Andreu Avel·lí Pi i Arimon: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
corregeixo la data de defunció (lapsus calami?) |
m Corregit: "el 11" |
||
Línia 34:
La [[guerra del Francès|invasió francesa]] de Barcelona el [[1808]] estroncà aquestes esperances. Per ardor patriòtic s'afilià a l'[[exèrcit espanyol]]. El 28 de juny de 1813 fou nomenat escrivent eventual del parc general de campanya del Primer Exèrcit i el 8 de maig següent, arranjat el [[Batalla de Tolosa (1814)|conveni de Tolosa]] del 18 i 19 d'abril entre [[Lord Wellington]] i el [[Nicolas Jean de Dieu Soult|mariscal Soult]], fou comissionat del cos d'[[artilleria]] per a assistir a D. Juan de Ulúrrun, capità del primer [[regiment]] d'artilleria, que venia a Barcelona per a encarregar-se del comandament de l'artilleria de la plaça ocupada encara pels francesos. En aquesta comissió fou el primer soldat espanyol uniformat a entrar lliurement a Barcelona després de sis anys de domini del [[Primer Imperi Francès]], sent rebut amb alegria pels seus conciutadans. En aquesta etapa Pi feu de guarda dels magatzems com a segon [[oficial]] d'artilleria del [[Castell de Montjuïc]] i dels altres forts i bateries de la ciutat. Rebé les [[creu de guerra|creus de guerra]] del Primer Exèrcit de les campanyes de 1813 i 1814 i la del [[Setge de Tarragona (1811)|setge de Tarragona]].
Acabada la guerra fou llicenciat i remogut d'aquesta destinació el 4 de gener de 1815. La manca d'una font d'ingressos amb la que assegurar el sustentament familiar li feren acceptar una plaça d'interventor [[interinitat|interí]] de les [[Muntanya de sal de Cardona|Salines de Cardona]] que li fou oferta, ocupant aquesta plaça
== Historiador a estones lliures==
| |||