Desamortitzacions espanyoles: diferència entre les revisions

La '''desamortització''' va ser un llarg procés històric-econòmic iniciat a [[Espanya]] a finals del [[segle XVIII]] per [[Manuel Godoy]] ([[1798]]) i tancat ja molt entrat el [[segle XX]] ([[16 de desembre]] de [[1924]]),<ref>{{ref-llibre|títol =La desamortización en España: un balance, 1766-1924|autor =Germán Rueda Hernánz |editor =Arco Libros|data= 1997 |isbn =9788476352700}}</ref> i va consistir a posar al mercat, mitjançant subhastasubasta pública, les terres i béns no productius en poder de les anomenades "mans mortes" que no les conreaven, gairebé sempre l'[[Església Catòlica]] o els ordes religiosos, que els havien acumulats com a habituals beneficiàries de donacions, testaments i abintestats, a fi d'augmentar la riquesa nacional i crear una [[burgesia]] i classe mitjana de llauradors propietaris. A més, l'erari obtenia uns ingressos extraordinaris amb els que es pretenien amortitzar els títols de [[deute públic]]. La desamortització es va convertir en la principal arma política amb què els [[Liberalisme|liberals]] van modificar el règim de propietat de l'Antic Règim, per implantar el nou Estat burgès durant la primera meitat del [[segle XIX]].