Obre el menú principal

Canvis

Ampliació
 
El '''cop d'estat del 17 i 18 de juliol de 1936''' fou una sublevació militar dirigida contra el govern de la [[Segona República Espanyola]] el fracàs general del qual va conduir a la [[Guerra Civil Espanyola]] i, derrotada la República, a l'establiment del [[règim franquista]], que va mantenir-se en el poder a Espanya fins 1975.
El cop d'estat va iniciar-se el 17 de juliol de 1936 quan la guarnició militar de Melilla es va revoltar contra el Govern de la [[Segona República Espanyola]]. Era l'inici d'un [[cop d'estat]] preparat minuciosament pel sector intransigent de l'exèrcit en connivència amb els sectors més reaccionaris de l'[[oligarquia]] espanyola després de la victòria del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]]. El [[18 de juliol|18]] i el [[19 de juliol]] es van revoltar la majoria de guarnicions militars arreu de l'Estat.
 
== El cop d'estat ==
Els primers passos del complot militar ja s'havien donat en temps del bienni dretà. No obstant això, el cop va estar mal planejat i, sobretot, no va comptar amb la resistència popular. Els partits d'esquerra i, principalment, els sindicats, amb l'ajut de la [[Guàrdia d'Assalt]] i alguns sectors de la [[Guàrdia Civil]] i de l'exèrcit que restaren fidels a la [[Segona República Espanyola]], van organitzar els seus homes en milícies populars que derrotaren l'alçament militar a Madrid i a Barcelona.
El ''Movimiento'' parteix de Marroc el dia [[17 de juliol]] de [[1936]]. En la revolta van col·laborar alguns diputats de la [[CEDA]], com [[Ramón Serrano Suñer]] o el [[conde de Mayalde]], i, tot i que [[José María Gil-Robles y Quiñones|Gil Robles]], el seu principal dirigent, no va ser consultat pels dirigents de la revolta, hi va prestar ajut econòmic amb els fons del partit. En cap moment els conspiradors van pensar en la possibilitat d'una guerra civil: es preveia una actuació molt violenta i decidida per aconseguir ràpidament el triomf a [[Madrid]], capital de la República, i l'establiment d'un règim dictatorial militar que ni calia que fos permanent ni havia de conduir inevitablement a una monarquia.<ref>Tusell, Javier. ''Historia de España''. Madrid, Taurus (1998). Pàgina 656.</ref>
 
El pronunciament militar imaginat per Mola havia fracassat car l'exèrcit no va adoptar una actitud unànime a favor seu. Tanmateix els generals revoltats van desenvolupar un paper més decisiu que els partidaris del govern republicà i l'oficialitat jove va figurar al bàndol revoltat en la seva immensa majoria; fets que expliquen una major eficàcia bèl·lica a la fase inicial de la [[guerra civil]].<ref>Tusell, Javier. Obra citada. Pàgina 659.</ref> Allò que havia de ser un [[cop d'estat]] militar per enderrocar el govern es va convertir en una [[guerra]] oberta que va dividir l'Estat en dues meitats. S'iniciava una guerra de classe burgesa contra classe obrera, una guerra religiosa (en contra d'una Església que havia donat suport als sectors més benestants de la societat), una guerra militar (una part de l'exèrcit ha traït la voluntat popular expressada a les urnes) i una guerra civil i fratricida entre diverses faccions ideològiques.<ref>[http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=89516 90. La repressió del bàndol republicà] Josep M. Solé al Programa de Catalunya Ràdio ''En guàrdia!'' del 28/12/2003, dirigit per Enric Calpena.</ref>
Per tant, els insurrectes van fer convergir les forces de l'exèrcit que els eren lleials (una àmplia majoria) des de les zones en què havien triomfat (bàsicament Navarra, nord de Castella, Galícia i nord d'Àfrica) cap a les regions dominades per les forces lleials a la República. Això va fer que el cop d'estat es transformés en [[guerra civil]].
 
Els primers passos del complot militar ja s'havien donat en temps del bienni dretà. No obstant això, el cop va estar mal planejat i, sobretot, no va comptar amb la resistència popular. Els partits d'esquerra i, principalment, els sindicats, amb l'ajut de la [[Guàrdia d'Assalt]] i alguns sectors de la [[Guàrdia Civil]] i de l'exèrcit que restaren fidels a la [[Segona República Espanyola]], van organitzar els seus homes en milícies populars que derrotaren l'alçament militar a Madrid i a Barcelona.{{sfn|Thomas|274}}
 
== Conseqüències ==
{{AP|Guerra civil Espanyola}}
Per tant, elsEls insurrectes van fer convergir les forces de l'exèrcit que els eren lleials (una àmplia majoria) des de les zones en què havien triomfat (bàsicament Navarra, nord de Castella, Galícia i nord d'Àfrica) cap a les regions dominades per les forces lleials a la República. Això va fer que el cop d'estat es transformés en [[guerra civil]].
 
En el bàndol republicà, el motí militar va desfermar una autèntica [[Revolució social espanyola de 1936|revolució social]]. En algunes regions el control pertanyia als [[anarquistes]], que es van aplicar a col·lectivitzar la terra. En altres, van triomfar els socialistes i els comunistes, i al País Basc, el [[Partit Nacionalista Basc]] va ser qui controlà la situació i organitzà unilateralment un govern autònom que de fet, i per la situació del front, era independent de Madrid.
A Catalunya es va produir la [[Anarcosindicalisme a Catalunya durant la guerra civil|col·lectivització general]] de la [[indústria]] amb el suport de la Generalitat, que es mantenia encara com a poder legal, tot i que mediatitzada pel [[Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya]]. Sectors de la burgesia catalana que van poder escapar van instal·lar-se a França o bé en el territori controlat pels franquistes. Alguns antics dirigents de la [[Lliga Regionalista]] van col·laborar obertament amb el [[general Franco]], amb la renúncia a qualsevol plantejament catalanista. Altres, com ara [[Francesc Cambó i Batlle]], li van donar suport econòmic. Catalunya també es va convertir en una entitat pràcticament sobirana, encara que van ser els anarquistes els que van organitzar la col·lectivització de les empreses i els serveis públics. En realitat, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, a les mans de la CNT-FAI, tenia més poder executiu que el govern de la Generalitat.
 
==Vegeu tambéReferències ==
{{referències|2}}
 
== Vegeu també ==
* [[Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona]]
 
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre |cognom=Thomas |nom=Hugh |enllaçautor=Hugh Thomas |títol=The Spanish Civil War |editorial=Harper & Row |lloc=New York |isbn=0-06-014278-2 |ref=harv |llengua=anglès |any=1977}}
 
 
{{commonscat}}
 
{{Esborrany de guerra}}
{{ORDENA:Cop D'Estat Del 18 De Juliol}}
{{Enllaç AB|en}}
104.889

modificacions