Sínode de Laodicea: diferència entre les revisions

El '''Sínode de la Laodicea''' fou un [[sínode]] regional d'una trentena de clergues de d'[[Anatòlia]] (la moderna [[Turquia]]). Tingué lloc entre els anys [[363]] i [[364]], durant la fi de la guerra de vint-i-sis anys entre l'[[Imperi Romà]] i l'[[Imperi Persa]].

La guerra de Roma amb [[Pèrsia]] continuà durant l'època de l'emperador [[Julià l'Apòstata|Julià]], que morí per ferides de guerra en l'última batalla el [[26 de juny]] del [[363]]. Els seus oficials elegiren com a successor a [[Jovià]] al camp de batalla. Julià, l'últim emperador de Roma no [[Cristianisme|cristià]], era l'últim descendent directe de [[Constantí I el Gran|Constantí]], el primer governant cristià de Roma. Durant el govern de Julià, el saqueig de temples pagans per part dels cristians i la persecució dels [[Paganisme|pagans]] fou substituït per un retorn a la persecució de cristians i un intent de reviure el paganisme.

Sol i en una posició precària, Jovià va acabar la guerra amb Pèrsia de forma no favorable a Roma. Ell i [[Valentinià I|Valentinià]], que el va succeir després d'un govern de vuit mesos que va acabar el [[17 de febrer]] del [[364]], professaren el [[credo de Nicea]]. Valentinià nomenà el seu germà [[Valent]], també cristià, co-[[august (títol)|august]]. Com a governant de la part oriental de l'imperi, Valent va treballar per resoldre els problemes teològics que sorgiren durant el regne no cristià de Julià. Durant aquests anys turbulents, a l'oest -lluny—lluny dels llocs de combat-combat—, els clergues es reuniren a [[Laodicea del Licos]], [[Frígia]] Pacatiana (ara [[Denizli]], [[Turquia]]).

Els temes de major importància que tractà el Concili consistiren a restringir la conducta dels membres de l'església. El concili expressà els seus decrets en la forma de regles escrites o ''cànons''. Entre els 59 o 60 cànons decretats, varisn'hi apuntarenhavia aque tenien l'objectiu de:

# Limitar el tractatracte amb coses [[Heretgia|herètiques]].

El Sínode de Laodicea, com tots els concilis d'aquell període, estavenestava preocupatspreocupat per reforçar l'obligació de l'adoració dominical. Per tant, aconsellaren als cristians treballar durant el [[sàbat]] (dissabte) i descansar el dia del Senyor (diumenge).

El cànon 29, incloïa el no descansar el dia del sàbat (dissabte) instruinti alsinstruïa els cristians a honorar alel [[Déu|Senyor]] el diumenge, malgrat que el cànon 16 els deia que els evangelis han de llegir-se el dia del ''Sàbat''. El [[Concili de Calcedònia]] celebrat l'any [[451]] aprovà el cànon d'aquest concili, fenti d'aquesten va fer un cànon [[Concili ecumènic|ecumènic]].

El decret 59 del sínode restringeix la lectura dins l'església als llibres canònics de l'[[Antic Testament]] i [[Nou Testament]]. El decret 60, dóna una llista del [[Cànon (Bíblia)|cànon]] [[Bíblia|bíblic]], i omet el llibre de l'[[Apocalipsi]] de Joan. [[Ciril de Jerusalem]], pels voltants de l'any [[350]], va produir una llista que coincidia amb la del Concili de Laodicea. El fet que aquest cànon 60 aparegui canviat en alguns manuscrits portàva aprovocar una polèmica entre els que defensen el cànon com a autèntic i els detractors, que el qüestionen, argumentant que era un document afegit.