Nocardia: diferència entre les revisions

Sense canvi de mida ,  fa 7 anys
→‎Cultiu: ortografia revisada
(He corregit algunes faltes d'ortografia i gramàtica)
(→‎Cultiu: ortografia revisada)
{{ortografia|data=març de 2014}}
{{Taxocaixa eubacteri
| name = ''NocàrdiaNocardia''
| image = Actinomycetes_sp_01.png
| image_caption = Nocardia asteroides (colònies grogues).
''[[Nocardia veterana|N. veterana]]''
}}
'''''NocàrdiaNocardia''''' és un [[Gènere (biologia)|gènere]] de [[bacteri]]s [[Gram-positiu]]s que habiten en sòls rics en [[matèria orgànica]] arreu del món. Són [[catalasa]]-<nowiki/>positius i tenen forma de [[bacil]] filamentós, semblen fils allargats. Algunes espècies són [[Patogen|patogèniques]] i causen nocardiosi. La majoria de les infeccions causades per ''nocàrdianocardia'' s'adquireixen per inhalació del bacteri o a través de traumatismes.
 
== Cultiu ==
Les colònies de ''nocàrdianocardia'' presenten un aspecte variable, particularment quan creixen en un mitjà amb nutrients limitats. Creixen lentament sobre mitjans de cultiu no selectiu i són estrictament [[Organisme aeròbic|aeròbics]] amb la facultat de créixer en un ampli rang de temperatures. Algunes espècies són parcialment àcid-ràpides (en el sentit que es necessita utilitzar una solució menys concentrada d'àcid sulfúric o clorhídric durant el procediment de [[tinció]]) a causa de la presència d'àcids micòlics de longitud intermèdia en la seva paret cel·lular.
 
La majoria de les soques posseeixen "factor de cordó" (6-6 dimicolat de trehalosa), un important factor de virulència. Són catalasa-positiuscatalasapositius i poden créixer fàcilment en els mitjansmedis de cultiu més utilitzats. Les colònies es fan visibles en 3-5 dies; no obstant això, de vegades calen perllongats períodes d'incubació (2-3 setmanes). El gènere inclou almenys 30 espècies diferents, deu de les quals han estat aïllades d'éssers humans.
 
== Virulència ==
Les diferents espècies de ''nocàrdianocardia'' són bacteris patogènics de baixa [[virulència]]; per la qual cosa solament són clínicament significants com a infeccions oportunistes en subjectes de sistema immune feble, com nens, ancians i pacients immunodeficients. Els factors de virulència nocardials són els [[enzim]]s [[catalasa]] i [[superòxid dismutasa]] (que inactiven les espècies reactives de l'oxigen que d'una altra manera serien tòxiques al bacteri, a més d'un "factor de cordó" (que interfereix amb la fagocitosi dels macròfags evitant la fusió del fagosoma amb el [[lisosoma]]).
 
{{esborrany de biologia}}
57

modificacions