Solimà I el Magnífic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 56:
'''Solimà I''' ([[Trebisonda]], [[6 de novembre]] de [[1494]] - [[Szigetvár]], [[Hongria]], 5/6 de setembre de [[1566]]) fou el desè [[soldà]] de l'[[imperi Otomà]] ([[1520]]-[[1566]]). A [[Occident]] és conegut com a '''Solimà el Magnífic''', mentre que en el món [[Islam|islàmic]] ho és com a '''Solimà el Legislador''' (en turc, ''Kanuni''; en [[llengua àrab|àrab]], ''القانونى'' (''al‐Qānūnī'')).
Fill de [[Selim I]], de jove va governar diverses províncies de l'[[Imperi Otomà|Imperi]], i va accedir al sultanat a la mort del seu pare. Ben aviat va iniciar una sèrie d'exitoses campanyes militars a [[Belgrad]], [[Illa de Rodes|Rodes]] i [[Regne d'Hongria|Hongria]] i va assolir una clara hegemonia a[[Europa Oriental|l]] [[Mediterrani]] Oriental. Després d'haver derrotat i mort [[Lluís II d'Hongria]] a la [[Batalla de Mohács (1526)]], saquejà i ocupà [[Budapest|Buda]], la capital hongaresa, i imposà [[vassallatge]] al [[principat de Transsilvània]], on instal·là [[Joan I d’Hongria|Joan Szapolya]]. Va arribar a assetjar Viena sense èxit en dues ocasions ([[Setge de Viena (1529)|1529]] i [[Setge de Viena (1532)|1532]]), i va exercir un important domini de la zona dels [[Balcans]], establint les bases d'una forta rivalitat amb la [[Dinastia dels Habsburg]] que s'allargaria durant segles.<ref name="GEC">{{GEC|0063474|Solimà I}}</ref>
Signada la pau amb [[Àustria]], va dirigir la seva atenció cap a la [[Guerra Otomano-Safàvida (1532-1555)|Guerra Otomano-Safàvida]] a l'est, obtenint importants victòries a l'[[Àsia]] i assegurant el control de [[Bagdad]] i de grans extensions de [[Mesopotàmia]], l'[[Azerbaidjan]] i el [[Golf Pèrsic]]. Mentrestant a la Mediterrània, hi operaven eficaçment els seus almiralls corsaris ''[[Barba-rossa]]'' i [[Turgut Reis]], que aprofitaren les rivalitats entre [[Francesc I de França]] i [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic]] per assolir una sèrie d'importants victòries contra la [[Monarquia d'Espanya]] i el [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi ]] a la [[Península Itàlica]] i a les [[Illes Balears]] i asseguraven el control de [[Tunis]] i [[Algèria]]. No obstant això van ser derrotats al [[Setge de Malta (1565)|Setge de Malta]] per l'[[Orde de l'Hospital]].
| |||