Diferència entre revisions de la pàgina «Cop d'estat del 18 de juliol»

Format de referència
(Format de referència)
(Format de referència)
 
== El cop d'estat ==
El ''Movimiento'' parteix de Marroc el dia [[17 de juliol]] de [[1936]]. En la revolta van col·laborar alguns diputats de la [[CEDA]], com [[Ramón Serrano Suñer]] o el [[conde de Mayalde]], i, tot i que [[José María Gil-Robles y Quiñones|Gil Robles]], el seu principal dirigent, no va ser consultat pels dirigents de la revolta, hi va prestar ajut econòmic amb els fons del partit. En cap moment els conspiradors van pensar en la possibilitat d'una guerra civil: es preveia una actuació molt violenta i decidida per aconseguir ràpidament el triomf a [[Madrid]], capital de la República, i l'establiment d'un règim dictatorial militar que ni calia que fos permanent ni havia de conduir inevitablement a una monarquia.<ref>{{sfn|Tusell, Javier. ''Historia de España''. Madrid, Taurus (Gómez|1998). Pàgina |p=656.</ref>}}
 
El pronunciament militar imaginat per Mola havia fracassat car l'exèrcit no va adoptar una actitud unànime a favor seu. Tanmateix els generals revoltats van desenvolupar un paper més decisiu que els partidaris del govern republicà i l'oficialitat jove va figurar al bàndol revoltat en la seva immensa majoria; fets que expliquen una major eficàcia bèl·lica a la fase inicial de la [[guerra civil]].<ref>{{sfn|Tusell, Javier. Obra citada. Pàgina Gómez|1998|p=659.</ref>}} Allò que havia de ser un [[cop d'estat]] militar per enderrocar el govern es va convertir en una [[guerra]] oberta que va dividir l'Estat en dues meitats. S'iniciava una guerra de classe burgesa contra classe obrera, una guerra religiosa (en contra d'una Església que havia donat suport als sectors més benestants de la societat), una guerra militar (una part de l'exèrcit ha traït la voluntat popular expressada a les urnes) i una guerra civil i fratricida entre diverses faccions ideològiques.<ref>[http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=89516 90. La repressió del bàndol republicà] Josep M. Solé al Programa de Catalunya Ràdio ''En guàrdia!'' del 28/12/2003, dirigit per Enric Calpena.</ref>
 
Els primers passos del complot militar ja s'havien donat en temps del bienni dretà. No obstant això, el cop va estar mal planejat i, sobretot, no va comptar amb la resistència popular. Els partits d'esquerra i, principalment, els sindicats, amb l'ajut de la [[Guàrdia d'Assalt]] i alguns sectors de la [[Guàrdia Civil]] i de l'exèrcit que restaren fidels a la [[Segona República Espanyola]], van organitzar els seus homes en milícies populars que derrotaren l'alçament militar a Madrid i a Barcelona.{{sfn|Thomas|274}}
104.889

modificacions