Viquipèdia

Comunicació: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Revertides les edicions de 81.184.7.107 (discussió) a l'última versió de PanteraRosa
He corregit erros ortogràfics, gramaticals i topogràfics.
Línia 2:
La '''comunicació''' és l'intercanvi d'[[informació]] entre subjectes o objectes. Des d'aquest punt de vista, la comunicació inclou temes [[tecnologia|tècnics]], com la [[telecomunicació]], i [[societat|socials]], com ara el [[periodisme]], la [[publicitat]], l'[[audiovisual]] i els [[Mitjà de comunicació|mitjans de comunicació]] de masses. La competència comunicativa és la capacitat de transmetre amb èxit un missatge usant el mitjà adequat i d'entendre els que altres emeten. El terme comunicació també s'usa sovint en el sentit de [[transport]] com, per exemple, la comunicació entre dues ciutats mitjançant el tren.
Dins de les [[ciències socials]], la comunicació és un camp d'estudi que tracta d'explicar com es realitzen els intercanvis comunicatius i com aquests intercanvis afecten la [[societat]]., Ésés a dir, investiga el conjunt de principis, conceptes i regularitats que serveixen de base a l'estudi de la comunicació com a procés social.
 
L'estudi de la comunicació està en estreta relació amb diverses ciències, de les quals pren part dels seus continguts o els integra entre si.
 
En el camp acadèmic són moltes les discussions obertes sobre el que en realitat constitueix la comunicació i per això, existeixen nombroses definicions al respecte, moltes de les quals se circumscriuen a determinats camps o interessos de la ciència. Però en la seva definició més estricta, la comunicació consisteix en la transmissió d'informació d'un subjecte a un altre.
 
La comunicació es fonamenta essencialment en el [[comportament]] humà i en les estructures de la [[societat]], el que fa que els estudiosos trobin difícil un estudi de la mateixa amb l'exclusió de l'àmbit social i els esdeveniments del comportament. Atès que la teoria de la comunicació és un camp relativament jove, en moltes ocasions està integrada a altres disciplines com ara la [[filosofia]], la [[psicologia]] i la [[sociologia]], i és possible que no es trobi un consens conceptual quan es parla de comunicació amb una visió realitzada des dels diferents camps del saber. En l'actualitat, no existeix un [[paradigma]] en el qual els estudiosos de la comunicació puguin treballar. Una de les respostes al respecte és que establir una metateoria sobre la comunicació negaria la [[recerca]] i ofegaria l'ampli cos del coneixement en el qual la comunicació existeix i es desenvolupa.
Línia 14:
 
[[Fitxer:Communication shannon-weaver2.svg|thumb|Model de Shannon i Weaver]]
Un model simple de comunicació amb un emissor que transmet un missatge a un perceptor.
Aquesta gràfica pertany al model de comunicació desenvolupat per Claude Elwood Shannon i Warren Weaver el 1949 i representa la font de la informació, el codificador que envia el missatge a través del mitjà de comunicació o canal de comunicació, el qual podria ser interromput o distorcionadodistorcionat pel soroll (representat en el llamp que cau) i que arriba a un descodificador i d'aquest al receptor, el qual podria emetre al seu torn una resposta.
Un altre esquema simple del procés de comunicació o transmissió de la informació.
 
En molts casos la teoria de la comunicació se sol confondre amb la teoria de la informació, la qual correspon a la teoria matemàtica de Claude E. Shannon que estudia la informació (canals, comprensió de dades, criptografia i tot el que se li relaciona) com magnitud física. Aquesta fa servir una unitat de mesura de la informació a la qual anomena el "BIT", és a dir, la menor unitat que es pot aprendre. Aquesta unitat de mesura de la informació es basa en l'alternativa sí o no a cada determinació que pugui donar elements per al coneixement dels objectes. Així, per exemple, la sexualitat d'un subjecte pot donar-se per un BIT, simplement, mascle o femella. Per fixar la posició d'una peça d'escacs sobre un tauler de 64 caselles es necessitaran almenys 6 BITS o 6 preguntes binàries.
 
