Romanx: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 24:
| mapa = [[Fitxer:LinguaRumantsha.png|200px|Mapa amb la situació de les parles retoromàniques]]
}}
'''Romanx''', '''[[Llengües reto-romàniques|retoromànic]]''', '''rètic''' o '''grisó''' (en romanx: ''rumantsch'' ''{{Audio|Roh-vallader-rumantsch.ogg|rumantsch}}, {{Audio|Roh-putèr-rumauntsch.ogg|rumauntsch}}, {{Audio|Roh-Sursilvan-Romontsch.ogg|romontsch}}, rumàntsch'') són els noms amb què es coneix el conjunt de les varietats del [[retoromànic]] que es parlen en algunes aldees del cantó muntanyós de [[Grisons]], [[Suïssa]], i que en el seu conjunt formen el bloc dialectal occidental de les [[llengües reto-romàniques]], conegudes com a romanx. El romanx és un dels quatre [[idiomes oficials de Suïssa]], i el parla el 0.5% de la seua població. Es pensa que va haver-hi un temps en què les llengües retoromàniques es van parlar a una extensa zona del centre d'Europa. Aquestes llengües estan emparentades amb les llengües llatines veïnes que es parlen a [[Itàlia]], Suïssa i [[França]]. Els cinc dialectes retoromànics més parlats són el [[sobreselvà]] (''sursilvan''), el [[sotaselvà]] (''sutsilvan''), el [[surmiran]], l'[[alt engiadinès]] (''puter'') i el [[baix engiadinès]] (''vallader''). Sovint es considera que l'''alt engiadinès'' (''puter'') i el ''baix engiadinès'' (''vallader'') són una sola llengua: l'[[engiadinès]] o ''Ladí''. El nom de ''ladí'' referit a l'[[engiadinès]], per la seua banda, és coincident amb el que reben les varietats del retoromànic centrals parlades a diverses valls de les províncies italianes de Bozen, Trento i Belluno, amb les quals no s'ha de confondre.
El romanx es va estandarditzar el 1982, sobre les varietats romanxes del baix engiadinès, el sobreselvà i el [[surmiran]] les varietats amb més tradició literària i bases de l'actual [[llengua estàndard]]. A aquesta estàndard se'l coneix amb el nom ''rumantsch grischun''. Heinrich Schmid va tractar d'evitar ortografies d'estranya aparença per a facilitar la seua acceptació. Per tant, paraules amb {{IPA|/tɕ/}} més [e] o [i] tenen <tg> (tgirar) en compte de <ch>. Les paraules amb {{IPA|/tɕ/}} seguida de [a], [o] o [u] s'escriuen amb <ch> (chalanda) ja que tant els parlants d'Engadin (chalanda) i del territori del Rin (calanda) esperarien una ortografia que incloga la <c->. De la mateixa manera, che i chi són —a causa d'aquesta norma, anomenada "Leza Uffers Kompromiss"— es pronuncien [ke] i [ki]. D'altra banda, la lletra <k>, es converteix en un [[grafema]] innecessari en aquesta llengua romanç. [[Schwa]] ([ə]), no obstant, es representa amb <e>, l'ús del qual mostra la influència en aquesta llengua romanç de l'[[alemany]]. El mateix passa amb l'ús de <sch> tant per a {{IPA|/ʃ/}} com per a {{IPA|/ʒ/}}, i <tsch> per a {{IPA|/tʃ/}}.
| |||