Viquipèdia

Banys àrabs de Girona: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot inserta {{Autoritat}}
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula patrimoni cultural
{{Edifici
| nom = Banys àrabs de Girona
| imatge = Spain.Girona.Banys Àrabs (Girona) - 2.Arabs.01.JPGjpg
| mapa_lloc = Espanya Catalunya
|mida_imatge = 220px
| mapa_peu = Localització a Catalunya
|peu = ''Apodyterium'' (vestidors)
| lat_dec = 41.988197
|tipus_edifici = Banys
| long_dec = 2.825746
|arquitectes =
| coord_par = region:ES-CT_type:landmark
|arquitecte =
| lloc = C. de Ferran el Catòlic. [[Girona]]
|començament =
| construït = XIII
|consagració =
|acabament arquitectura = [[1194Romànic]]
| designació1 = BCIN
|cronologia =
| designació1_tipus = Monument històric
|localització = [[Girona]]
| designació1_id = BCIN: 122-MH-ZA<br />BIC: RI-51-0000555<br />[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya|IPAC]]: [http://invarquit.cultura.gencat.net/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=131 131]
|estil = [[Romànic]] tardà
| designació1_data =
|materials_utilitzats =
|sistema_constructiu =
|alçat =
|inclinació =
|imatge_a =
|mida_imatge_a =
|peu_a =
|planta =
|imatge_p =
|mida_imatge_p =
|peu_p =
}}
Els '''banysBanys àrabs de Girona''' és una obra del municipi de [[Girona]] declarada [[bé cultural d'''interès nacional]].<ref name="patmapa"/> esEs troben en un edifici d'estil [[Art romànic|romànic]] tardà construït el [[1194]], imitant l'estructura dels banys musulmans nord-africans.
 
== HistòriaDescripció ==
Els anomenats banys àrabs són en realitat uns banys públics d'època romànica, que segueixen els models de les termes romanes, dels banys musulmans i de les mikwàs jueves, tradició que fou recuperada a partir del segle XI amb el desenvolupament de les ciutats. L'edifici s'inspira en la tipologia dels banys nord-africans, però els seus elements arquitectònics són plenament romànics: arcs de mig punt, voltes de canó, capitells corintis estilitzats a la manera del segle XIII, etc.<ref name="patmapa"/>
 
És remarcable el templet octogonal amb vuit esveltes columnes i estructura mixta de canó i trompa cònica, així com la llanterna exterior i les alcoves del caldarium.<ref name="patmapa"/> Entre els anys 1980-1985 i 1989-1998 s'han efectuat diverses obres de restauració i adeqüació de l'edifici.<ref name="patmapa"/>
El [[Setge de Girona (1285)|setge de 1285]] causà considerables destrosses a l'edifici. El [[1294]], [[Jaume el Just|Jaume II]] el cedí a Ramon de Tolrà, a canvi que el restaurés. L'establiment funcionà com a banys fins que es va clausurar al [[segle XV]]. A partir d'aleshores, passà a mans privades que el destinaren a altres usos. El [[1617]] s'hi establí un convent de caputxines que el feien servir de rebost, cuina i bugaderia. És durant el [[segle XIX]] que es popularitzà el terme ''Banys àrabs'' per referir-se a l'edifici. El [[1929]], els banys van passar a titularitat pública i es van rehabilitar.
 
== Arquitectura =Capitells===
Hi ha capitells esculturats a les vuit columnes de la sala freda i de la llanterna. Els de les sales calentes han estat excessivament restaurats.<ref name="patmapa"/> Els capitells de la piscina octogonal tenen forma rectangular i descansen damunt un astràgal cilíndric i voluminós. Els temes que hi trobem són, fonamentalment, decoracions vegetals a base de fulles superposades als angles que experimenten nombroses variacions, per exemple, la inclusió de fulles penjant. La tècnica de tots ells és molt semblant i consisteix en desbastar llur massa general i després ornar-los amb regates paral·leles.<ref name="patmapa"/>
 
Estilísticament reprodueixen esquemes romànics en un moment en que aquests ja no es feien. Això es palesa encara més en els capitells de la llanterna, en els quals s'expressen formes i composicions derivades de les dels capitells interiors però amb menor destresa. Tot i que no es poden establir vincles de taller directes, cal esmentar l'estreta relació formal i iconogràfica de les àguiles que es troben als Banys àrabs amb les que apareixen a un capitell del Museu d'art de Girona i en un altre del claustre de sant Pere de Galligans.<ref name="patmapa"/>
Els banys estan dividits en cinc recintes: els vestidors, la sala freda, la sala tèbia, la sala calenta i la sala del forn i la caldera.
 