Si bé la teoria de la informació és útil a la teoria de la comunicació com aportant matemàtic iai a la comprensió lògica dels processos, aquesta teoria no correspon en concret a la preocupació de la teoria de la comunicació, la qual analitza la vinculació dels processos comunicatius individuals a la problemàtica social, així com la relació universal existent al voltant de la comunicació mediàtica i el poder polític, i es recolza en l'ús de la semiologia, que és l'estudi dels signes, en la realitat social i es nodreix de la [[lingüística]] i altres ciències.
 
== Punts de vista de la teoria de la comunicació ==
Línia 30:
* Sistemàtica: Considera a la comunicació com un missatge que passa per un llarg i complex procés de transformacions i interpretacions des que passa fins que arriba als perceptors.
 
La revisió d'una teoria en particular a aquest nivell donarà un context sobre el tipus de comunicació tal com és vist dins dels confins d'aquesta teoria. Les teories poden ser estudiades i organitzades a més d'acord a l'ontologia, l'epistemologia i l'axiologíaaxiologia que en general són imposades pel teòric.
 
* Ontologia: Posa la pregunta sobre el què, exactament, el teoristateòric examina. S'ha de considerar la veritable naturalesa de la realitat. La resposta, en general, cau dins del camp d'un dels tres fenòmens ontològics depenent de la lent amb la qual el teòric miri el problema: realista, nominals o construccionisme.
:o La perspectiva realista mira el món de manera objectiva en la creença que hi ha un món per fora de les nostres pròpies experiències i cognicions.
:o La perspectiva nominalsnominal mira al món subjectivament en la idea que tot allò a l'exterior de les cognicions del subjecte són únicament noms i etiquetes.
:o La perspectiva construccionista munta la barrera entre l'objectiu i el subjectiu declarant que la realitat és allò que creem junts.
 
Línia 45:
 
* [[Emissor]]. És un ens (persona, organització...) que tria i selecciona els signes adequats per a transmetre el seu missatge; és a dir, els codifica per a poder trametre de manera entenedora al receptor. En l'emissor s'inicia el procés comunicatiu. És qui emet el missatge, i pot ser o no una persona.
* [[Receptor (comunicació)|Receptor]]. És un ens (persona, organització...) al que es destina el missatge, realitza un procés invers al de l'emissor, ja que desxifra i interpreta el que l'emissor vol donar a conèixer. Existeixen dos tipus de receptor,: el passiu que és el qui només rep el missatge, i el receptor actiu o perceptor ja que és la persona que no només rep el missatge, sinó que ho percep i ho emmagatzema. El missatge és rebut tal com l'emissor va voler dir,; en aquest tipus de receptor es realitza el que comunament denominemes eldenomina com feed-back o retroalimentació. És qui rep la informació. Dins d'una concepció primigènia de la comunicació és conegut com a receptor, però aquest terme pertany més a l'àmbit de la teoria de la informació.
* [[Canal (comunicació)|Canal]]. És el mitjà de comunicació (natural o artificial) que estableix una connexió entre l'emissor i el receptor. Suport material o espacial pel qual circula el missatge. Per exemple, l'aire, en el cas de la veu; el fil telefònic, en el cas d'una conversa telefònica. El canal de comunicació és el medi físic pel qual es transmet el missatge. En el cas de la viquipèdiaViquipèdia, [[Internet]] fa possible que arribi a algú (receptor) el missatge (article de la viquipèdiaViquipèdia).
* [[Codi]]. És el conjunt de signes i la seva organització. Ha de ser el mateix per l'emissor i el receptor. És necessari també que coincideixin els subcodis que formen part del codi general. L'argot del metge pot impossibilitar la comprensió del pacient. El codi és la forma que pren la informació que s'intercanvia entre la font (l'emissor) i la destinació (el receptor) d'un llaç informàtic. Implica la comprensió o descodificació del paquet d'informació que es transfereix.
* [[Missatge]]. Informació, considerada aquesta en un sentit molt ampli, tramesa entre emissor i receptor. És allò que es vol transmetre.
Línia 52:
 
== Elements d'un sistema de comunicació ==
L'objectiu principal de tot sistema és adaptar-se a la comunicació, que és intercanviar informació entre dues entitats. Un exemple particular de comunicació entre una estació de treball i un servidor a través d'una xarxa telefònica pública. Un altre possible exemple consisteix en l'intercanvi de senyals de veu entre dos [[telèfon]]s a través de la mateixa xarxa anterior. Els elements claus d'aquest model són:
 
