Joaquim Santasusagna i Vallès: diferència entre les revisions

Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la [[Lliga Regionalista]] finsi com a tal va impulsar el ressorgiment de [[La Veu del Camp|''La Veu del Camp'']], periòdic que enhavia fundarsortit anteriorment sota l'empara de l'[[Associació Catalanista de Reus]]. A la redacció de la nova època de la revista coincidí amb [[Josep Iglésies]]<ref name=":0">{{Ref-sellibre|cognom = Iglésies|nom = Josep|títol = Joaquim Santasusagna: notícia bio-bibliogràfica|url = |edició = |llengua = |data = 1982|editorial = l'Ajuntament|lloc = Reus|pàgines = 11|isbn = |cognom2 = Anguera, Pere}}</ref>. Quan es va fundar [[Acció Catalana]] s'afilià al nou partit, descontent amb el conservadorisme de la Lliga. Fracassà en l'intent de crear un escamot a Reus a fundar [[Estat Català]]. El 1930 s'acostà de nou a Acció Catalana sense afiliar-s'hi, i el mateix feu el 1936 amb Estat Català. En la seva joventut col·laborà a la revista satírica ''[[Reus 1973]]'' i fou redactor de la ''[[Revista del Centre de Lectura]]'' i d{{'}}''[[Estudis: revista de l'Associació Cultural|Estudis]]''. Entre 1930 i 1936 redactà la majoria d'editorials de ''[[Les Circumstàncies]]'', portaveu d'Acció Catalana i col·laborà durant la guerra al setmanari ''Estat Català''. Excursionista actiu, en teoritzà la pràctica i publicàorganitzà durant els anys vint diversos aplecs excursionistes comarcals que van fer sorgir entitats excursionistes en localitats on no n'hi havia, organitzà exhibicions de fotografies i films de caràcter muntanyenc, i cursets de geografia a càrrec de [[Pau Vila]], exposicions sobre [[Monestir de Poblet|Poblet]], i sobre prehistòria a la comarca a partir de la col·lecció de [[Salvador Vilaseca]]. Publicà tres guies excursionistes amb [[Josep Iglésies i Fort|Josep Iglésies]] sobre la [[Serra de Prades]], [[Serra la Llena|Serra La Llena]] i el [[Serra de Montsant |Montsant]]. En acabar la [[guerra civil espanyola]] treballà en un banc i fou mentor dels escriptors reusencs de la postguerra, organitzant entre 1945 i 1946 diversos actes de resistència cultural en indrets solitaris de muntanya o bé en masies properes a la ciutat de Reus, on es manifestaven poetes joves que no tenien altre lloc per donar-se a conèixer, com ara [[Ramon Amigó]], [[Josep Maria Arnavat]] i [[Xavier Amorós]]<ref name=":0" />. La seva obra més ambiciosa és la història de l'aportació reusenca a la cultura escrita en català fins al 1900, amb informació ambiental i biogràfica, sovint de fonts orals, sobretot de [[Pau Font de Rubinat]], obra que trigà deu anys en redactar, ja que l'anàlisi dels escriptors reusencs en llengua catalana és meticulosa i crítica.<ref name=":0" /><ref>{{ref-llibre|cognom=Anguera|nom=Pere|títol=Coses de Reus|pàgines=127|lloc=Reus|editorial=Pragma|any=2006|isbn=9788493495206}}</ref> Al final de la seva vida va quedar cec.