Heraclea Pòntica: diferència entre les revisions

Aviat van esclatar discòrdies entre Cleòcares i Seleuc; aquest darrer considerava inútil resistir, i volia entregar la ciutat als romans a canvi d'una recompensa; Cleòcares era partidari de seguir la guerra; cap dels dos podia imposar-se al altre, però el que sí que van fer junts fou enviar les seves possessions en un vaixell de carregacàrrega a [[Macares]], el fill de Mitridates, que era a la rodalia de la [[Còlquida]]. No va tardar Lucul·le a presentar-se davant Sinope que va quedar assetjada. Macares va enviar delegats a Lucul·le demanant la seva amistat i una aliança i el general romà va acceptar però amb la condició que Macares no envies subministraments a la assetjada Sinope. Macares no solament va acomplir aquesta condició sinó que fins i tot va enviar els subministraments que tenia preparats per la ciutat al mateix Lucul·le. Assabentats d'això, Cleòcares i els seus amics van perdre tota esperança; a la nit va carregar tot el que va poder del tresor que restava a la ciutat a un vaixell i va donar permís als seus soldats per saquejar Sinope; després de cremar els vaixells que no necessitava, Cleòcares es va embarcar cap el territori dels [[saneges]] i dels [[laz]]; quant Lucul·le va veure les flames dels vaixells va comprendre que havia passat i va ordenar l'assalt a les muralles, i en poc temps els romans foren dins la ciutat i un gran nombre d'habitants de Sinope van morir, però Lucul·le va tenir pietat i va fer parar la matança. [[Amàsia]] fou la darrera ciutat que encara resistia però una mica després es va rendir als romans.