* Font (remitent). Aquest dispositiu genera les dades a transmetre, com per exemple telèfons o ordinadors personals. La font és el lloc d'on emana la informació, les dades, el contingut que s'enviarà; en conclusió: d'on neix el missatge primari.
Línia 94:
 
* Font: És el lloc d'on emana la informació, les dades, el contingut que s'enviarà, en conclusió: d'on neix el missatge primari.
* Emissor o codificador: És el punt (persona, organització) que tria i selecciona els signes adequats per a transmetre el seu missatge, és a dir, els codifica per a poder enviar de manera entenedora-sempre que es manegi el mateix codi entre l'emissor i el receptor - al receptor. No existeix un iniciador en el procés comunicatiu, com a màxim hi ha una instància primària d'emissió verbal -que es confon amb el qual "va parlar primer" - però la comunicació ha de ser entesa com un procés dinàmic i circular, sense principi ni fi. Podem iniciar l'acte comunicatiu preguntant l'hora a algú, però inevitablement la comunicació va començar molt abans, en veure a la persona, en acostar prudentment a la distància mínima -proxèmica- de dues persones desconegudes, en mirar a la persona als ulls o en insinuar que es vol parlar. Com es pot veure, la comunicació no es limita a la parla o l'escriptura: és un complex procés interminable d'interacció mútua.
* Receptor o decodificadordescodificador: És el punt (persona, organització) al qual es destina el missatge, realitza un procés invers al de l'emissor, ja que en ell està el fet de desxifrar i interpretar el que l'emissor vol donar a conèixer. Existeixen dos tipus de receptor, el passiu que és el que només rep el missatge, i el receptor actiu o perceptor, ja que és la persona que no només rep el missatge sinó que ho percep, ho emmagatzema, i fins i tot dóna una resposta, intercanviant els rols. En aquest cas, on un receptor o perceptor es transforma en emissor en produir i codificar un nou missatge per a ser enviat a l'ens emissor -ara convertit en receptor- és on es produeix el feed-back o retroalimentació; i és el que comunament passa en qualsevol comunicació interpersonal.
* Codi: És el conjunt de regles pròpies de cada sistema de signes i símbols d'un llenguatge que l'emissor utilitzarà per a transmetre el seu missatge, per a combinar de manera arbitrària i socialment convinguda, ja que ha d'estar codificat d'una manera adequada perquè el receptor pugui captar. Un exemple clar és el codi que utilitzen els marins per poder comunicar; la gramàtica d'algun idioma; els algorismes a la informàtica, tot el que ens envolta són signes codificats.
* Missatge: És el contingut de la informació (contingut enviat): el conjunt d'idees, sentiments, esdeveniments expressats per l'emissor i que vol transmetre al receptor perquè siguin captats de la manera que desitja l'emissor. El missatge és la informació degudament codificada.
* Canal: És per on es transmet la informació-comunicació, establint una connexió entre l'emissor i el receptor. Millor conegut com el suport material o espacial pel qual circula el missatge. Exemples: l'aire, en el cas de la veu; el fil telefònic, en el cas d'una conversa telefònica. Quan la comunicació és interpersonal -entre persones i sense cap mitjà electrònic pel mig, com una conversa cara a cara (d'aquí "interpersonal") - s'anomena Canal. Però quan la comunicació es realitza per mitjà d'artefactes o instàncies electròniques o artificials, se l'anomena Mitjà. Per exemple: Unauna xerrada de cafè, Canal; Unauna trucada telefònica o un missatge de text, un Mitjà. Els mitjans de comunicació massiva -TV, Ràdio, Diaris, Internet, etc .- tenen per canal a un Mitjà.
* Referent: Realitat que és percebuda gràcies al missatge; inclou tot allò que és descrit pel missatge. És allò de què parlem; Tottot missatge existeix en una situació espacial i temporal concreta, o en un univers del discurs (les matemàtiques la filosofia).
* Situació: És el temps i el lloc en què es realitza l'acte comunicatiu.
* Interferència, barrera o soroll: Qualsevol pertorbació que pateix el senyal en el procés comunicatiu, es pot donar en qualsevol dels seus elements. Són les distorsions del so en la conversa, o la distorsió de la imatge de la [[televisió]], l'alteració de l'escriptura en un viatge, l'afonia del parlant, la sordesa de l'oient, l'ortografia defectuosa, la distracció del receptor, l'alumne que no atén encara que estigui en silenciosilenci.También També se sol anomenar soroll.
* Retroalimentació o realimentació (missatge de retorn): És la condició necessària per a la interactivitat del procés comunicatiu, sempre que es rebi una resposta (actitud, conducta) sigui desitjada o no. AconseguintAconsegueix la interacció entre l'emissor i el receptor. Pot ser positiva (quan fomenta la comunicació) o negativa (quan es busca canviar el tema o acabar la comunicació). Si no hi ha realimentació, llavors només hi ha informació però no comunicació.
 
