[[Fitxer:76-Fisiologo_di_Berna_-_Pantera.jpg|thumb|334x334px|''Pantera'', Physiologus de Berna, segle IX]]
El '''''Physiologus''''' és un text [[Novel·la didàctica|didàctic]] escrit o compilat en [[grec]] per un autor desconegut, a [[Alexandria]]; la seva composició ha estat tradicionalment datadat al segle II dC per lectors que veuen paral·lelismes amb escriptures de [[Climent d'Alexandria|Clement d'Alexandria]], qui sembla que coneixia aquest text.<ref>Alan Scott, "The Date of the Physiologus" ''Vigiliae Christianae'' '''52'''.4 (November 1998:430-441).</ref> El ''Physiologus'' recull descripcions d'animals, ocells, i criatures fantàstiques, de vegades pedres i plantes, amb un clar contingut moral. Cada animal és descrit seguit d'una anècdota de la qual se'n deriven unes qualitats morals i simbòliques de l'animal. Els manuscrits sovint contenen il·lustracions ricament pintats.
El llibre va ser traduït al llatí aproximadament l'any 700, i a [[Gueez|Ethiopic]] i [[Siríac|Syriac]], posteriorment ho va ser a moltes llengües europees i d'orient mitjà. Es conserven diverses còpies [[Manuscrit il·luminat|il·luminades]] del manuscrit, com el Physiologus de Berna.<ref>T. H. White: The Bestiary: The Book of Beasts (London and New York, 1954, 4/1960)</ref> Va fixar la seva influència sobre les idees del "significat" d'alguns animals a [[Europa]] poc després de l'any mil. Va ser el predecessor dels [[Bestiari (llibre)|bestiariesbestiaris]]. La literatura poètica és plena d'al·lusions que poden ser vinculades amb la tradició del ''Physiologus''; el text també va influir en el simbolisme de l'art eclesiàstic medieval: símbols com el de l'au [[Fènix (ocell)|phoenixFènix]] renaixent de les seves cendres i el [[Pelicà|pelicanpelicà]] [[Al·legoria del pelicà alimentant les seves cries|alimentant els seus fills]] amb la seva sang pròpia sang, són dos exemples ben coneguts.
