The Independent: diferència entre les revisions

→‎Història: correcció enllestida
(Ortografia i gramàtica)
(→‎Història: correcció enllestida)
''The Independent'' no és un diari que es relacioni especialment amb cap partit polític, tot i que la seva línia editorial és clarament d'esquerres; tot i això, les seves columnes d'opinió aglutinen un ampli espectre de punts de vista.<ref>[http://web.archive.org/web/20080119234341/http://www.iht.com/articles/2003/12/08/papers_ed3_.php U.K. paper follows rivals into tabloid format: At The Times, size matters], [[International Herald Tribune]], 8 December 2003.</ref> tot i que no és afiliat a cap partit polític.
 
AlEl febrer de l'any 2010 va tenir una tirada de 183.547 còpies, un 10,88% menys que l'any anterior.
 
== Història ==
El primer número de ''The Independent'' va sortir al carrer el [[7 d'octubre]] de [[1986]]. Produït per Newspaper Publishing, els seus creadors van ser [[Andreas Whittam Smith]], [[Stephen Glover]] i [[Matthew Symonds]], tres periodistes provinents del ''[[The Daily Telegraph]]''. Marcus Sieff va ser el primer directiu de Newspaper Publishing i Whittam Smith va prendre el control del periòdic.
 
''The Independent ''va aparèixer en un moment de tensió en el periodisme britànic. [[Rupert Murdoch]], accionista majoritari d'una de les empreses de comunicació més poderoses del món, estava combatent contra pràctiques tradicionals i lluitant contra els sindicats. En aquesta atmosfera el nou periòdic va atraure professionals provinents de les capçaleres de Murdoch. Llançat amb l'eslògan "It is. Are you?" i superant ''[[The Guardian]]'' pel centreesquerra, va arribar a tenir una circulació de 400.000 exemplars el 1989. Competint en un mercat moribund, ''The Independent'' va impulsar un disseny més fresc i va participar en una guerra de preus. Amb tot, quan el diari va llançar la seva edició dominical el 1990, les vendes eren menorsmés debaixes que les previstes.
 
A la dècada dels 90 va iniciar una campanya publicitària en què acusava ''The Times'' i ''The Daily Telegraph'' de reflectir les opinions dels seus propietaris, Rupert Murdoch i Conrad Black. Va crear unes paròdies de les seues capçaleres amb els títols 'THE RUPERT MURDOCH', 'The Conrad Black' i, a sota, 'THE INDEPENDENT'.
 
En aquells moments Newspaper Publishing tenia problemes financers. Altres diaris apareguts en la dècada anterior, incloent el ''Sunday Correspondent'', s'havien col·lapsat sense obtindre una massa de lectors que asseguraren la seva rendibilitat, i ''The Independent'' estava experimentant aquesta dinàmica. Dos grups mediàtics europeus van aportar petites ajudes. Altres companyies estaven interessades en el diari. A mitjan 1994, el grup de Tony O'Reilly i el Mirror Group Newspapers van introduir ajudes substancials. Al març de 1995 Newspaper Publishing es va reestructurar i el seu accionarat va quedar repartit entre [[Independent News & Media]] (43%), [[Trinity Mirror|MGN]] (43%), i [[PRISA|Prisa]] (''[[El País]]'', 12%). Eixe mateix mes, Whittam Smith abandona el diari.
 
A l'abril de [[1996]] hi hagué un nou refinançament, i al març de [[1998]] O'Reilly va comprar l'altre 54% de la companyia per 30 milions de lliures i va assumir el deute de l'empresa. Brendan Hopkins va encapçalar Independent News mentre [[Andrew Marr]] i [[Rosie Boycott]] van prendre les regnes de ''The Independent'' i ''The Independent on Sunday'', respectivament. Marr va introduir un canvi de disseny, que va durar poc temps a causa d'una mala acollida comercial, tot i el favor de la crítica.
''The Independent'' va ser editat originàriament en format ''llençol'', però al setembre de [[2003]] va editar conjuntament aquesta edició amb una altra en format tabloide, amb el mateix contingut. La nova versió va rebre el nom de '''compacta''' per tal de distanciar-se de l'estil sensacionalista dels diaris anglesos en format tabloide.<ref name="Bus Week">{{ref-notícia|url=http://www.businessweek.com/bwdaily/dnflash/dec2004/nf2004121_9347_db016.htm|títol=British papers shrink to conquer|cognom=Carney|nom=Beth|data=1 desembre 2004|editorial=Business Week|consulta= 2 maig 2009}}</ref> Després de repartir-se per [[Londres]] i posteriorment pel nord-oest d'Anglaterra,<ref name="Indy northwest">{{ref-notícia|url=http://www.independent.co.uk/news/media/the-independent-announces-launch-of-compact-version-in-northwest-734372.html|títol=The Independent announces launch of compact version in North-west|data= 3 novembre 2003|editorial=The Independent|consulta= 2 maig 2009 |lloc=Londres}}</ref> el format menut es va estendre per tot el territori britànic. Al cap de poc, el Times seguiria les seues passes i també editaria la versió tabloïde.<ref name="Brand Rep">{{ref-notícia|url=http://www.brandrepublic.com/News/197504/Times-tabloid-pushes-sales-50000/?DCMP=ILC-SEARCH|títol=Times tabloid pushes up sales|cognom=Billings|nom=Claire|data=5 desembre 2003|editorial=Brand Republic|consulta= 2 maig 2009}}</ref> Abans d'eixos canvis, '''The Independent''' tenia una circulació diària de 217.500 exemplars, aproximadament, la més baixa dels grans periòdics del Regne Unit. Al març de 2004 havia crescut un 15%, fins a apropar-se als 250.000 exemplars, xifra en la qual es va estancar. El [[14 de maig]] de [[2004]] ''The Independent'' treia al carrer la darrera edició en format llençol. La versió dominical mantindria els dos formats fins al 9 d'octubre de 2005. A partir d'eixa data, només roman el tabloide o compacte.
 
El [[12 d'abril]] de [[2005]], ''The Independent'' va optar per un nou disseny que s'apropa al model europeu, especialment al francès [[Libération]]. El redisseny es va realitzar en un estudi de Barcelona. Entre les remodelacions hi ha un augment en el nombre d'articles de doble pàgina i canvis en la portada i en la contraportada.<ref name="Guard redesign">{{ref-notícia|url=http://www.guardian.co.uk/media/2005/apr/12/theindependent.pressandpublishing|títol=Independent redesign takes it forward|cognom=Brook|nom=Stephen|data= 12 abril 2005|editorial=The Guardian|consulta= 2 maig 2009 |lloc=Londres}}</ref> El 25 d'abril de [[2006]] es va introduir una secció nova, ''Extra'', que conté reportatges i passatemps. Al juny del 2007, ''The Independent on Sunday'' consolida el seu contingut amb una secció de notícies que inclou esports i negocis, així com una revista centrada en societat i cultura.<ref>{{format ref}} http://www.pressgazette.co.uk/story.asp?sectioncode=1&storycode=37809</ref>
 
El 23 de setembre de [[2008]], el diari es va adaptar al color, i l'''Extra'' va ser reemplaçat per un
57

modificacions