== Funcions de la comunicació ==
Línia 108:
* Informativa: Té a veure amb la transmissió i recepció de la informació. A través d'ella es proporciona a l'individu tot el cabal de l'experiència social i històrica, així com proporciona la formació d'hàbits, habilitats i conviccions. En aquesta funció l'emissor influeix en l'estat mental intern del receptor aportant nova informació.
* Afectats - valorativa: L'emissor ha d'atorgar-li al seu missatge la càrrega afectiva que el mateix demandi, no tots els missatges requereixen la mateixa emotivitat, per això és de summa importància per a l'estabilitat emocional dels subjectes i la seva realització personal. Gràcies a aquesta funció, els individus poden establir una imatge de si mateix i dels altres.
* Reguladora: Té a veure amb la regulació de la conducta de les persones respecte als seus semblants. De la capacitat autoreguladorautoreguladora i de l'individu depèn l'èxit o el fracàs de l'acte comunicatiu. ExemplePer exemple: una crítica permet conèixer la valoració que els altres tenen de nosaltres mateixos, però és necessari assimilar, procedir a dependència d'ella i canviar l'actitud en el que ha passat.
 
Fets socials com la mentida són una forma de comunicació informativa (encara que pot tenir aspectes reguladors i afectiu-valoratius), en la qual l'emissor tracta d'influir sobre l'estat mental del receptor per treure avantatge.
 
Altres Funcionsfuncions de la comunicació dins d'un grup o equip:
 
* Control: La comunicació controla el comportament individual. Les organitzacions tenen jerarquies d'autoritat i guies formals per les quals s'han de regir els empleats. Aquesta funció de control a més es dóna en la comunicació informal.
Línia 126:
# La relació depèn de la manera en què s'estableixen les seqüències de comunicació que cada actor de la comunicació estableix.
# Els subjectes de la comunicació utilitzen la comunicació sistemàtica com l'analògica.
# Tota relació comunicacional és simètrica o complementària. La impossibilitat està en dependència de les relacions socials.
 
== Escoles ==
[[Fitxer:PropagandaNaziStabsBible.gif|thumb|"''This is the enemy''" ("Aquest és l'enemic"), 1941, propaganda nord-americà antinazi destinada a promoure el rebuig contra el sistema nazi. Una Bíblia és travessada per una mà amb el símbol nazista, tot un joc de significats, producte del desenvolupament de l'Escola de comunicació nord-americana durant la II Guerra Mundial.]]
Les escoles de la teoria de la comunicació es poden dividir -en sentit general- aen l'escola europea, l'escola nord-americana i l'escola llatinoamericana.
 
=== Escola europea ===
Línia 138:
 
