Diferència entre revisions de la pàgina «El jardí de les delícies»

cap resum d'edició
 
==Història del tríptic==
Com la resta de les obres de Bosch, manca de datació unànime entre els especialistes. És una d'aquelles en la qual més enfrontades estan les posicions, ja que mentre uns la consideren juvenil, d'altres diuen que és obra de maduresa. Baldass i d'altres la situen a l'època juvenil de Bosch ([[1485]]).<ref name= "EB">«Bosco», 'Los grandes genios del arte' n.º 25, Eileen Romano (dir.), Unidad Editorial, S.A., 2005, ISBN 84-89780-69-2.</ref> Cinotti la situa entorn de l'any [[1503]]. Altres fonts parlen de cap a [[1510]].<ref name= MW>'''M. Wundram '' ', «El Prerrenacimiento» a 'Els mestres de la pintura occidental' Taschen, 2005, ISBN 3-8228-4744-5, pàg. 135.</ref> Tolnay i Larsen la situen al final de l'activitat del Bosch ([[1514]]-[[1515]]). Les anàlisis [[Dendrocronologia|dendrocronològiques]] parlen de després de [[1466]]. Al catàleg de l'exposició sobre l'artista celebrada en [[Rotterdam]] l'any [[2001]] s'assenyala la data entre [[1480]] i [[1490]].<ref name= EB />
 
HOLA
A partir de Gibson i fins i tot en l'actualitat (Hans Belting, [[2002]]) s'ha conjecturat que es va realitzar per a [[Enric III de Nassau]].<ref name= EB /> Els primers posseïdors de l'obra van ser, doncs, els membres de la [[casa de Nassau]], al palau del qual de [[Brussel·les]] va poder veure el quadre el primer biògraf d'El Bosch, Antonio de Beatis, personatge que viatjava en el seguici del cardenal d'Aragó, l'any [[1517]]. La seva descripció no deixa lloc a dubtes que es troba davant el famós tríptic: «Després hi ha algunes taules amb diverses extravagàncies, on s'imiten mars, cels, boscos i camps i moltes altres coses, uns que surten d'una petxina marina, altres que defequen grues, homes i dones, blancs i negres en actes i maneres diferents, ocells, animals de totes, classes i realitzats amb molt naturalisme, coses tan agradables i fantàstiques que de cap manera es podrien descriure a aquells que no les hagin vist».
 
Va ser heretat pel seu fill René de Châlon i després pel nebot d'Enric, [[Guillem I d'Orange-Nassau|Guillem d'Orange]], líder de la revolta holandesa contra la corona dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]]. Va ser confiscat pel [[Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel|duc d'Alba]], incloent-se a l'inventari redactat amb tal motiu el [[20 de gener]] de [[1568]]. El duc va deixar els quadres al senyor Fernando, el seu fill natural i prior de l'[[orde de Sant Joan]].<ref name= EB />
 
Va ser comprada per [[Felip II d'Espanya|Felip II]] en la subhasta dels béns del senyor Fernando, i enviada al [[monestir d'El Escorial]] el [[8 de juliol]] de [[1593]].<ref name= EB>«Bosco», 'Los grandes genios del arte' n.º 25, Eileen Romano (dir.), Unidad Editorial, S.A., 2005, ISBN 84-89780-69-2.</ref> Es va col·locar al dormitori del rei, on va estar fins a la seva mort. És la pintura més famosa de la col·lecció de nou de [[Hieronymus Bosch]] que Felip II va reunir a El Escorial.<ref name= JP>'''José Pijoán ''', «Jerónimo Bosch» a Summa Artis', Antologia V, Espasa, ISBN 84-670-1356-7, pàg. 136.</ref>
 
Al principi al quadre se'l denomina 'Una pintura sobre la varietat del món' '. Després, el ''Quadre de les maduixes '' denominació que es deu al monjo de l'Abocador d'Escòria José de Sigüenza, el primer crític de l'obra. Poleró, que proposa el 1912 una catalogació de les obres del Museu del Prado, el denomina tríptic 'Dels delits carnals'. D'allà arrenca la seva denominació actual de 'Jardí de les delícies' ' o 'De les delícies terrenals'. Va ser traslladat al [[Museu del Prado]] l'any [[1936]] per a la seva protecció a causa de la [[Guerra civil espanyola]].<ref name="Sapiens">{{ref-publicació| cognom= Solé| nom = Feliu | article = Obres mestres sota les bombes | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 76| data = febrer 2009 | pàgines = pàg. 44-49 |issn = 1695-2014}}</ref>Després de la guerra, per desig de [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]] va entrar a formar part de les col·leccions del Prado.<ref name= EB />
 
==Anàlisi del tríptic==
Usuari anònim