fruits en l'alimentació ===
{{AP|Fruita}}
S'anomena fruita als fruits comestibles.<ref>{{ref-web|url= http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=fruita&operEntrada=0|títol=fruita |consulta= 1 d'agost de 2009 |autor= |data= |obra= Diccionari de la llengua catalana|editor= Institut d'Estudis Catalans|arxiuurl= |arxiudata= |llengua= }}</ref> Hom anomena fruita fresca o tendra la que pot consumir, sobretot, de manera directa, sense preparació i, sovint, gairebé immediatament després de la collita; bàsicament es divideix en cítrics, fruita de pinyol (préssecs, prunes, etc.), fruita de grana (pomes, peres, codonys, etc.) i fruita diversa (plàtans, raïm, magranes, etc.). Hom anomena [[fruita seca]] la que no cal consumir immediatament després de collida; tradicionalment hom hi considera les ametlles, les avellanes, les castanyes i les nous, i com a fruita dessecada, les figues seques, les panses i, encara, els cacauets i els dàtils.<ref>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0080097|títol=fruita |consulta= 1 d'agost de 2009 |autor= |data= |obra= Gran Enciclopèdia Catalana|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU|arxiuurl= |arxiudata= |llengua= }}</ref>
 
Algunes de les principals fruites són: [[actinídia]], [[alvocat]], [[albercoc]], [[caqui]], [[cirera]], [[Cocoter|coco]], [[codony]], [[dàtil]], [[figa]], [[Figuera de moro|figa de moro]], [[Riber vermell|riba]], [[guinda]], [[llimona|llima o llimona]], [[llima dolça|llima o llimona dolça]], [[maduixa]], [[maduixot]], [[magrana]], [[mandarina]], [[mango]], [[meló]], [[síndria]], [[Móra (morera)|móra]], [[nabiu]], [[nespra]], [[perera|pera]], [[ananàs]], [[plàtan (fruita)|plàtan o banana]], [[aranja]], [[poma]], [[préssec]], [[pruna (fruita)|pruna]], [[Raïm (fruit)|raïm]], [[taronja]], [[xirimoia]].
 
=== Frugivorisme ===
El [[Frugivorisme (dieta)|frugivorisme]] o fruitarisme és un règim alimentari [[Vegetarianisme|vegetarià]], el principi bàsic del qual és l'alimentació a base de [[Fruita|fruites]]. Les definicions que els frugívors donen de la fruita, varien, ja que alguns només consideren aliments adequats els fruits carnosos ([[Poma|pomes]], [[Taronja|taronges]], etc.), mentre que d'altres inclouen també els [[Fruit sec|fruits secs]].<ref>{{ref-web| url = http://w3.bcn.cat/fitxers/comerc/guiavegetariansbaixa720111.592.pdf
| títol = Guia de restaurants de Barcelona. Vegetarians
| consulta = 19 de febrer del 2012
== Fruites sense llavor ==
[[Fitxer:Watermelon seedless.jpg|right|thumb|Una [[síndria]] sense llavors.]]
L'absència de llavors és una característica important per al [[comerç]] d'algunes fruites. Algunes [[cultivar]]s de [[plàtan (fruita)|plàtans]] i d'[[ananàs]] són exemples característics de fruits sense llavors. Alguns conreus de [[cítric]]s (especialment les [[Taronger|taronges]] navel, [[Mandariner|mandarines]] satsumes), raïm de taula, [[Aranja|aranges]] o [[Síndria|síndries]] són més valorats per la seva manca de llavors. En algunes espècies, l'absència de llavors és el resultat de l'aplicació de la [[partenocàrpia]] o producció de fruits sense que hi hagi fecundació dels òvuls. Hi ha fruits partenocàrpics que no requereixen de la [[pol·linització]], però la majoria dels cítrics sense llavor requereixen de l'estímul de la pol·linització per tal de produir el fruit.
 
Els plàtans i el raïm sense llavor són [[Poliploïdia|triploides]], i l'absència de llavors és el resultat sede l'avortament de l'[[embrió]] de la planta que es produeix per fertilització, un fenomen conegut com a estenoespermocàrpia, que requereix de la pol·linització i la fertilització normals.<ref name="Spiegel87">{{ref-llibre |cognom=Spiegel-Roy |nom=P. |coautors=E. E. Goldschmidt |títol=The Biology of Citrus |url=http://books.google.cat/?id=SmRJnd73dbYC&pg=PA87&lpg=PA87&dq=parthenocarpy |data= 28 agost 1996 |editorial=[[Cambridge University Press]] |isbn=0-521-33321-0 |pàgines=87–88}}</ref>
 
==Articles relacionats==
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|commons=Category:Fruit}}
* [http://www.1911encyclopedia.org/Fruit ''Encyclopedia Britannica'' (1911). Entrada "Fruit"] (en anglès).
* [http://www.balconmicrobio.com/news.php?news=51 Recull de fruits silvestres i les seves traduccions al castellà] a "Balconmicrobio.com''
* [http://www.cas.vanderbilt.edu/bioimages/pages/fruit-devel.htm Imatges de fruits en desenvolupament a partir de les flors] a ''bioimages.vanderbilt.edu'' (en anglès).
 
{{Botànica}}
492

modificacions