* Escoles marxistes: La teoria de la comunicació vista des del marxisme té diferents percepcions:
:o Teoria de la societat de masses: La comunicació és mantingutmantinguda essencialment per aquells que tenen el poder polític i econòmic en determinada societat i per tant, el missatge emès està obert o soterrament al servei dels interessos del poder que té la comunicació com a estructura d'informació. ElsPer tant, els mitjans massius per tant, són instruments del poder polític, i tota informació és manipulada de tal manera que contribueixi al sosteniment d'aquest poder. En aquest sentit, aquesta teoria desconfia obertament de la comunicació si veieues veu aquesta en mans d'un determinat sistema burgès. Aquest missatge revela un món irreal, manipulat i mancadamancat d'autenticitat i per tant, mancadamancat de credibilitat.
:o Ideologia alemanya: D'acord amb Marx, les idees que dominen en una determinada societat, són les idees que imposa la classe dominant, pensament que contribuiria a determinar la perspectiva marxista sobre la teoria de la comunicació com a instrument de l'elit. D'aquesta manera, els missatges que rep el perceptor són essencialment aquells missatges que vol li l'elit i que busquen perpetuar la situació de domini. El teòric de la comunicació, des de la perspectiva del marxisme, es concentra en desmarañardesembullar els complexos processos de manipulació de la comunicació sobre les masses. Molts són les perpectivaperspectiva que poden diferenciar dins de la ideologia alemanya del marxisme respecte als mitjans, però la més destacada és l'Escola de Frankfurt.
:o Escola de Frankfurt: El principal teòric fou Marcuse, entre d'altres, molts dels quals van fugir cap als EUA durant la II Guerra Mundial i desenvolupar el pensament de la cultura de masses. Per l'escola de Frankfurt, el capitalisme va desenvolupar una poderosa maquinària de manipulació de la comunicació i la cultura establint que tot és comercial i amb l'objectiu únic de garantir el poder de la classe dominant a tot el món. L'escola de Frankfurt contínua a ser de vital importància dins de qualsevol perspectiva teòrica de la comunicació. Inspirar aA més, va inspirar el desenvolupament de l'Escola Llatinoamericana de Comunicació.
 
* Escola de Birmingham: L'Escola de Birminghan té com a principal representant a Stuart Hall i té una base humanista. Encara que no es considera marxista, Birmingham dóna al paper de l'estructura de classes una importància radical en la comprensió de la teoria de la comunicació, així com dóna un lloc d'honor a les manifestacions culturals, especialment que vénen dels sectors massius i que són claus per comprendre les reaccions dels processos de comunicació.
 
* La psicologia social: En aquest es destaca Kurt Lewin, qui des de la Universitat de Berlín va desenvolupar la teoria del comportament de l'individu influït pel medi social en què es desenvolupa, el que significaria una aportació per al desenvolupament mateix de la teoria de la comunicació. Lewin va haver de fugir d'Alemanya durant l'era nazi i es va radicar definitivament als Estats Units, on va ser president de la societat d'estudis de psicologia social de la Universitat de Iowa i posteriorment, va crear el centre de recerca per a la dinàmica de grups a l'Institut Tecnològic de Massachussets.
 
* Escola catòlica: L'aportació de l'Església Catòlica a la teoria de la comunicació es dóna especialment a partir de la celebració del Concili Vaticà II amb la proclamació del "Decret sobre els instruments de la comunicació social" (Inter mirifica) des d'una perspectiva essencialment humanista i amb una preocupació total per la relació comunicació, societat i cultura. De fet, el terme comunicació social partparteix dels teòrics catòlics. A partir d'aquesta trobada, els teòrics de la comunicació de tall catòlic definiran aquesta durant la segona meitat del segle XX com un camp de vital importància per a la comprensió de la societat humana des de la psicologia, la sociologia i l'antropologia. Els mitjans de comunicació en particular tindrien el risc de presentar una realitat fictícia en moltes ocasions davant la qual l'individu ha d'estar atent a descobrir. D'altra banda, els mitjans de comunicació es constitueixen en uns poderosos instruments que poden posar-se al servei del desenvolupament dels pobles. Com que la comunicació es veu fortament influïda per l'economia i per tant, sol ser manipulada per grups poderosos, cal defensar un codi ètic estricte que reguli o serveixi d'àrbitre en el complex procés comunicatiu social. Per Ludovico Carracci,<ref>L. Carracci. ''La comunicación social como factor de cambio'', p. 5.</ref> per exemple, tot llenguatge té inevitablement una conseqüència antropològica i social, és a dir, existencialista i d'altra banda, els mitjans de comunicació són portadors d'una nova cultura i d'una nova mentalitat, per la qual cosa, és necessari la participació i l'enfortiment del factor ètic.
 
