Reclutament: diferència entre les revisions

Abans de l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]], el reclutament als EUA es duia a terme principalment pels estats individuals. <ref name="Padilla, Peter A 1953. Page 423">Padilla, Peter A. and Mary Riege Laner. “''Trends in Military Influences on Army Recruitment: 1915-1953''.” Sociological Inquiry, Vol. 71, No. 4. Fall 2001421-36. Austin: University of Texas Press. Page 423</ref> En entrar en guerra, però, el [[govern federal dels Estats Units|govern federal]] va assumir un paper més important.

el reclutament va canviar significativament arran de la Segona Guerra Mundial. Sense cap guerra motivant a allistar-se als homes i dones, els Estats Units centrarien els seus esforços de reclutament presentant als militars com una mena d'ofici, i com a mitjà per tal d'aconseguir una educació superior. Una majoria - 55% - de tots els cartells de reclutament serviria aquesta finalitat. I encara que en temps de pau no duraria, factors com ara el trasllat a un exèrcit de voluntaris en última instància, mantenir els esforços de reclutament de carrera orientada al seu lloc. <ref>Padilla, Peter A. and Mary Riege Laner. “Trends in Military Influences on Army Recruitment: 1915-1953.” Sociological Inquiry, Vol. 71, No. 4. Fall 2001421-36. Austin: University of Texas Press. Page 433</ref>

El 20 de febrer de 1970, la Comissió del President sobre una força de voluntaris armats va acordar per unanimitat que els Estats Units es veuria beneficiat per un exèrcit de voluntaris. En suport a aquesta recomanació, el Comitè va assenyalar que els esforços de reclutament haurien de ser intensificat, com haurien d'estar convençuts més que reclutar nous reclutes. De la mateixa manera que l'era de la post-Segona Guerra Mundial, aquestes noves campanyes posaren un major èmfasi en l'oportunitat d'ocupació. Com a tal, el comitè va recomanar "una millor compensació bàsica i les condicions de servei, el pagament d'aptitud i promocions accelerades per als treballadors altament qualificats per fer les oportunitats de carrera militar més atractives." Aquestes noves directrius es van combinar amb "un intens esforç de reclutament". <ref>The Report of the President’s Commission on an All-Volunteer Armed Force. New York: The Macmillan Company, 1970. Page 18.</ref> Finalitzat a mitjan 1973, la contractació d'un militar "professional" va ser rebuda amb èxit. El 1975 i 1976, els allistaments militars van superar les expectatives, amb més de 365.000 homes i dones que entren en l'exèrcit. Encara que això, en part, ha estat el resultat d'una falta de llocs de treball civils durant la recessió, però es destaca per subratllar les formes en què els esforços de reclutament van respondre a les circumstàncies de l'època. <ref>Bliven, Bruce Jr. Volunteers, One and All. New York: Readers Digest Press, 1976. ISBN 0-88349-058-7</ref>

Durant les dues guerres mundials i el període posterior a la segona, el servei militar era obligatori com a mínim per a part de la població britànica. En altres ocasions, s'han emprat tècniques similars a les descrites anteriorment. La preocupació més important en els darrers anys ha estat l'edat mínima de reclutament, que ha estat del 16 força anys. .<ref>{{cite newsref-notícia| url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk/117504.stm | workobra=BBC News | titletítol=Marching orders for teenage soldiers? | datedata=June 22, juny 1998 | accessdateconsulta= }}</ref> Aquesta ara s'ha elevat a 18 en relació a les operacions de combat. Als darrers darrers anys, hi ha hagut diverses preocupacions sobre les tècniques utilitzades en (sobretot) el reclutament de l'exèrcit en relació amb la representació d'una carrera com una aventura agradable.<ref>{{cite newsref-notícia| url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk/7174431.stm | workobra=BBC News | titletítol=MoD denies 'war glamour' claim | datedata=January 7, gener 2008 | accessdateconsulta= }}</ref><ref>{{cite newsref-notícia| url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/education/7311917.stm | workobra=BBC News | titletítol=Teachers reject 'Army propaganda' | datedata=March 25, març 2008 | accessdateconsulta= }}</ref>

Des dels temps del [[Raj britànic]], el reclutament a l'Índia ha estat voluntari. Usant la teoria de la raça marcial, els britànics reclutats en gran mesura de les comunitats seleccionades per al servei en l'exèrcit colonial. <ref>http://www.expressindia.com/latest-news/compulsory-military-service-could-be-an-option-in-future/416902/</ref> El més gran dels militars colonial obliga a l'Exèrcit del Raj britànic fins militar de l'Índia indi britànic, era un exèrcit de voluntaris, aixecat entre els població nativa amb oficials britànics. L'exèrcit indi va servir tant com a força de seguretat en si mateix i l'Índia, en particular durant les guerres mundials, en altres teatres. Al voltant d'1,3 milions d'homes serviren a la Primera Guerra Mundial. Durant la Segona Guerra Mundial, l'exèrcit de l'Índia britànica es convertiria en el més gran exèrcit voluntari de la història, arribant a més de 2,5 milions d'homes l'agost de 1945. <ref name="CWrepdirect">{{cite ref-web|url=http://www.cwgc.org/admin/files/cwgc_india.pdf|titletítol=Commonwealth War Graves Commission Report on India 2007–2008|accessdateconsulta= }}</ref>

Un centre de reclutament al Regne Unit, la contractació de l'estació en els EUA, o la contractació d'oficines a Nova Zelanda, <ref>[http://www.defencecareers.mil.nz/event/DCE]</ref> és un edifici utilitzat per a reclutar les persones en una organització, i és el mètode més popularitzada de reclutament. L'Exèrcit dels Estats Units fa referència a les seves oficines com a centres de reclutament a partir de 2012.