Diferència entre revisions de la pàgina «Ramón Piñeiro López»

cap resum d'edició
{{Infotaula escriptor
| nom = [[fitxer:Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg|25px|enllaç=Premi Creu de Sant Jordi]] Ramón Piñeiro López [[fitxer:Medalla Castelao Galiza Spain.png|25px|Medalla Castelao|enllaç=Medalla Castelao]]
| ample_taula =
| imatge =
| ample_imatge =
| alt =
| peu_imatge =
| nom_complet =
| nom_naixement =
| data_naixement = {{Data naixement|1915|5|31}}
| lloc_naixement = Amea, [[Láncara]] {{bandera|Galícia}}
| data_mort = {{Data defunció i edat|1990|8|27|1915|5|31}}
| lloc_mort = [[Santiago de Compostel·la]]
| lloc_repòs =
| coordenades_lloc_repòs =
| pseudònim =
| sobrenom =
| activitat = [[Escriptor]]
| llengua =
| nacionalitat =
| país =
| educació =
| universitat =
| període =
| gènere =
| temàtica =
| moviment =
| primeres_obres =
| obres_principals =
| cònjuge =
| parella =
| pares =
| fills =
| familiars =
| premis =
| influències =
| ha_influït =
| signatura =
| web =
| notes_a_peu =
}}
'''Ramón Piñeiro López''' (Amea, [[Láncara]], [[província de Lugo]], [[31 de maig]] de [[1915]] - [[Santiago de Compostela]], [[27 d'agost]] de [[1990]]) fou un [[Literatura|escriptor]], [[Assaig (literatura)|assagista]] i [[Política|polític]] [[Galícia|gallec]].
== Biografia ==
El 1932 va ingressar a les joventuts del [[Partit Galleguista (històric)|Partit Galleguista]], on conegué [[Ramón Otero Pedrayo]] i participà en el [[Projecte d'Estatut d'Autonomia de Galícia de 1936]]. Durant la [[guerra civil espanyola]] lluità a la força en el bàndol nacional, i en acabar la guerra estudià filosofia a la [[Universitat de Santiago de CompostelaCompostel·la]]. Des del 1943 fou secretari polític del Comité Executiu del [[Partit Galleguista (històric)|Partit Galleguista]] a l'interior, i col·laborà amb nacionalistes gallecs i bascs en el pacte [[Galeusca]], però el 1946 fou detingut i passà tres anys a la presó. Quan sortí de la presó es mostrà totalment de l'activisme cultural que no pas de la lluita armada, cosa que l'enfrontà amb els gallecs exiliats a Argentina.
 
El 1950 va dissoldre el [[Partit Galleguista (històric)|Partit Galleguista]] i va fundar a Vigo l'[[Editorial Galaxia]], que en ple franquisme va publicar no sols llibres de [[literatura gallega]], sinó també sobre temes gallecs, alhora que promocionava joves valors literaris i polítics gallecs en vistes al futur, com el seu futur gendre [[Xosé Manuel Beiras]]. El 1966 deixà l'editorial i marxà als [[Estats Units]], on treballà un temps a la [[Universitat de Middlebury]] ([[Vermont]]). El 1967 fou escollit membre de la [[Real Academia Gallega]] amb el discurs "A lingoaxe i as lingoas", que fou respost per [[Domingo García-Sabell]].
360.367

modificacions