* Teoria de la comunicació a Espanya: Quant a l'aportació espanyol, aquest ha de ser rastrejat dins de l'escola llatinoamericana. De la mateixa manera que els teòrics alemanys, polonesos i d'altres països de l'Europa central emigrar cap als Estats Units després de les persecucions nazis, una situació similar es donaria durant la Guerra Civil Espanyola que va obligar a molts intel·lectuals a cercar refugi en els països llatinoamericans, més afins a la seva cultura i que van contribuir amb els seus col·legues llatinoamericans a la formació d'aquesta escola en contrast amb l'escola nord-americana. En l'actualitat, els teòrics espanyols plantegen el que anomenen la "Teoria crítica de la comunicació",<ref>A. Barranquero. "[http://www.upf.edu/periodis/Congres_ahc/Documents/Sesio1/Barranquero.htm ''Vigencia de la teoría crítica de la comunicación española'']".</ref> la qual s'inspira en l'Escola de Frankfurt tal com la ELC ho va ser en els seus inicis.
Línia 153:
 
Als [[Estats Units]], al voltant de 1948, destaquen els treballs matemàtics de Claude Shannon amb la seva [[teoria de la informació]], i de Norbert Wiener sobre [[cibernètica]]. [[Claude Shannon]], enginyer de [[telecomunicacions]], va elaborar i va formular la seva teoria matemàtica de la comunicació o de la informació. L'estudi dels missatges, dels mitjans per transmetre, de les formes d'emmagatzematge, la possibilitat de crear i utilitzar en forma racional nous mitjans, indispensables per al funcionament de les societats altament tecnificades, va plantejar la necessitat de crear una teoria unificadora de la comunicació. En les seves teories s'establien perfectament delimitats, tres nivells en els quals operava la comunicació:
# Un nivell merament físic del procés, donat pel sistema telefònic que els interconnecta. Aquest nivell interessa a l'enginyer en comunicacions.
# Un segon nivell que és el semàntic, donat per la llengua que utilitzen per dialogar, i totes les altres formes del llenguatge.
# Un tercer nivell, que podríem anomenar sociocultural i en el qual es poden englobar els diferents aspectes de la comunicació.
 
L'escola nord-americana,<ref>En nombroses fonts es coneix com a "escola nord-americana", però això inclouria a [[Canadà]] i [[Mèxic]], per la qual cosa preferim en aquest estudi el terme "escola estatunidenca" ja que els teòrics tenen relació amb aquest país.</ref> té com a eix central la Universitat de Chicago i va començar a desenvolupar-se a principis del segle XX. Els noms associats a aquesta escola en els seus inicis van ser Charles Cooley, John Dewey i Herbet Mead,<ref>Olivar Zúñiga. ''Fundamentos teóricos de la comunicación''.</ref> i són els primers a plantejar l'estudi de la comunicació des d'una metodologia científica concreta com és el mètode sociològic. Amb ells, la comunicació deixa de ser vista com una mera esquematització processual emissor - canal - receptor per començar a ser vist a l'interior d'un fenomen cultural més ampli. Neixen llavors conceptes que marcarien la història de la comunicació durant el [[segle XX]] com l'opinió pública, la comunicació massiva, les funcions del llenguatge i la propaganda. Per exemple, en els estudis sobre la propaganda i els seus efectes destaca el politòleg Harold Lasswell en la seva obra "''La tècnica de la propaganda en el món de la guerra''.<ref>Laswell, Harold. ''The Propaganda Technique in the World of War'', Universitat de Chicago, 1927.</ref>
 
És també necessari anotar que, com a ciència, la comunicació neix de les aportacions de la matemàtica i la sociologia, especialment amb els estudis de Paul Felix Lazarsfeld que se centra en els efectes dels mitjans, mentre que la ciutat és el principal camp de treball. També el paper de la psicologia amb Kurt Lewin i Carl Hovland, ciències aquestes que si bé estan al principi com a eixos de desenvolupament, ben aviat la comunicació mateixa tindria la seva pròpia vida com a disciplina.
 