== Història ==
Són una construcció de planta semblant a les termes romanes, copiada dels models musulmans nord-africans i amb ornamentació romànica tardana.
Els Banys Àrabs de Girona són en realitat una construcció romànica del [[segle XII]], refeta posteriorment al segle XIII. La primera notícia documental d'aquests banys correspon al 1194, data en què el rei Alfons el Cast cedí les rendes d'aquest edifici a la seu gironina. Arran del [[Setge de Girona (1285)|setge de 1285]] foren enderrocats, de forma que el 1294 [[Jaume el Just|Jaume II]] en féu donació a Ramon de Toilà perquè els reconstruís.<ref name="patmapa"/>
 
Probablement al segle XVI deixaren de funcionar, i el 1618 foren adquirits per les monges caputxines per tal d'instal·lar-hi el seu convent. A partir de 1929 se n'inicià la restauració, en la qual intervingueren els arquitectes Rafael Masó i Emili Blanch.<ref name="patmapa">{{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_131 | títol=Banys àrabs de Girona | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=28 febrer 2015 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
El frigidarium té una piscina central de planta octogonal damunt la qual hi ha una petita cúpula. La coberta és de volta de mig canó. Consisteix en una estança quadrada de 10,8 metres de llum en el centre del qual s'aixeca un basament octogonal regular d'1,52 metres de costat exterior sent el seu fons de 0,32 metres més baix que el de l'estança.
 
Damunt aquest basament que té 0,90 metres d'alçada descansen vuit columnes, una en cada angle, amb els seus arcs corresponents que rematen en una cúpula octogonal peraltada. El templet és de pedra i la seva alçada des del paviment fins a l'acabament de la cúpula arriba als 12,2 metres. Damunt la volta hi ha un terrat en pendent en el centre del qual sobresurt el segon cos del templet amb la cúpula per el qual rep llum la sala encara que també arriba la llum per sengles finestres en ambdós costats de la volta. La decoració dels capitells consisteix en fullatge i algun animal i els arcs no són de ferradura sinó semicirculars.
 
En el mur sud de la nau hi havia tres fornícules per guardar la roba dels banyistes i en els altres murs hi havia un banc de pedra.
 
El tepidrium és una sala de planta rectangular coberta per una volta de canó amb tres lluernes d'il·luminació rectangulars. Era la sala del bany tebi.
 
El caldarium, sala de vapor calent, és d'una estructura semblant a l'anterior. El paviment està damunt una estança d'aire calent com l'hipocaust de les termes romanes. La volta de mig canó té respiradors polilobulats.
 
La següent sala, força malmesa, és un altre caldarium.
 
La caldera estava excavada en el subsòl exterior de l'edifici.
 
La resta de l'edifici s'ignora com era.
 
==Galeria d'imatges==
<gallery>
Fitxer:Spain.Girona.Banys.Arabs.01.JPG|''Apodyterium'' <br />Vestidors
Linha 64 ⟶ 44:
</gallery>
 
==Referències==
{{commonscat}}
{{referències}}
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Arab Baths of Girona|Banys àrabs de Girona}}
* {{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/jaciments?articleId=HTTP://ARQUEODADA_JACIMENT_6151 | títol=Banys àrabs de Girona | obra=Pat.mapa: Jaciments | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}
* [http://www.banysarabs.org/0_0/index_content.html Pàgina dels banys]
* [http://www.ciutatdegirona.info/Catala/Art/banysarabs.html Pàgina amb informació]
 
{{coord|41|59|18|N|2|49|33|E|source:eswiki_type:landmark|display=title}}
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Banys Arabs De Girona}}
[[Categoria:Edificis de Girona]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Banys_àrabs_de_Girona»