Diferència entre revisions de la pàgina «Camafeu»

5 bytes afegits ,  fa 5 anys
Antany eren molt apreciats pel públic, prova d'això són els molts exemplars llaurats en pedres precioses i dures que es conserven de la [[cultura grecoromana]] i [[Cultura de Pèrsia|persa]]. Els tallats més recents estan fets en petxines marines.
 
Durant els segles XIV i segle XV es va treballar el [[nacre]] per fer camafeus a [[França]], [[Alemanya]], i [[Flandes]], període en què els objectes elaborats amb aquest material gaudien d'un gran prestigi a les corts franceses. Els viatges d'exploració i descobriments realitzats durant aquesta època van propiciar l'entrada de matèries primeres exòtiques a Europa, com per exemple: [[ullal]]s de [[narval]], [[ambre]], [[Jade (mineral)|jade]], closques gegants de [[tortuga]] i estranyes petxines marines. Aquests articles van despertar l'interès per la història natural i estimular la imaginació de joiers, artesans i gravadors. Al segle XVI es va descobrir que les petxines dels [[cipreids]] i els [[escarabat tortuga]] eren particularment adequades per a la talla de camafeus. Al [[segle XVIII]], durant el període [[neoclàssic]], es va revifar un 'interès per les arts antigues que va conduir a la florida de talla de petxines, malgrat el que no tenien el mateix prestigi que els camafeus fets en pedres nobles i sovint eren considerats una imitació, ja que estaven elaborats amb un material considerat inferior. A partir de llavors, van anar desapareixent els centres artesanals de producció de camafeus fins a quedar només en dues ciutats: Idar-Oberstein, especialitzada en la talla mecànica de àgates a Alemanya, i [[Torre del Greco]], a [[Itàlia]], on es tallen artesanalment.<ref name=Rambach></ref>
[[fitxerFitxer:Cameo_of_Sardinian_conch,_Ascione_e_Antonio_Mennella_1925,_Museo_Ascione.jpg|thumb|leftesquerra|200px180px|Camafeu incís a la conquilla sardònica en el laboratori Ascione de Torre del Greco, 1925, al Museu del Coral de Nàpols.]]
Aquests articles van despertar l'interès per la història natural i estimular la imaginació de joiers, artesans i gravadors. Al segle XVI es va descobrir que les petxines dels [[cipreids]] i els [[escarabat tortuga]] eren particularment adequades per a la talla de camafeus. Al [[segle XVIII]], durant el període [[neoclàssic]], es va revifar un 'interès per les arts antigues que va conduir a la florida de talla de petxines, malgrat el que no tenien el mateix prestigi que els camafeus fets en pedres nobles i sovint eren considerats una imitació, ja que estaven elaborats amb un material considerat inferior. A partir de llavors, van anar desapareixent els centres artesanals de producció de camafeus fins a quedar només en dues ciutats: Idar-Oberstein, especialitzada en la talla mecànica de àgates a Alemanya, i [[Torre del Greco]], a [[Itàlia]], on es tallen artesanalment.<ref name=Rambach></ref>
 
[[fitxer:Cameo_of_Sardinian_conch,_Ascione_e_Antonio_Mennella_1925,_Museo_Ascione.jpg|thumb|left|200px|Camafeu incís a la conquilla sardònica en el laboratori Ascione de Torre del Greco, 1925, al Museu del Coral de Nàpols.]]
 
{{-}}
 
== Referències ==
{{referències}}
347.533

modificacions