=== Escola llatinoamericana ===
[[Fitxer:Avenida de Mayo estatua La Prensa.jpg|thumb|''La premsa'', monument en homenatge al periodisme a l'avinguda de Maig, a [[Buenos Aires]].]]
Es coneix com a "escola llatinoamericana de comunicació" alel desenvolupament que la teoria de la comunicació va tenir en els països llatinoamericans, especialment durant la segona meitat del segle XX. Durant el segle XIX la comunicació a Llatinoamèrica depenia molt del que passés a Europa, especialment a França. Les escoles nord-americanes van tenir aleshores poc influx gràcies a la barrera lingüística, per la qual cosa el desenvolupament d'una comunicació vista des d'una perspectiva llatinoamericana es va donar en general des d'una influència colonial espanyola i francesa cap a la recerca d'una identitat nacional pròpia. Això seria una gran aportació al desenvolupament de la teoria de la comunicació perquè en el cas llatinoamericà aquesta seria molt sensible als processos socials.
 
Contrari del que succeiria a Europa i els Estats Units, on la teoria de la comunicació es desenvolupa a partir de la investigació científica i aportacions com la psicologia, la sociologia i altres disciplines, a Llatinoamèrica aquesta ve de la mà del desenvolupament del periodisme i posteriorment de l'influx i aportació de les teories de la comunicació social aportats per l'Església Catòlica i en el cas específic, per la Teologia de l'Alliberament i per l'Escola de Frankfurt.
 
Argentina i Brasil van ser els primers països llatinoamericans a fundar escoles de [[periodisme]] a principis del segle XX a través de la Universitat de La Plata i la Universitat de Rio de Janeiro. Cap a la dècada dels 30, tots els països llatinoamericans tenien escoles de [[periodisme]] i en aquesta mateixa dècada comença l'influx de l'escola nord-americana a la regió a causa del desenvolupament que els teòrics d'aquest país feien, especialment en els influxos de la propaganda amb els estudis de Harold Lasswell.
 
És durant la dècada dels 60 que es consolida l'escola llatinoamericana, desprenent-se definitivament de la nord-americana i qüestionant els models de comunicació impostos a la regió i al servei de grups de poder econòmic. Els primers grans crítics de la teoria de la comunicació llatinoamericana qüestionen l'ordre mundial dominat per la informació nord-americana i en gran part europea i esbossen la tesi d'un "nou ordre mundial de la informació i la comunicació".<ref>A.M. Miralles. ''El debate latinoamericano sobre la comunicación''.</ref> Rebutgen models forans a la cultura latinoaméricalatinoamericana i pensats per altres societats, i adapten aquells que eren útils per al treball de camp de la comunicació a la regió. Els pares de la ELC van ser molts, però entre ells destaquen Luis Ramiro Beltrán ("''Adéu a Aristòtil: Comunicació Horitzontal"''), Daniel Pietro Castell ("''Mattelart i Dorfman Per llegir l'Ànec Donald"'', 1970), Jesús Martín-Barbero (" dels''Dels mitjans a les mediacions: comunicació, cultura i hegemonia "'', 1987) i molts altres. El 1976, la Unesco nomena una comissió especial amb destacats teòrics per a l'estudi dels problemes de la comunicació que dóna com a resultat el diagnòstic "un sol món, veus múltiples" o "Informe Mc Bride" en el qual es manifesta la preocupació pel domini de la informació mundial en mans de les cinc grans agències de notícies,<ref>Al món es consideren que les cinc principals [[Agència de informació|agències de notícies]] l'[[Associated Press]], la [[Reuters]], la [[Agence France-Presse]], la [[Agencia EFE]] i la [[Inter Press Service]].</ref> i l'amenaça que això representa a la identitat llatinoamericana. La relació vida quotidiana i comunicació es presenta com la principal aportació de l'ELC a la teoria de la comunicació i la que marca la seva distinció de l'Escola Europea i l'Escola Americana.<ref>A.M. Miralles.</ref> Al mateix temps, la ELC desenvolupa el concepte de comunicació alternativa i comunicació popular, especialment durant la dècada dels 80 com aquella que és practicada pels grups socials no dominants.
 
== Ciències de la comunicació ==
L'existència de les anomenades [[ciències de la comunicació]] pressuposa donar a la comunicació una entitat autònoma i un camp de recerca propi en el conjunt del saber. El problema que cal plantejar és si la comunicació és una disciplina com a tal, o si per contra és un àmbit concret del coneixement a què disciplines ja consolidades tracten d'estudiar, com la [[psicologia]], la [[sociologia]], l'[[política|anàlisi política]], l'[[antropologia]] o la [[lingüística]]., Ésés a dir, es pot considerar la comunicació com un camp d'estudis transversal, en el qual concorren diverses ciències per explicar el fenomen des de punts de vista concrets.
 
És possible així parlar d'una [[pragmàtica]] de la comunicació, que té el seu objecte d'estudi en el procés de comunicació afectat de manera individual (persones), grupal (comunitats), social i cultural. Pot ser considerada una disciplina moderna, producte de la reflexió multidisciplinària al voltant d'aquest fenomen,; la seva riquesa i la seva validesa està donada pels diferents punts de vista que reuneix al voltant de la discussió d'una situació particular.
 
D'altra banda, el desenvolupament d'aquestes ciències ha anat de la mà amb el desenvolupament de les tecnologies i dels mitjans de transmissió d'informació.
Línia 198:
Les molècules mediadores poden pertànyer a diverses classes químiques: [[lípid]]s, [[fosfolípid]]s, [[aminoàcid]]s, [[monoamina|monoamines]], [[proteïna|proteïnes]], [[glicoproteïna|glicoproteïnes]], o [[gas]]os. Les molècules mediadores que s'uneixen als receptors superficials generalment són llargues i [[hidrofília (química)|hidrofíliques]] (p.e. l'[[hormona alliberadora de tirotropina]], l'[[hormona antidiürètica]], l'[[acetilcolina]]), mentre les que entren a les cèl·lules generalment són petites i [[hidrofòbia|hidrofòbiques]] (p.e. els [[glucocorticoide]]s, l'[[hormona tiroïdal]], el [[colicalciferol]], l'[[àcid retinoic]], però les excepcions importants d'ambdues són nombroses, i una mateixa molècula pot actuar tant via receptor superficial com d'una manera intracrina amb efectes diferents.<ref name=bruce/> En la comunicació intracrina, un cop dins la cèl·lula, una molècula mediadora pot unir-se a [[receptor intracel·lular|receptors intracel·lulars]], altres elements, o estimular l'activitat [[enzim]]àtica (p.e. gasos). L'acció intracrina de les [[hormona peptídica|hormones peptídiques]] es manté com a objecte de debat.<ref>{{ref-publicació|cognom=Re|nom=R|títol=The nature of intracrine peptide hormone action.|publicació=Hypertension|data=1999 Oct|volum=34|exemplar=4 Pt 1|pàgines=534–8|pmid=10523322|url=http://hyper.ahajournals.org/content/34/4/534.full}}</ref>
 
L'[[àcid sulfhídric]] és produït en petites quantitats per algunes cèl·lules del cos humà i té gran nombre de funcions mediadores biològiques. Actualment, només es coneixen dos altres gasos que actuïn com a molècules mediadores en el cos humà: el [[monòxid de nitrogen]] i el [[monòxid de carboni]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Hausman|nom=Geoffrey M. Cooper, Robert E.|títol=The cell : a molecular approach|any=2000|editorial=ASM Press|lloc=Washington, D.C.|isbn=087893300X|url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK9924/|editor=NCBI bookshelf|edició=2a ed.|capítol=Signaling Molecules and Their Receptors}}</ref>
 
== Comunicació humana ==
Línia 215:
=== Història ===
 
Ve del grec el nom de La comunicació com una disciplina unificada. téTé una història de respostes que poden ser traçades des dels Diàlegs de Sòcrates i en molts casos la primera i la més debatuda de les ciències primerenques i de la filosofia. És precisament Aristòtil el primer a tocar el problema de la comunicació i intentar crear una teoria de la mateixa a la seva obra La Retòrica. El seu punt de treball va ser essencialment la persuasió.
 
Diferents punts de vista des de l'humanisme i la retòrica van dominar la discussió abans del segle XX, quan apareix la quantitat més gran de metodologies científiques i les mirades des de la psicologia, la sociologia, la [[lingüística]] i la publicitat i que van començar a influir els estudis, el pensament i la pràctica de comunicació al punt que la coneixem en l'actualitat.
 
La cerca per un terme que defineixi la "comunicació" com una paraula estàtica o una disciplina unificada pot no ser tan important com entendre la comunicació com un conjunt de semblances amb una àmplia pluralitat de definicions tal com estableix Dll Wittgenstein.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Comunicació»